Recerca musicològica
It Publishes once a year a set of Studies about catalan musicology although the international and Hispanic area of this discipline is very present, too.
Latest additions:
2010-11-12
16:59

1 p, 43.4 KB
Normes de publicació
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 ( 2009) , p. 0-0  
2010-11-12
16:58

25 p, 124.4 KB
Annex. Libretto. Il più bel nome / Arqués, Rossend ed. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Francesa i Romànica) ; Desclot, Miquel 1952- ; Bonastre, Francesc, 1944- [Traducció castellana]
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 ( 2009) , p. 259-283  
2010-11-12
16:55

2 p, 28.0 KB
Il più bel nome / Alier, Roger
2009
Recerca musicològica, Núm. 19 ( 2009) , p. 257-258  
2010-11-12
16:53

16 p, 83.6 KB
La actividad musical dependiente del Cabildo Municipal de Valencia durante la Guerra de Sucesión / Serneguet Romero, Raquel
La autora de esta comunicación nos ofrece una información preciosa sobre la actividad de los músicos dependientes del Cabildo Municipal de la ciudad de Valencia, desde 1700 hasta 1707; dicha actividad estaba realizada por diversas instituciones: a) los trompetas (y timbales), al servicio directo del municipio, del que ostentaban la representación de su imagen sonora; b) los ministriles —también del municipio—, que intervenían en procesiones y en celebraciones eclesiásticas con el instrumentario propio: chirimías, bajones, bajoncillos, serpentones, cornetas y sacabuches; c) dos instituciones corales: la capilla musical de la Seo, formada por 25 intérpretes vocales e instrumentales, y la capilla de San Juan del Mercado. [...]
L’autora d’aquesta comunicació ens ofereix una preuada informació sobre l’activitat dels músics depenents del Capítol Municipal de la ciutat de València, des de 1700 fins al 1707; l’esmentada activitat era formada per diverses institucions: a) els trompetes (i timbals), al servei directe del municipi, del qual ostentaven la representació de la seva imatge sonora; b) els ministrers —també del municipi—, que intervenien a les processons i a les celebracions eclesiàstiques amb l’instrumentari propi: xeremies, baixons, baixonets, serpentons, cornetes i sacabutxos; c) dues institucions corals: la capella musical de la Seu, formada per 25 intèrprets vocals i instrumentals, i la capella de Sant Joan del Mercat. [...]
L’auteure de cette communication nous fournit des informations précieuses sur l’activité des musiciens dépendant du Conseil Municipal de la ville de Valencia, de 1700 à 1707. Cette activité était réalisée par différentes institutions: a) les trompettes [et les timbales] au service direct de la Municipalité, dont elles affichaient l’image sonore; b) les ménestrels —dépendant aussi de la Municipalité— qui intervenaient dans des processions et des célébrations avec leur propre instrument: chalumeaux, douçaines, douçainettes, serpents, cornets et sacqueboutes; c) deux institutions chorales: la chapelle musicale de la Seo, formée par 25 interprètes vocaux et instrumentaux, et la chapelle de San Juan del Mercado. [...]
The author of this report presents valuable information on the activity of the musicians that were dependent on the Municipal Cabildo of the city of Valencia from 1700 to 1707; said activity was undertaken by different institutions: a) the trumpets [and timpani], were at the direct service of the Municipality, of whom they held the representation of its musical imagery; b) the minstrels —also of the Municipality—, who intervened in ecclesiastic processions and celebrations using their own instruments: hornpipes, dulcians, bassoons, serpents, cornets and sackbuts; c) two choral institutions: the Seo musical chapel, made up of 25 vocalists and instrumentalists, and the chapel of San Juan del Mercado. [...]
Die Autorin dieses Beitrags liefert wertvolle Informationen über die Tätigkeit der Musiker, die von 1700 bis 1707 unter der Obhut des Gemeinderats der Stadt Valencia standen. Diese musikalischen Aktivitäten wurden von verschiedenen Institutionen verwirklicht: a) die direkt der Gemeinde unterstehenden Trompeter (und Paukenschläger), deren Klangbild sie repräsentierten; b) die —ebenfalls der Gemeinde unterstehenden— Spielleute, die auf Prozessionen oder bei kirchlichen Feierlichkeiten mit dem ihnen eigenen Instrumentarium auftraten: Schalmeien, Fagotte, Altfagotte, Serpenten, Zinken und Posaunen; c) zwei Kirchenchöre: die Musikkapelle der Seu, die aus 25 Sängern und Instrumentalisten bestand, sowie die Kapelle Sant Joan del Mercat. [...]

2009
Recerca musicològica, Núm. 19 ( 2009) , p. 241-256  
2010-11-12
16:48

11 p, 82.9 KB
Les cançons dictades al segle XVII i principis del XVIII / Ayats, Jaume, 1960- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)
Estudi d’un repertori de cançons de mitjan segle XVII i començament del XVIII, relacionat amb les guerres dels segles XVII i XVIII. Primerament, Els Segadors, el text del qual, provinent de l’oralitat, explica les malvestats de les tropes de Felip IV i del comte-duc d’Olivares en ocasió del Corpus de Sang (1640). [...]
Estudio de un repertorio de canciones de mediados del siglo XVII y principios del XVIII, relacionado con las guerras de los siglos XVII y XVIII. En primer lugar, Els Segadors, cuyo texto, proveniente de la oralidad, explica las maldades de las tropas de Felipe IV y del condeduque de Olivares en el Corpus de Sangre (1640). [...]
Etude d’un répertoire de chansons de la moitié du XVIIè siècle et du début du XVIIIè siècle, en relation avec les guerres des XVIIè et XVIIIè siècles. Tout d’abord, Els Segadors, dont le texte, qui provient de la tradition orale, explique les malversations des troupes de Philippe IV et du comte-duc d’Olivares à l’occasion du Corpus de Sang (1640). [...]
Study of a repertory of songs from the mid 17th century to the early 18th century, related with the wars of the 17th and 18th centuries. First of all, Els Segadors, whose text originates from orality, tells of the evils of the troops of Philip IV and the count-duke Olivares in the Corpus de Sangre (1640). [...]
Untersuchung eines Repertoires von Liedern aus der Zeit zwischen Mitte des 17. und Anfang des 18. Jahrhunderts, die mit den Kriegen in diesen beiden Jahrhunderten in Beziehung stehen. Der aus der mündlichen Überlieferung stammende Text von Els Segadors [Die Schnitter] handelt von den Schandtaten der Truppen von Philipp IV. [...]

2009
Recerca musicològica, Núm. 19 ( 2009) , p. 229-240  
2010-11-12
16:42

29 p, 3.2 MB
Teatro e musica a Barcellona alla corte di Carlo III d’Asburgo / Bernardini, Laura
In occasione delle nozze tra Carlo III d’Asburgo ed Elisabetta Cristina di Braunschweig- Wolfenbüttel, celebrate a Barcellona nell’estate del 1708, la corte catalana divenne teatro di memorabili eventi festivi che segneranno in maniera indelebile la storia musicale di tutta la Spagna. [...]
En ocasió de la ratificació de les noces entre Carles III d’Habsburg i Elisabeth Christina de Braunsweig-Wolfenbüttel, celebrades a Barcelona el 1 d’agost de 1708, la ciutat catalana, que acollí la cort dels Àustries, esdevingué el teatre d’esdeveniments festius certament memorables, que marcaren de manera indeleble la història musical de tot Espanya. [...]
La ratificación del matrimonio entre Carlos III de Haubsburgo y Elisabeth Christina de Braunsweig-Wolfenbüttel, celebrado en Barcelona el 1 de agosto de 1708, la ciudad catalana, que acogió la corte de los Austrias, se convirtió en el centro de acontecimientos teatrales festivos, ciertamente memorables, que marcaron de manera indeleble la historia musical de España. [...]
A l’occasion de la cérémonie de ratification des noces de Charles III de Habsbourg avec Elisabeth Christine de de Braunsweig- Wolfenbüttel, célébrées le 1er août 1708 à Barcelone, la ville catalane, qui accueillait la cour des Habsbourg, devint le théâtre d’événements festifs sans aucun doute mémorables, qui marquèrent d’une manière indélébile l’histoire musicale de toute l’Espagne. [...]
On occasion of the ratification of the marriage between Charles III of Hapsburg and Elisabeth Christina von Braunsweig- Wolfenbüttel, held in Barcelona on August 1, 1708, the Catalan city, home to the Austrian court, became the centre for the truly memorable festivities, and which so indelibly influenced the musical history of the whole of Spain. [...]
Die Heirat zwischen dem Habsburger Erzherzog Karl und Elisabeth Christine von Braunschweig-Wolfenbüttel, die am 1. August 1708 in Barcelona feierlich vollzogen wurde, verwandelte die katalanische Stadt, die damals den Hof der Habsburger beherbergte, in den Schauplatz von denkwürdigen Festakten, die die Musikgeschichte ganz Spaniens nachhaltig prägen sollten. [...]

2009
Recerca musicològica, Núm. 19 ( 2009) , p. 199-227  
2010-11-12
16:36

13 p, 85.7 KB
Òperes a Barcelona a principis del segle XVIII : intercanvis i adaptacions / Cortès, Francesc
Estudi del repertori operístic desenvolupat a la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria (Carles III) a Barcelona, especialment entre 1708 i 1711. L’autor centra el seu treball en la tipologia àulica de les òperes, enteses i emprades com a element de propaganda en el context de la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya. [...]
Estudio del repertorio operístico desarrollado en la corte del archiduque Carlos de Austria (Carlos III) en Barcelona, especialmente entre 1708 y 1711. El autor centra su trabajo en la tipología áulica de las óperas, entendidas y empleadas como elemento de propaganda en el contexto de la Guerra de Sucesión en la Corona de España. [...]
Etude du répertoire opéristique développé à la cour de l’Archiduc Charles d’Autriche (Charles III) à Barcelone, plus particulièrement entre 1708 et 1711. L’auteur centre son travail sur la typologie aulique des opéras, compris et utilisés comme éléments de propagande dans le contexte de la Guerre de Succession à la Couronne d’Espagne. [...]
A study of the operatic repertory developed in the Court of Archduke Charles of Austria (Charles III) in Barcelona, especially between 1708 and 1711. The author’s work focus on the aulica (serious love) typology of the operas, which were understood and used as elements of propaganda in the context of the War of Succession to the Spanish Crown. [...]
Studie über das am Hofe des österreichischen Erzherzogs Karl III entwickelte Opernrepertoire in Barcelona, insbesondere zwischen 1708-1711. Der Autor bezieht sein Werk auf die höfische Typologie der Opern, verstanden und verwendet als Propagandamittel im Rahmen des spanischen Erbfolgekrieges. [...]

2009
Recerca musicològica, Núm. 19 ( 2009) , p. 185-197  
2010-11-12
16:31

26 p, 130.2 KB
El teatro con música en la corte de Felipe V durante la Guerra de Sucesión, entre 1703-1707 / Begoña Lolo Herranz
La autora de este artículo estudia con profundidad y detenimiento el importante repertorio teatral de la corte de Felipe V durante la Guerra de Sucesión en la Corona de España, durante los años 1703-1707. [...]
L’autora d’aquest article estudia pregonament i acurada l’important repertori teatral de la cort de Felip V durant la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya, durant els anys 1703-1707. Begoña Lolo al·ludeix especialment al teatre amb música, expressió referida a les estructures teatrals en les quals la música esdevenia una part destacada en el desenvolupament de l’acció dramàtica. [...]
L’auteure de cet article étudie en profondeur et en détail le répertoire théâtral considérable de la cour de Philippe V pendant la Guerre de Succession à la Couronne d’Espagne, entre les années 1703 et 1707. [...]
The author of this article makes a careful, in-depth study of the important theatrical repertory of the Court of Philip V during the War of Succession to the Spanish Crown, during the years 1703-1707. [...]
Die Autorin dieses Artikels behandelt eingehend das umfangreiche Theaterrepertoire am Hof von Philipp V. in den Jahren 1703-1707 während des Spanischen Erbfolgekriegs. Ihr besonderes Augenmerk gilt dabei dem teatro con música. [...]

2009
Recerca musicològica, Núm. 19 ( 2009) , p. 159-184  
2010-11-12
16:23

23 p, 3.8 MB
La decima fatica d’Ercole. Ein Componimento von Johann Joseph Fux und die Vision des Hauses Habsburg im Jahre 1710 / Hochradner, Thomas
Das Zurückdrängen der osmanischen Macht auf dem Balkan hatte die habsburgische Dynastie gestärkt und das kulturelle Umfeld des Wiener kaiserlichen Hofes beflügelt. Man beanspruchte die Führungsrolle auf der politischen Bühne Europas und begann unter diesen Vorzeichen den Spanischen Erbfolgekrieg, der zu einer kurzzeitigen Residenz des Erzherzogs Karl in Barcelona führte. [...]
La retirada paulatina de poder dels otomans als Balcans havia reforçat la dinastia habsburguesa i alhora havia inspirat la vida cultural de la cort imperial vienesa, fins a la pretensió de gestionar el teatre polític d’Europa. [...]
La retirada paulatina del poder de los turcos en los Balcanes había reforzado la dinastía de los Haubsburgo y, a la vez, había inspirado la vida cultural de la corte imperial vienesa, incluso a la pretensión de arbitrar el teatro político de Europa. [...]
Le retrait progressif des Balkans de la part des Turcs avait renforcé la dynastie des Habsbourg en même temps qu’il inspirait la vie culturelle de la cour impériale viennoise voire même la prétention d’arbitrer le théâtre politique européen. [...]
The gradual withdrawal of Turkish power in the Balkans reinforced the Hapsburg Dynasty and also inspired the cultural life of the imperial Viennese court, including the pretension of arbitrating European political theatre. [...]

2009
Recerca musicològica, Núm. 19 ( 2009) , p. 135-157  
2010-11-12
16:13

13 p, 84.5 KB
Jayme de la Té y Sagáu e as suas Cantatas de câmara (1715-1725) / Doderer, Gerhard
O professor Gerhard Doderer passa em revista a colossal documentação relativa ao poeta, compositor e editor Jaime de la Té y Sagau, nascido em Barcelona em 1684 e falecido em Lisboa em 1736, trazendo à luz do dia novos e importantes dados da sua vida e obra. [...]
El professor Gerhard Doderer revisa la ingent documentació relativa al poeta, compositor i editor Jaume de la Té i Sagau, nascut a Barcelona el 1684, i finat a Lisboa el 1736, sobre la qual aporta noves i importants dades referides a la seva vida i obra. [...]
El profesor Gerhard Doderer revisa la ingente documentación relativa al poeta, compositor y editor Jaume de la Té i Sagau, nacido en Barcelona en 1684 y fallecido en Lisboa en 1736, sobre la que aporta nuevos e importantes datos referidos a su vida y obra. [...]
Le Professeur Gerhard Doderer révise la considérable documentation autour du poète, compositeur et éditeur Jaume de la Té i Sagau, né en 1684 à Barcelone et mort en 1736 à Lisbonne, en y apportant des données inédites et importantes sur la vie et l’oeuvre de cet auteur. [...]
Prof. Gerhard Doderer reviews the copious documentation referring to the poet, composer and editor Jaume de la Té i Sagau, born in Barcelona in 1684 and who died in Lisbon in 1736, and provides new and important data on his life and works. [...]
Prof. Doderer’s study covers all of the 20 Cantatas humanas of ca. 1724, including detailed expression of their formal structure. Prof. Gerhard Doderer überprüft die außerordentlich umfangreiche Dokumentation über den Dichter, Komponisten und Verleger Jaume de la Té i Sagau, der 1684 in Barcelona geboren wurde und 1736 in Lissabon starb, und bereichert sie mit wichtigen neuen Daten über dessen Leben und Werk. [...]

2009
Recerca musicològica, Núm. 19 ( 2009) , p. 121-133