|
En què consisteix la teva vida?
Breument, es podria dir que la vida monàstica és la forma cristiana de la vida filosòfica. Quan professem ens comprometem a tres coses: compromís amb una comunitat, compromís amb l'abat i compromís amb un mateix per millorar la pròpia vida. Aquests tres compromisos són molt definitoris de la vida del monjo, i es concreten diferentment en cada monestir i en cada persona.
Com vas arribar-hi?
De sempre he sentit una certa seducció per la vida monàstica, molt en general (tant la cristiana com la budista, per dir-ho d'alguna manera). Més o menys a mitjan carrera vaig demanar de ser monjo i va començar un procés que encara dura, perquè en això saps quan comences, però mai quan acabes.
Com valores la formació rebuda a la Facultat?
Els estudis de ciències polítiques encara són prou amplis de continguts com per no crear persones massa unidireccionals, alhora que duen inevitablement a una preocupació pel món, molt saludable per a una vida plenament humana.
Quines coses creus que es podrien canviar de la Facultat?
En l'àmbit del pla d'estudis trobaria a faltar més assignatures de filosofia política, de pensament polític, des dels autors antics fins als actuals. Les ciències polítiques no tenen el mateix corpus teòric que el dret o l'economia, però en tenen, i valdria la pena estudiar-lo més a fons.
Quin consell donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Els diria que estudiïn pel gust d'estudiar, que llegeixin pel gust de llegir i que pensin en allò que estudien. Que es preocupin més d'estudiar enlloc de què faran quan acabin, perquè calen pensadors polítics, calen persones que pensin la política i l'estat. La despreocupació per l'estudi i la reflexió està duent la política a una gran pobresa, que només s'arregla pensant i estudiant.
|
