Locus amoenus
Publica treballs d’història de l’art, anàlisi estilística i iconogràfica, estudis sobre fonts textuals i documentals i ressenyes crítiques de llibres i exposicions. Vol ser un mitjà a disposició dels professionals de la història de l’art i dels veritables afeccionats.
Darreres entrades:
2013-06-03
19:39

26 p, 905.3 KB
Fortuny i Reus. La construcció d’un mite (I) / Arnavat, Albert (Universitat Rovira i Virgili. Grup de Recerca «Del colonialisme al món global»)
Estudi sobre la primera etapa d’activitat de Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838 – Roma, 1874), el pintor amb més projecció internacional de l’art vuitcentista català, i sobre la relació amb la seva ciutat natal al llarg de la seva vida i fi ns a l’actualitat. [...]
In this study, we focus on early artistic career of Marià Fortuny Marsal (Reus, 1838-Rome, 1874), the most international painter of nineteenth-century Catalan art, and the relationship he had with his hometown of Reus throughout his life and to the present. [...]

2011-2012
Locus amoenus, Núm. 11 (2011-2012) , p. 257-282  
2013-06-03
19:25

32 p, 1.0 MB
Ramon Martí Alsina, entre la inercia romántica y la pulsión realista. Lecturas interpretativas para un escenario pictórico ecléctico / Quílez i Corella, Francesc M. (Museu Nacional d’Art de Catalunya)
Abrumados por el peso de los convencionalismos estilísticos, los historiadores del arte aceptamos los modelos teóricos sin cuestionarnos la validez universal de los mismos. Esta refl exión viene al hilo de un artículo que profundiza en el legado artístico del pintor Ramon Martí Alsina (1826-1894), cuya veta realista, más que discutible, sometemos a revisión. [...]
Overwhelmed by the weight of stylistic conventionalisms, art historians accept theoretical models without questioning their universal validity. This consideration serves as a basis for an article on the artistic legacy of the painter Ramon Martí Alsina (1826-1894), whose arguably realistic vein we consider. [...]

2011-2012
Locus amoenus, Núm. 11 (2011-2012) , p. 225-256  
2013-06-03
18:27

10 p, 687.7 KB
Jacob rep la túnica ensangonada del seu fill Josep (1842), de Pelegrí Clavé (1811-1880), una peça clau del natzarenisme català / Nadal, Jordi de
L’article dóna notícia de l’oli de Pelegrí Clavé (Barcelona, 1811 – Barcelona, 1880) Jacob rep la túnica ensangonada del seu fi ll Josep (1842), presentat al mes de gener de 2011 com la nova adquisició del Museu d’Art de Girona. [...]
This article deals with a work by Pelegrí Clavé (Barcelona 1811-Barcelona 1880), Jacob receiving Joseph’s Coat (1842), presented by the Museu d’Art of Girona as a new acquisition in January 2011. [...]

2011-2012
Locus amoenus, Núm. 11 (2011-2012) , p. 215-224  
2013-06-03
18:24

21 p, 695.9 KB
Los avatares de la catedral de Tarragona entre 1808 y 1813 / Mata de la Cruz, Sofia (Universitat Rovira i Virgili)
El siguiente trabajo ofrece una aproximación a los acontecimientos acaecidos en la catedral de Tarragona durante los prolegómenos, el sitio, el asalto, el saqueo y la ocupación de la ciudad por las tropas napoleónicas (1808-1813). [...]
The following article explores the events that took place in the Tarragona Cathedral during the prolegomena, siege, assault, sacking and occupation of the city by Napoleonic troops (1808-1813). The cathedral became the only place of worship in the city and was also used as a watchtower, fi eld hospital and refuge from the bombardment. [...]

2011-2012
Locus amoenus, Núm 11 (2011-2012) , p. 193-213  
2013-06-03
18:20

12 p, 116.2 KB
Qüestió de gust. Una visita a Barcelona de l’auditor de la Rota Antoni Despuig, l’any 1785 / Carbonell Buades, Marià (Universitat Autònoma de Barcelona)
Per primera vegada s’edita un text autobiogràfic en què l’auditor de la Rota Antoni Despuig relata una visita efectuada a Barcelona l’any 1785. Les seves opinions sobre l’arquitectura i les decoracions pictòriques que estaven en voga a la ciutat són especialment crítiques. [...]
This article reveals and examines, for the first time, an autobiographical text by the auditor of the Rota Antoni Despuig in which he reports a stay in Barcelona (1785). His opinions about the architecture and pictorial decorations in fashion at that time in the city are especially critical. [...]

2011-2012
Locus amoenus, Núm. 11 (2011-2012) , p. 181-192  
2013-06-03
18:11

10 p, 464.7 KB
El programa teológico-docente de las pinturas murales de dos conventos franciscanos de época moderna en Mallorca / Forteza Oliver, Miquela (Universitat de les Illes Balears)
Una de las particularidades de la iconografía de las órdenes religiosas fue su propensión a representar grandes series o ciclos pictóricos relacionados con la historia o los fundadores de sus órdenes respectivas. [...]
A distinctive feature of the iconography of religious orders was their propensity to represent large series or pictorial cycles related to the history or founders of their orders. Two series of mural paintings are preserved in Mallorca in the cloister of the Franciscan convents of San Buenaventura de Llucmajor and San Bernardino de Petra. [...]

2011-2012
Locus amoenus, Núm. 11 (2011-2012) , p. 171-180  
2013-06-03
18:05

19 p, 850.5 KB
Vitruvio y Borromeo en la capilla mayor de la catedral de Santiago de Compostela Proporción y simetría según el canónigo José de Vega y Verdugo (1656-1657) / Taín Guzmán, Miguel (Universidad de Santiago de Compostela)
En el archivo de la catedral de Santiago de Compostela, se conserva un memorial dirigido al cabildo, hoy conocido como Memoria sobre las Obras de la Catedral de Santiago, escrito entre 1656 y 1657 por el entonces joven canónigo José de Vega y Verdugo. [...]
The Archive of the Cathedral of Santiago de Compostela contains a record addressed to the chapter, today known as the Memoria sobre las Obras de la Catedral de Santiago (Report on Works in the Cathedral of Santiago), written between 1656 and 1657 by the then young Canon José de Vega y Verdugo. [...]

2011-2012
Locus amoenus, Núm. 11 (2011-2012) , p. 151-169  
2013-06-03
17:57

21 p, 1.2 MB
Nuove fonti per l’iconografia equestre del Salón de los Reinos di Velázquez al Buen Retiro (1628-1634/35) / Cavi, Sabina de (Universidad de Córdoba. Departamento de Historia del Arte, Arqueología y Música)
Senza entrare nel tema all’autografi a integrale o parziale dei dipinti di Velázquez, per la quale si attendono nuovi studi tecnici dal Prado di prossima pubblicazione, questo articolo offre una sintetica rassegna degli studi sui dipinti del Salón de los Reinos al Buen Retiro a Madrid (1628-1634/35), proponendo due nuove fonti iconografi che per i ritratti equestri degli Asburgo di Spagna. [...]
This essay examines the painting cycle realized for the Salón de los Reinos at the Buen Retiro in Madrid (1628-1634/35), without broaching the question of the full or partial autography of Velázquez, a theme which awaits the result of technical analysis currently undergoing at the Prado. [...]

2011-2012
Locus amoenus, Núm. 11 (2011-2012) , p. 129-149  
2013-06-03
17:21

31 p, 892.2 KB
El periple pictòric d’un pintor milanès a Catalunya : Joan Baptista Toscano, actiu entre 1599 i 1617 / Bosch Ballbona, Joan (Universitat de Girona)
L’estudi reconstrueix les dues dècades d’activitat del pintor italià Joan Baptista Toscano a Catalunya (entre 1595 i 1617), analitzant-ne el rastre documental, relativament abundant i ara enriquit de manera molt rellevant, i, sobretot, la seva obra conservada a la catedral de Girona (retaule de Tots Sants), l’església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres (retaules major i del Roser), el MNAC (pintures d’un retaule de Sant Jaume), el Museu de Mataró (una taula de la Visitació de la Verge) i el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (un Sant Gabriel i una Verge Maria d’una Anunciació). [...]
In this article, I follow the steps of the Italian painter Joan Baptista Toscano during his long stay in Catalonia (from 1595 to 1617) and analyse his relatively abundant archival trail, which has been substantially enriched through this research. [...]

2011-2012
Locus amoenus, Núm. 11 (2011-2012) , p. 97-127  
2013-06-03
17:14

18 p, 684.5 KB
Los Falcó, una familia de pintores en la Valencia del siglo XVI / Gómez-Ferrer, Mercedes (Universitat de València)
A partir del análisis de la documentación publicada y de una aportación importante de noticias inéditas, se realiza el estudio de los Falcó, la familia de pintores valencianos del siglo xvi. Se establece la única existencia de tres pintores y su cronología clara, así como un análisis de sus obras principales, centrándose especialmente en la figura de Nicolás Falcó (activo entre 1493 y 1530) y su hijo Onofre Falcó (activo entre 1536 y 1560), insistiendo en la personalidad de éste último, que era la más confusa.
Through an analysis of documentary evidence, we study the Falcó family of 16thcentury painters from Valencia. We show that only three painters existed, examine their chronology, and analyse some of their main paintings and works. [...]

2011-2012
Locus amoenus, Núm. 11 (2011-2012) , p. 79-96