Vicenç Fisas, Director de la Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona.
Publicado en Diario ARA

Aquests dies, el Kurdistan turc és noticia per una important operació militar turca contra les bases de la guerrilla kurda del PKK situades a l’Irak, el que faria pensar a primer cop d’ull que aquest conflicte només té una sortida militar. Lluny d’això, però, el cert és que des de fa uns anys es manté una intensa activitat confidencial per aconseguir un acord de pau entre els kurds turcs i el Govern d’aquest país. Sense anar més lluny, la setmana passada es van dur a terme a Escòcia unes trobades a les que hi van participar setze parlamentaris turcs, alguns d’ells pro-kurds. La reunió va ser possible per l’esforç d’un veterà mediador britànic, Mark Muller Stuart, que a la vegada treballa pel Centre pel Diàleg Humanitari, de Ginebra, el principal centre de mediació no governamental que existeix al món, i que té a veure amb aquest conflicte. El líder del PKK, Abdullah Öcalan, que està empresonat a Turquia, manté converses amb el Govern turc des de fa uns anys. Al començament eren molt discretes, però després es van fer públiques i ara ja no és un secret. Es coneixen fins i tot els noms de les persones del Govern turc que l’han visitat. Des del 2005, els serveis d’inteligència turcs han mantingut converses amb els quadres del PKK situats a les muntanyes de Kandil, a l’Irak, amb el propòsit d’obtenir altos al foc i una solució permanent al conflicte. El 2008, les negociacions es van fer en tres fronts: amb Öcalan a la presó d’Imrali, amb els líders militars situats a les muntanyes iraquianes, i amb representants kurds situats a Europa, principalment a Bèlgica. Tota aquesta activitat s’ha fet amb el vist-i-plau del primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, i del president turc, Abdullah Gül.

El mes passat, Öcalan va assolir un acord amb la delegació de l’Estat turc amb el que manté contactes sobre l’establiment d’un Consell de Pau que treballarà per assolir una solució al conflicte kurd. Aquest Consell s’havia de constituït a finals d’aquests mes, encara que els enfrontaments actuals podrien retardar l’operació, que donaria continuïtat a una proposta d’Öcalan del mes de juny, basada en tres protocols per a la resolució dels problemes socials bàsics de Turquia i una solució democràtica a la qüestió kurda. D’altra banda, es negocia la formació d’un consell constitucional per supervisar l’elaboració d’una nova Constitució. En tots aquests plans, el partit pro-kurd BDP hi jugaria un paper molt rellevant.

Un dia o un altre, aquesta activitat confidencial donarà fruits i permetrà arribar a un acord. Mentre, seria desitjable que es mantingués l’alto el foc decretat pel PKK i que s’aturessin els atacs de l’exèrcit turc sobre les bases del PKK. Turquia s’ha convertit en els darrers temps en un país molt actiu en mediacions externes. Només li falta trobar la via que li permeti donar solució a aquest vell conflicte, que passarà pel reconeixement de la identitat kurda i pel respecte dels trets diferencials d’aquesta important comunitat turca, res de l’altre món si mirem l’Europa dels pobles a la que Turquia vol pertànyer.