Llibertat al campus?

El 20 de novembre passat estava convocada una jornada de treball sobre “Emprenedoria”, organitzada per un nou servei de la universitat (“UAB Emprèn”) i la Facultat d’Economia i Empresa. La jornada  havia de tenir lloc a la Sala d’Actes que aquesta Facultat comparteix amb la nostra, i en ella s’anunciava la participació de diverses empreses, entre les quals algunes creades per ex – alumnes de la UAB, i d’altres de molt properes (com per exemple una empresa amb base al Campus i que és la lider mundial en organització i gestió de processos de votació electrònica).

Però la jornada no es va poder fer: un grup d’alumnes (entre els quals alguns de la Facultat) impedien l’accés a la Sala d’Actes; les portes havien estat bloquejades amb silicona, de manera que no es podien obrir fàcilment. En un clima de tensió, ja que hi havia un nombre important de persones al vestíbul que volien entrar a la Sala, la jornada es va desconvocar.

L’acció de protesta no havia estat anunciada públicament, ni hi havien hagut crides a cap mena de mobilització o expressió de desacord; o, ja no diguem, propostes d’alternatives, o d’organització de debats rivals, o cap altra proposta positiva.
Per tant, és difícil documentar quin fos l’argumentari o  el fonament de les persones oposades a l’acte. Es pot especular, és versemblant, amb alguna forma de protesta contra la presència d’empreses dins del Campus; o contra la difusió d’una “cultura empresarial”; o arguments similars. Però, reiterem, no es van expressar en cap moment.

Benèvolament, s’ha volgut recordar que el mateix dia hi havia eleccions a les juntes de diverses Facultats del Campus, i que també estan en curs els processos electorals del Claustre General de la universitat; en aquest context, alguns col•lectius podrien haver volgut fer una demostració de força, per a millorar les seves expectatives electorals.
Podriem; però això no és el més important. Al meu entendre, la qüestió clau és que algú es proposi esdevenir el censor, el controlador, de quines opinions poden o no expressar-se dins la universitat; que consideri legítim recórrer a l’ús de la força per a l’expressió d’idees o de realitats considerades criticables. Sense necessitat de recórrer a la retòrica: que algú es cregui en el dret de poder limitar la llibertat dels altres.

Hi ha qui ha volgut criticar aquell gest argumentant que “d’emprenedoria en fem tots”; que posar en marxa el Banc dels Aliments, la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca o Podemos consisteix en traduir una idea en una organització institucional, és a dir, haver emprès un projecte amb èxit; i que emprendre no vol dir necessàriamente “empresa capitalista”, orientada al lucre, sinó que pot voler dir també projecte social, solidari, transformador.

Però no estem parlant de continguts, sinó de principis. Es pot parlar, sí o no? Hi ha o no hi ha llibertat? N’hi ha per algunes coses però no per d’altres?

Ens trobem col.lectivament a les portes d’un any en què haurem de prendre decisions trascendentals, de la manera com es fa això en societats democràtiques: mitjançant eleccions. I això només és possible si podem triar amb llibertat, si no hem de passar la vergonya col•lectiva de veure com alguns pretenen ser més lliures que els altres. I aquest repte bàsic és una qüestió permanent: no es pot donar mai per assegurat; sense la implicació de tots, no està garantit. Caldrà recordar-ho?

Joan Botella, Degà.

 

Què suposa la victòria dels Republicans a les legislatives?

El passat 13 de novembre, John Hudak, professor d’Estudis de Govern a la Brooking Institution, expert en política nord-americana i cap de redacció del bloc sobre comunicació política FixGov, va analitzar les eleccions legislatives dels Estats Units, també conegudes com a midterms. Més informació

 

 

Acadèmics analitzen la situació del dret a l'ocupació de la joventut d'avui

El 28 de novembre, a la jornada "La fi del dret a l'ocupació dels joves?", especialistes en dret del treball, sociologia i altres disciplines analitzaran el nou model d'ocupació i el seu impacte. Més informació

 

 

III Simpòsium Internacional: Identitats cosmopolites

El multiculturalisme i el cosmopolitisme impulsen a un replantejament de la noció d’identitat, qüestionant visions monolítiques i promovent nous conceptes de ciutadania i pertinença. El simpòsium es celebrarà el 27 de novembre. Més informació

 

 

Convocades noves beques per realitzar pràctiques a empreses

Beques a PIMES

Fins al 31 de gener romandrà obert el període per inscriure's al programa "Beques Santander CRUE CEPYME Pràctiques a Empreses", destinat a finançar pràctiques professionals en petites i mitjanes empreses. Més informació

 

 

Resultats de les Eleccions a la Junta de la Facultat

Els passats 19 i 20 de novembre es van celebrar els comicis per a decidir els representants de la Junta Electoral de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. Més informació

 

ENTREVISTA

Lidia Arroyo Prieto és llicenciada en Sociologia des de l’any 2005. Ha fet estudis de postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona (DEA) i la Universitat Oberta de Catalunya (Doctorat). També ha treballat com a tècnica de a l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat i la Direcció d’Igualtat d’Oportunitats al Treball de la Generalitat de Catalunya. Actualment és investigadora pre-doctoral al grup de Gènere i TIC de la Universitat Oberta de Catalunya. 
- En què consisteix la teva feina? Com vas accedir-hi?
Estic amb un beca doctoral fent la tesi sobre la inclusió digital de les dones segons classe social a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Vaig accedir a treballar a la UOC com a investigadora a partir d’una oferta que vaig veure a la borsa de treball del Col•legi de Sociòlegs i Politòlegs de Catalunya (COLPIS).
- Com valores la formació rebuda a la Facultat?
Molt positiva per la capacitat d’anàlisi crítica amb una base teòrica sòlida i per les competències en la sistematització dels processos per a l’abordatge de les diferents problemàtiques en l’àmbit social.
- Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
Crec que sobretot es treballa les competències investigadores, que són molt valuoses per molts tipus de feines, no només de l’àmbit acadèmic, si no també per resoldre qüestions més pràctiques i aplicades. Durant la carrera, potser em va faltar conèixer aplicacions professionals dels coneixements que apreníem perquè ens costava molt d’imaginar com podríem traslladar el que estàvem aprenent a una feina.
- Quin/s consell/s donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Que gaudeixin i dediquin temps a aquelles matèries i temes que els hi apassionin , perquè allò que estan aprenent serà molt valuós per desenvolupar-ho a nivell professional. Que continuïn lluitant per la defensa d’una universitat pública que formi a persones crítiques, analítiques i que trenquin el mite de que només són útils les competències instrumentals.

El seu correu electrònic és Arroyo.lidia@gmail.com.

 

Agenda

24/11/2014, 11:30, auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB

Christian Felber ofereix una conferència sobre l'economia del bé comú. L'escriptor, centrat en la relació entre economia i societat, explicarà com un sistema econòmic alternatiu pot contribuir a maximitzar el benestar.

24/11/2014, 19h. CCCB

"Planeta urbà: la mobilitat a les ciutats del futur". John Urby, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Lancaster i coautor d’Un mundo sin coches (Península, 2011), reflexionarà sobre la mobilitat urbana del futur.

25/11/2014, 9-18h. Palau Macaya

Seminari Internacional “Mercat de treball i capital humà”. El conductor és el Sr. Josep Maria Rañé, exconseller de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya i expresident del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya.