|
|
|
Cultura a cop de subvenció |
|
24.10.2014
Formació
-
El primer seminari de sociologia de la cultura es va convertir en un interessant i obert fòrum de discussió sobre temes de recerca relacionats amb la cultura.
Sota el títol “Cultura, mercat, estat i Gérard Depardieu”, el professor Josep Verdaguer va fer una sorprenent exposició sobre “l’estatalització” de l’economia, un fenomen que es dóna de forma encara més destacada en el món de la cultura. Segons la seva opinió, “existeix un discurs de nostàlgia respecte l’Estat”, tenint en compte que gairebé la meitat del PiB va a parar a les arques públiques. Una dinàmica que, per altra banda, es similar a la resta d’Europa.
Verdaguer va fonamentar la seva idea amb unes dades impactants sobre el finançament de les principals institucions culturals del país: L’Auditori depèn en un 82% dels diners públics; el TNC en un 74%; i el MNAC en un 72%. Els mitjans de comunicació catalans no són una excepció, el 82% del finançament de Catalunya Ràdio ve de les institucions públiques, així com el 76% del que li arriba a TV3. En el cas de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en general, la xifra augmenta fins al 95,17%.
El professor de Sociologia va destacar que aquesta dinàmica estatalitzadora havia augmentat significativament en els darrers anys i ho va sustentar amb dues noves dades impactants: la primera, que durant el període de crisi havia augmentat el personal de cultura a l’Administració pública; i la segona, que l’evolució de la producció de llargmetratges a Catalunya havia sigut molt més alta que a la resta d’Espanya i el continent europeu.
Per aquest motiu, Verdaguer es mira amb cert recel els discursos sobre l’auge del neoliberalisme i considera que existeix una ideologia de l’hiperestatalisme, materialitzada especialment en la cultura, perquè segons la seva opinió, “la cultura és una economia poc econòmica”.
A mode de resum, el professor Verdaguer ha volgut afegir algunes aportacions sobre l'acte: "L’anàlisi sociològica (intel·ligent) del camp de l’art, que parteix de que aquest és el resultat de la confluència de dues lògiques antagòniques, la de l’economia econòmica, representada per les indústries culturals, i la de l’economia simbòlica, representada per l’actitud antieconòmica de l’artista innovador i estèticament coherent, perfectament aplicable des de la invenció moderna d'aquest camp, fins ben entrat el segle XX, s’ha de modificar substancialment, per causa de l’alt grau d’estatalització d’aquest camp, en societats contemporànies com la nostra. La transformació (deformació) del model anterior és fa evident en determinats esdeveniments o discussions a l'entorn de determinats esdeveniments (Cas Depardieu). I per tant el model d'anàlisi ha de canviar.
|
|
|
|
|
|
Anar a Notícies
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Contacta |
|
Si tens algun dubte sobre una notícia o desitges més informació |
|
|
|
+ 34 93 581 12 21 |
|
|
|
Enviar correu
|
|
|
|
|
|
|