Ja és oficial: la Dra. Anna Ripoll renuncia al Rectorat i, a proposta seva, es convoquen eleccions al Rectorat de la UAB el proper 24 de Maig; si cal una segona volta, tindrà lloc el 31 de Maig.

No és trivial: l'obertura d'un procés electoral avançat, en un moment de dificultats pressupostàries i de qüestionament de l'autonomia de gestió de moltes entitats públiques, farà que la discussió versi, necessàriament, sobre el context i la situació actual, i sobre les linies de futures actuacions que cal emprendre. I tot això, en un marc en què les universitats tenen recursos (financers, organitzatius, legals) molt limitats, a la vegada que viuen moviments reivindicatius potents, que poden prendre més volada en els mesos propers.

Les dificultats del moment, però, no haurien de fer perdre de vista la necessitat d'un ampli procés de debat, que condueixi a canvis sensibles en la conducció de la UAB. No es tracta de fer un balanç crític de la gestió del Rectorat sortint: molts dels problemes d'avui tenen una història molt més vella, i deriven de decisions preses fa cinc, deu, quinze anys.

Per una Facultat com la nostra, les eleccions a escala universitària són d'importància decisiva. Polítiques i Sociologia és una Facultat de tamany petit - mitjà, però amb una implicació activa i relativament important en els processos de govern a escala universitària. Per això ens caldrà intentar contribuir a definir l'agenda de les qüestions a abordar, a fixar quines linies d'actuació cal emprendre i a decidir quin equip humà es farà càrrec de conduir la UAB en els propers anys. I tant important com el programa i l'equip de govern serà l'estil de treball i fins i tot la metodologia a emprar en el futur: la desvitalització de les institucions de representació i de debat ha anat de la mà del creixement dels desequilibris interns dins la universitat i de l'aparició de comportaments de deslegitimació de les pròpies estructures.

Caldrà estar atents, implicar-se, i contribuir a què en els propers mesos s'emprengui un debat seriós sobre els reptes presents i les alternatives de futur.

Joan Botella Corral, Degà

El dia 22 l'equip deganal va emetre un comunicat en relació a l'anunci d'ocupació de la Facultat aquesta setmana.

L’equip del deganat de la Facultat demana a tots els ensenyants i alumnes mantenir, amb plena normalitat, les activitats previstes (excepció feta de la vaga convocada formalment per les centrals sindicals pel dia 29, que òbviament té un altre abast).

Podeu llegir el comunicat íntegre a la pàgina web de la Facultat..

La VII Setmana de la Cooperació a la UAB, que tindrà lloc del 26 al 30 de març, pretén analitzar l'origen del moviment dels països del Magreb i Mashreq, conegut com a primavera àrab, juntament amb els dos conflictes històrics enquistats, com són el de Palestina i el del Sàhara Occidental. A més, s'analitzaran els conflictes en països sudmediterranis i alguns aspectes transversals com són la democràcia i l'islamisme, el paper de les dones o les formes de protesta no violenta. A partir de xerrades, tallers, cinefòrums i exposicions, es debatrà i reflexionarà sobre els conflictes i les revoltes a la mediterrània i la cooperació amb i entre els països d'aquesta zona.

Descarrega't el programa en PDF

El professor de Sociologia Joan Miquel Verd, ha estat l'editor d'un número monogràfic de la revista Transfer que té per títol "Individual working lives viewed through the lens of the capability approach. An overview across Europe". Els editors d'aquest monogràfic juntament amb el han estat: Emanuela Abbatecola, Florence Lefresne i Josiane Vero.

Ja és a les llibreries L'herència del PSAN. Les aportacions humanes i ideològiques del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (1968-1980) al sistema polític actual. Als tres primers capítols es fa un repàs a la història de l'independentisme català a finals del franquisme i durant la transició. És l'evolució del PSAN però també de la seva relació amb la resta del moviment pro democràcia, drets socials i llibertats nacionals.

En Roger Buch i Ros, (Barcelona, 1970), és Doctor en Ciències Polítiques per la UAB i professor de la URL - Fundació Pere Tarrés. És membre de la Junta nacional d'Òmnium Cultural.
rogerbloc@buch.cat

Del 24 de gener al 28 de maig el CCCB acollirà l'exposició Pantalla Global, amb l'objectiu de mostrar el poder a la pantalla en totes les seves vessants: seducció, espectacle, creació d'arquetips i models, informació, comunicació, capacitat de shock, interactivitat, vigilància, etc. Uns poders que, amb els avenços tecnològics, no deixen de renovar-se, d'augmentar, de difractar-se a partir del format inicial, el de la gran pantalla cinematogràfica, fins arribar a l'actual proliferació de pantalles. Pantalles presents a tot arreu i en tots moments, pantalles que permeten veure-ho i fer-ho tot: pantalla de TV, pantalla de vídeo, pantalla tàctil, interactiva, lúdica, informativa, pantalla espia... La pantalla s'ha convertit en un element constitutiu de les societats hipermodernes

L'Autònoma Actua és un cicle interdisciplinari amateur que vol donar llum als projectes artístics dels membres de la comunitat universitària. De les vint-i-una propostes rebudes, la comissió n'ha triat un total de deu que tindran l'oportunitat d'actuar al Teatre de la UAB durant aquest mes de març. Si us agrada el teatre, us convidem a descobrir Simango, una peça de teatre gestual creada per la jove companyia Cràter. Si preferiu veure dansa, no us perdeu En un vitral mosaico, l'espectacle de dansa contemporània que ha preparat la companyia Fábula. Per als amants de la música, no faltarà la varietat. La sessió de cançons d'autor reunirà el projecte musical en solitari de tres cantautors de procedències i caràcters diversos. Per als qui us agrada el ritme, la Hawha Band i Anna & The Sweets us oferiran un concert a compàs de funk, jazz i hip-hop. I tampoc no faltarà una sessió més rockera de la mà de The Last Note i Last Disaster. Descarrega't el programa en PDF

Del 24 de febrer al 25 de maig,cada divendres a les 12h al Cinema de la UAB, projecció de pel·lícules, i àmplia explicació a càrrec del professor Ludovico Longhi.

La ciutat és l'escenari ideal per a representar la identitat humana en la seva conflictiva condició fragmentària. Les persones són víctimes de les noves relacions econòmiques, de jocs de poder superiors i obscurs, d'unes arquitectures opressives i inestables (carrerons, finestres, portes, escales) que allunyen i aïllen l'individu de si mateix. Submergides en les ciutats, aquesta pèrdua de la pròpia identitat, del propi sentit de pertinença, converteix les persones en potencials assassins.

L'hivern del 1939 milers de refugiats catalans i espanyols varen creuar la frontera pirinenca deixant enrere la incertesa de la postguerra espanyola per topar amb un altre panorama incert, el d'una Europa dividida a les portes de la Segona Guerra Mundial. Actualment, degut a conflictes armats, desastres mediambientals i persecucions polítiques, es calcula que més de quaranta milions de persones viuen desplaçades, de les quals 15 milions són refugiades. Al nostre país hi ha prop de 4.000 persones refugiades. El compromís espanyol amb les persones refugiades, lamentablement, està sofrint un greu retrocés tant a nivell polític com social. L'exposició pretén abordar la problemàtica actual del refugi i l'asil al nostre país, rememorant la nostra pròpia història a través del testimoni vivencial de nou refugiats espanyols de la dècada dels quaranta.
Descarrega't el programa de mà en PDF