|
Obvietat:
estem vivint moments
de crisi econòmica
sense precedents,
de considerables retrocessos
socials, i de desorientació
i desesperances respecte
del futur de la vida
col.lectiva, a Catalunya,
a les Espanyes, i
al conjunt de la Unió
Europea. En el nostre
cas, a més,
les tensions a l'entorn
de la situació
de Catalunya, el seguit
de resolucions judicials
incomprensibles (o
massa comprensibles:
deixem-ho) o l'encongiment
del sistema del servei
públic, fan
que la inquietud social
vagi de la mà
d'una creixent desconfiança
en relació
al sistema polític
i administratiu.
En
altres paraules: ni
la nostra societat
fa bona cara, ni els
mecanismes polítics
semblen en condicions
de funcionar adequadament.
Doble repte, doncs:
l'anàlisi dels
processos en curs,
i l'acció per
a contribuir a resoldre
problemes. Tothom
entèn que sociòlegs
i politòlegs
estem capacitats per
atendre la primera
d'aquestes dues convocatòries:
l'anàlisis
del que està
succeïnt, per
a ser capaços
de subministrar elements
de coneixement sòlids
que puguin servir
per a la millora del
nostre entorn.
Més
delicada és
l'altra cara de la
moneda, la de l'acció.
Per a molts col.lectius
socials, les possibilitats
són unes poques:
la resignació;
la protesta; la sortida
individual. Sociòlegs
i politòlegs
hauriem de ser capaços
d'imaginar la nostra
pròpia resposta;
no dissoldre'ns en
allò que poden
fer molts altres col.lectius
(fins i tot col.lectius
professionals o intel.lectuals),
sinó intentar
aportar un "plus",
intentar aportar allò
que ens defineix,
i que ens diferencia
de la resta. El nostre
valor afegit, si no
fos que l'expressió
ha estat tan patrimonialitzada
pels discursos economicistes.
No
podem renunciar-hi:
en la crisi que vivim,
el que s'està
qüestionant a
fons, i per primera
vegada, és
tant el fonament de
la cohesió
social com la viabilitat
de respostes autònomes
des de les institucions
polítiques.
És, cada vegada
més, una crisi
social i política,
que reclama solucions
en un i altre terreny.
En les Jornades de
Portes Obertes que
han tingut lloc aquest
any, el nombre d'estudiants
de batxillerat assistents
ha estat gairebé
el doble que l'any
passat: gairebé
tenim la temptació
de pensar que ells
també ho creuen.
Joan
Botella Corral, Degà
|
