Durant un mes, l'edifici del Rectorat de la UAB ha estat ocupat per un cert nombre d'estudiants membres de la denominada Coordinadora d'Assemblees de Facultat. Els ocupants reivindicaven que el Rector ordenés l'entrada en vigor immediata d'algunes de les recomanacions aprovades a la sessió del Claustre de la universitat que es va reunir els dies 21 i 22 de març.

Al llarg d'aquestes setmanes, han coexistit al rectorat grups d'estudiants que hi passaven la nit i que durant el dia realitzaven reunions, discussions, etc., amb l'activitat administrativa normal de la casa. Aquesta coexistència s'han trencat en dues ocasions: els dies 7 i 8 de maig l'edifici va ser impracticable, ja que els ocupants van bloquejar-ne les entrades; i de nou, i de forma més greu, els dies 14 i 15, en què un grup de persones encaputxades i amb passamuntanyes van tancar l'accés a l'interior de l'edifici amb cadenes i acumulant mobles a l'entrada. En canvi, la vaga general del sector educatiu del dia 9 de Maig, convocada a escala de tot Espanya per sindicats, estudiants i associacions de pares, no va ser secundada pel grup ocupant.

Finalment, el divendres 17, i després de plantejar-se la possible intervenció de la policia, els ocupants van desallotjar l'edifici. La corresponent nota oficial del Rectorat es pot consultar a l'adreça http://www.uab.cat/servlet/Satellite/noticies/detall-d-una-noticia/desbloquejat-el-rectorat-de-la-uab-1090226434100.html?noticiaid=1345656141898

la posició dels ocupants, en la seva pàgina, http://desobeimelregimuab.wordpress.com/.

Al llarg d'aquestes setmanes, i especialment en els dies en què l'edifici resultava inaccesible, i per tant els treballadors no podien entrar a fer la seva feina, l'activitat de l'administració s'ha vist seriosament perturbada, ja que elements essencials quedaven completament paralitzats: procediments administratius, plans d'estudis, gestió de beques, preparació de nòmines, etc. Si la situació s'hagués perllongat només uns dies més, s'haurien produït conseqüències difícilment reparables.
Fins aquí la crònica; però convé també reflexionar sobre el procés viscut ( i potser acabat) i sobre les seves implicacions. És segur que la vitalitat democràtica d'una institució com la universitat (i en particular la UAB) ha de permetre l'expressió de diferències de punts de vista i de desacords entre els diversos col.lectius que la integren. Però és igualment clar que tots els membres de la comunitat hauriem de posar-nos d'acord en torn de dos límits a evitar.

El primer és el respecte debut a tota persona. La crítica pot ser tan dura com sigui necessari, però això no és equivalent a l'insult, a l'assetjament o a la desqualificació (i ja no diguem la vexació), que no són justificables.

I el segon és la comprensió exacta del moment en què ens trobem, dels riscos que es plantegen i de com podem fer-hi front. Ho hem dit i repetit, i ho tornarem a fer: les universitats públiques catalanes vivim el moment més perillós de la nostra història (al menys en l'etapa democràtica), amenaçades per retallades pressupostàries brutals i per projectes de reformes "des de dalt", que apunten a suprimir l'autonomia universitària i a qüestionar la llibertat de càtedra. En aquest context, creure que els desacords interns són més importants i més urgents que la resistència conjunta contra les agressions exteriors és, com a mínim, un error.

La UAB necessita, com mai abans, ser capaç de reflexionar i d'actuar de manera global i institucional: en el seu interior, l'acord en torn de la defensa de l'autonomia és amplíssim. Però només podrà actuar eficaçment si tots els membres de la comunitat comparteixen un clima de confiança recíproca i de cooperació; per això les confrontacions internes i la manca de perspectiva global ens porten per camins erronis. Potser estaria bé començar a explorar altres possibilitats: l'hora demana complicitat i cap fred. O en altres paraules: comença a fer falta guiar-nos per dos principis tan antiquats com la cortesia i la intel.ligència ...

Joan Botella Corral, Degà

El curs propedèutic de "Mètodes quantitatius" que es durà a terme els 4, 5, 6, 12 i 13 de setembre, està destinat a estudiants del Grau de Ciència Política i Gestió Pública, Grau de Sociologia i Grau de Criminologia. És altament recomanable per a alumnes que es matriculin a 2n curs i no hagin cursat matemàtiques en l'ensenyament secundari. La matrícula al curs és del 13 de maig al 28 de juny de 2013 a la Gestió Acadèmica de la Facultat.

El Centre de Documentació Europea (CDE) que va néixer el 1984 fruit d'un conveni entre el Rectorat de la UAB i la Comissió Europea i que té com a objectiu fomentar la recerca sobre la Unió Europea i la difusió de les seves polítiques dins la comunitat univeristària, ha estrenat recentment un perfil a Facebook, on podreu trobar a més de notícies rellevants sobre la UE, també ofertes de treball, beques, premis, entre d'altres temes interessants. No us ho perdeu!

El professor titular del departament de Sociologia de la nostra Facultat i investigador del Grup Interdisciplicar de Política Educativa, Xavier Rambla, ha editat el llibre "La Educación para Todos en América Latina". Aquest llibre recopila les contribucions d'un equip internacional d'investigadors entre 2009 i 2011, que analitzen l'impacte real del Programa EPT i que fixa uns objectius internacionals que haurien de complir-se pel 2015 en educació a nivell mundial.

Un altre curs formatiu del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs, sobre la transformació social. En concret es tractaran els problemes generats per l'actual context socieconòmic que requereixen de solucions i respostes que sovint tenen a veure amb noves formes de comunicació i cooperació entre els actors implicats. Diferents tipus de tècniques permeten investigar sobre noves tendències socials i formular projectes que contribueixin a nous sistemes d'innovació en els que els usuaris/ciutadans es converteixin en actors actius i no només en receptors. Aquest curs tindrà lloc del 28 de maig al 4 de juny. La matrícula restarà oberta fins el 21 de maig.

El Goethe-Institut junt amb l'investigador Peter Wagner, i amb la col·laboració de l'ICREA, el Departament de Teoria Sociològica de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB i el projecte d'investigació TRAMOD (Trajectòries de la Modernitat), organitzen a un cicle de 6 conferències sobre el tema "Europa y la crisis". La propera serà "La europeización de la sociedad", i tindrà lloc el proper dimarts 21 de maig a les 19:30 en el Goethe-Institut de Barcelona (C/Manso, 24-28, Barcelona).

L'Institut de Ciències Polítiques i Sociologia (ICPS), ha organitzar un nou curs anomenat "Dades quantitatives sobre eleccions i opinió pública". Aquest curs pretén fomentar l'estudi de l'opinió pública a través dels principals mètodes i tècniques d'anàlisi quantitatiu. No es requereixen coneixements previs ni d'estadística ni d'ofimàtica. Les sessions es duran a terme al juliol, però es requereix una inscripció prèvia. Les classes s'impartiran pel professor de Ciències Política de la UAB, Robert Liñeira.

El Dr. David Marrani, de la Universidat d'Essex, impartirà el Seminari sobre "El Regne Unit a la Unió Europea. Balanç i perspectives", el dia 20 de maig de 2013, a les 17,30 h., en el Seminari Von Jhering. (Més info al Departament).

La Fundación General Universidad de Granada i el Grup CEYD de la Universidad de Granada organitzen a Santander, del 8 a l'11 d'octubre de 2013, el I CONGRESO INTERNACIONAL DE CIENCIAS DE LA EDUCACIÓN Y DEL DESARROLO. Es tracta d'un congrés adreçat a investigadors i professionals de Sociologia, Psicologia, Pedagogia, Psicopedagogia, Educació Social, Treball Social, Magisteri… interessats en compartir i debatre coneixements teòrics i pràctics en l'entorn científic sobre les diverses àrees temàtiques que s'abordaran.

El Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, ha organitzat un curs d'anàlisi de xarxes socials. Avui en dia, l'estudi de les xarxes socials permet tenir una perspectiva diferent i alhora molt pròxima a la societat actual. En aquest curs es pretén introduir l'aproximació relacional, a nivell teòric, i les seves aplicacions per a l'anàlisi en les ciències socials.

El Servei de Llengües de la UAB convoca 40 beques per a participar en els cursos intensius del mes de juliol. Les 40 beques consisteixen en una reducció del 50 % de l'import de la matrícula. Les podreu trobar al cercador de beques i ajuts de la UAB.

L'Institut Nacional d'Administració Pública (INAP) ha convocat el Premi INAP 2013 per a tesis doctorals que abordin les tendències de reforma en l'Administració pública des de les Ciències Socials o Jurídiques. El termini per a presentar les tesis és fins al 30 de juny de 2013. (Bases).

El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, a través de l'Institut de la Joventut, convoca els Premis Nacionals de Joventut 2013, que suposen un reconeixement a la tasca desenvolupada pels joves en diferents àmbits de la societat. (Bases)

L'Ajuntament de L'Hospitalet convoca dues beques de formació en la recerca per a persones amb llicenciatura o grau universitat i, amb la finalitat de promoure l'estudi de la ciutat en el camp de les ciències socials. (Bases).