Jornada de debat "Crisi econòmica, reptes de futur"

 

 

El 31 de maig passat, l’Associació d’Amics UAB va organitzar la jornada Crisi econòmica, els reptes de futur, a la Casa Convalescència de Barcelona. Els ponents convidats van ser Josep Oliver, catadràtic del departament d’economia Aplicada de la UAB, Francesc Pérez Amorós, catedràtic del departament de Dret del treball, i Eusebi Cima, president de FEPIME. Tots ells van mostrar una visió realista del moment present amb un horitzó de recuperació lent i fràgil. També van fer una breu intervenció a la jornada Josep Pérez, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, Joan Marín, director de Territorial de Caixa Sabadell, Albert Solé, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, i Joan Manuel del Pozo, professor de Filosofia de la UdG i exconseller d’Educació i universitats. Seguidament es va obrir un debat obert amb el públic. Van assistir a l’acte una setantena de persones. 

 

Sota el títol Cap on anem?, Josep Oliver va fer una ponència en què va remarcar la necessitat d’acceptar les circumstàncies econòmiques i responsabilitats del passat per superar els moments crítics actuals. S’han de tenir en compte, doncs, la crisi financera, l’endeutament privat excessiu, l’expansió demogràfica dels últims anys i l’endeutament que he representat l’entrada a l’àrea de l’euro per una inversió interna insuficient. Tot això ha comportat la pèrdua de competitivitat, que s’ha concretat en una bombolla del deute exterior públic que fa necessària la reavaluació del crèdit.

Segons Oliver, ens trobem en un procés de recuperació de la crisi, encara que difícil, condicionada per una baixada de les polítiques monetàries expansives pel temor general. El xoc fiscal, l’elevat volum d’endeutament de països avançats i la conseqüent crisi de l’euro, pressiona l’estalvi mundial. Davant d’aquesta situació d’acumulació de desequilibri, l’única esperança per a Espanya és el pacte i el consens, avalat per la nostra història, així com la baixada del nivell de vida davant les altes taxes d’atur, i la baixada dels costos laborals. Com que no podem devaluar l’euro, ja que la recuperació depèn del sector extern, la solució és abaixar els costos.

 

A continuació, Francesc Pérez Amorós va fer la ponència Què passarà amb l’atur?, en què va afirmar, d’entrada, que el treball no és un bé escàs, sinó el temps. Davant la crisi financera i l’esclat del sistema de producció peculiar català, que es basa en una força de treball poc intensiva, l’ordenament jurídic laboral en el dret del treball té l’obligació de ser molt clar i lògic per tenir credibilitat, ja que, per mandat constitucional, el dret laboral ha de ser un dret equilibrador, basat en el respecte i la ponderació dels drets.

Respecte l’atur, Pérez Amorós va afirmar que el que preocupa realment és el futur dels aturats. Les qüestions preocupants per resoldre són la modificació de la regulació d’acomiadaments, l’adequació dels principis de la contractació laboral davant l’elevada temporalitat no raonada dels contractes i la reivindicació d’una peça clau en el món empresarial: la participació. El món laboral ha de ser, doncs, més flexible. Els únics acomiadaments admissibles haurien de tenir causes econòmiques objectives, però actualment no es veu clar quan és procedent o improcedent. S’hauria d’enfortir la contractació indefinida i rebaixar la temporalitat, o bé racionalitzar-la, ja que les causes que expliquen els contractes no estan racionalitzades actualment. Pel que fa a l’empresa, la representació del treballador és clau per resoldre conflictes abans de signar nous convenis col·lectius.

 

Eusebi Cima va fer la tercera ponència, La crisi econòmica des d’un punt de vista empresarial, en què va partir de la idea base que l’economia no té uns fonaments sòlids i que es van ignorar els indicadors previs a la situació actual. Cima va apostar per tornar a fer una crida a la innovació i transferència tecnològica per tal d’utilitzar millor els incentius de què disposem. Va afirmar també que la font del creixement econòmic no va lligada a la font de l’endeutament: hem de retornar allò que ara mateix ens és vital. Ens trobem amb una manca de competències econòmiques i un dèficit exterior important que és la font de l’endeutament de l’economia pública. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte l’encariment del 10% que va comportar l’entrada de l’euro.

Pel que fa al mercat de treball, actualment hi ha una antiproductivitat i una alta contractació temporal a les empreses; hi ha una capacitat limitada de generar ocupació. Cal fer reformes estructurals urgents.

Segons Cima, és necessari fer més pedagogia des dels estaments polítics, ja que no som conscients del moments que vivim. S’han d’estudiar bé les mesures que es prenen i no fer mesures fàcils, com abaixar el sou dels funcionaris. En aquet sentit, la pujada dels impostos de l’IVA ha arribat en el pitjor moment.

D’altra banda, és necessari fer un treball conjunt i intens per reforçar les bases del teixit econòmic, obrir noves visions per repensar els negocis i buscar noves oportunitats: ajustar preus, buscar mercats per innovar o mà d’obra intensiva. La tecnologia i el coneixement són les últimes sortides fiables per al futur.

Així mateix, cal fer una anàlisi acurada de la gestió de les administracions públiques perquè siguin més eficients. De despesa social no n’hi ha massa, s’ha d’aprofundir en allò que és imprescindible. Calen més impostos? Què farà menys mal?

Finalment, Cima va apuntar l’increment del 20% de l’economia submergida, que posa de manifest la importància de conscienciar-nos de la situació difícil present i futura.

 

Àmbit laboral. Josep Pérez va qüestionar si el sistema capitalista és el millor per defensar els interessos dels ciutadans del planeta. Pérez va dir que l’Estat del benestar ara ja no és necessari pels poders i el podem repensar. Focalitzar els objectius només en els beneficis ja no funciona. Va apostar per potenciar el mercat lliure, la banca ètica, prioritzar compartir a competir. Començar a introduir canvis amb vista a llarg termini.

 

Dificultats creditícies. Joan Marín va exposar que el sector financer és cabdal perquè proporciona el 50% de recursos al país. Està compost d’un 50 % de bancs i l’altre 50% de caixes. Marín va afirmar que anteriorment es va donar massa importància al sector immobiliari però que no queda altra cosa que acceptar-ho. És necessari restablir la confiança interna, del sector, i externa, del ciutadà, i restaurar la fluïdesa del sector per a una bona gestió dels recursos.

 

Deute públic. Albert Solé va exposar quela situació sensible actual del deute públic requereix que no es vegi que s’estanca la recuperació. El problema actual és que arribarà un punt que la ratio no creixerà i el denominador es mantindrà igual. Si volem recuperar-nos en tres anys, tal com dicta l’acord europeu, s’han d’augmentar les exportacions i estabilitzar el PIB. Ha estat un temps d’irresponsabilitat per part dels mercats, que ara hauran d’acceptar qualsevol cosa. És necessari retallar el dèficit públic. El problema més seriós és sortir de la crisi i s’ha de pensar com gestionar bé les qüestions pressupostàries.

 

Moral i desànim davant la crisi. Joan Manuel del Pozo va apuntar que el problema de la crisi econòmica és que s’hi suma una crisi política, basada en la desconfiança dels ciutadans envers la política en veure que l’economia dirigeix la política, i una crisi cultural. Així mateix, la crisi ha provocat l’efecte de desànim i indignació sobre les persones pel fet que ens han fet creure que era possible viure d’una manera que s’ha demostrat que no ho és, i una desconfiança perquè s’ha trencat el vincle ètic que dóna legitimitat al sistema econòmic i polític democràtic. La corrupció ha atacat la confiança. La solució és, doncs, restablir la confiança, i amb ella la responsabilitat, sabent que la dignitat, encara que ens l’hagin tocada, mai no la podem perdre perquè forma part de nosaltres. La solució és actuar responsablement i tenir paciència.