Els moviments polítics i socials que s'estan produint a Catalunya seran, amb tota seguretat, objecte d'estudi acadèmic, des de moltes perspectives metodològiques, en un futur proper. Però si parlem en temps present, estan les ciències socials jugant algun paper? Contribueixen a informar la ciutadania, a resoldre dubtes o incògnites, a optar per les posicions més fonamentades?

No és fàcil respondre. Alguns acadèmics i investigadors juguen públicament un paper compromès, gairebé militant, en alguna causa. D'altres adopten una posició més aviat d'observadors, projectant a través dels mitjans de comunicació les seves reflexions i les seves anàlisis de la situació. I un tercer sector aplica al present les eines del seu ofici, analitzant l'evolució de l'opinió pública, el funcionament de les xarxes socials, les conceptualitzacions emprades pels mitjans de comunicació o la dinàmica de les organitzacions internacionals, per mencionar només algunes de les especialitats més sol·licitades.

Aquest tercer sector, probablement el més nombrós (encara que no el més conegut), es troba en una situació paradoxal: malgrat actuar professionalment, aplicant les metodologies consagrades a l'anàlisi dels processos que vivim, són jutjats públicament en funció de si les conclusions o els resultats de les seves anàlisis confirmen o rebutgen una determinada estratègia. No es considera que els seus treballs continguin informacions fàctiques: se'ls tracta com si fossin opinions, com si es tractés de combatents en l'escenari polític.

Això no és així a tot arreu. Michael Keating és un acadèmic escocès, ben conegut entre nosaltres, expert en l'àmbit de la investigació comparada sobre conflictes nacionals. Keating no és, personalment, neutral: ell té una posició política clara entorn de la qüestió escocesa (i de la catalana, ja posats); però ni a Escòcia, ni a la Gran Bretanya, ni a l'àmbit internacional es discuteixen els seus treballs a partir de les seves idees polítiques, sinó a partir dels continguts metodològics i analítics que aporta. I una col·lega economista, visitant en una universitat de Québec durant tot el curs passat, observava una situació similar: les anàlisis econòmiques sobre les balances fiscals Canada/Quèbec, o sobre els eventuals costos i beneficis d'una eventual independència de la província francòfona, eren molt homogènies i molt similars entre els diversos estudiosos, amb independència de les seves respectives posicions polítiques personals.

En altres paraules, tornem a estar davant la qüestió weberiana: fins a quin punt el coneixement científic del tot social està "lliure de valors", se situa fora de les categories del debat polític quotidià en què ens movem. L'ideal weberià de la wertfreiheit, de la "neutralitat" de la ciència, pot ser criticat; però ens hi juguem la nostra legitimitat acadèmica i social, i sobretot ens hi juguem la possibilitat de mostrar als responsables polítics, i al conjunt social, que es pot raonar rigorosament sobre les qüestions més polèmiques, sense que això vulgui dir desinteressar-se del que passa en el país ni situar-se més enllà del bé i del mal. Com a científics socials, que ens dediquem a produir coneixement i a difondre'l en la societat, una conjuntura com la que vivim representa un repte molt considerable; i no hi ha excusa per a no intentar estar a l'alçada.

Joan Botella, Degà

El pròxim 21 de gener, a les 18:30h, a la Sala Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans tindrà lloc el seminari: "La memòria col·lectiva com una fusió dels mecanismes cognitius i processos culturals" a càrrec d'Aaron Cicourel, professor de la Universitat de Califòrnia a San Diego i membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències; i presentat per Carlos Lozares del Departament de Sociologia de la UAB.

El seminari tractarà com la tradició antropològica ha examinat la vida tribal en comunitat, la seva dependència essencial dels relats d'històries, dels rituals, dels artefactes, de les pràctiques rutinàries de la vida quotidiana constitutives de les re-descripcions representacionals de la vida diària anomenades "memòries col·lectives", i la reproducció de sistemes de creences normatius, emocionals, implícits i explícits, que s'incrusten en el parentiu i les xarxes socials.

Ha estat organitzat per l'Associació Catalana de Sociologia i el Màster de Tècniques d'Investigació Social Aplicada [TISA] de l'Institut d'Estudis del Treball (IET) de la UAB, del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions de la Universitat de Barcelona, i del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS).

Fins el 26 de gener es pot sol·licitar plaça de la convocatòria Erasmus+ per al curs 2014-2015.

Com a novetat, aquest any la UAB participa en el programa NILS que preveu la concessió d'ajuts addicionals als estudiants seleccionats per fer una estada Erasmus a universitats d'Islàndia, Liechtenstein i Noruega. El programa NILS ofereix la possibilitat de demanar un ajut addicional de 600€ mensuals per complementar l'ajut Erasmus.

Trobareu tota la informació a l'apartat Mobilitat i Intercanvi del web de la Facultat i també podeu assistir a la sessió informativa que organitza la Facultat el proper dijous 16 de gener a les 15h a l'aula 9.

Fins el 20 de gener està obert el termini d'inscripció a les activitats d'orientació universitària de la UAB.

A la web, podràs trobar dues opcions "Visita l'Autònoma" o "l'Autònoma et visita". A la primera, trobareu la jornada de portes obertes que tindrà lloc els dies 4, 5 i 6 de febrer, destinada a estudiants de 1r i 2n de Batxillerat i de cicles formatius de grau superior; així com també l'opció de sol·licitar un visita al campus o venir acompanyats de la vostra família "El dia de la família", el 10 de maig. En aquest cas, la data límit d'inscripció és el 31 de març.

La segona opció, és per aquells centres de secundària o ajuntaments de tota Catalunya, que desitgin informació i orientació de l'oferta d'estudis, facilitant així, la tria als estudiants.

FEncara no ho saps? En concloure el curs, estudiants de quart finalitzaran el seu grau, i suposaran les vint-i-cinquenes promocions (2013-2014) formades a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.

Per aquest motiu, el Dr. Jeroni Sureda, llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració de la primera promoció (1988-1989) amb la col·laboració de la facultat, intenta promoure la idea d'una trobada-sopar per part de tots els llicenciats i graduats fins al moment, pel pròxim 30 de maig de 2014.

Podeu veure l'esdeveniment a facebook

Fundat al 1984, a través d'un conveni entre la Generalitat de Cataluña i la Universitat Autònoma de Barcelona, el Centre d'Estudis Demogràfics (CED) celebrarà el pròxim 10 de febrer, el seu 30è aniversari. Per aquest motiu, els diversos equips d'investigació del centre han organitzat cinc seminaris i Cicles de Conferencies CED#30 mensuals fins al juny.

Més informació aquí.

La Fundació Josep Irla, amb la col·laboració d'Angle Editorial, fa pública la convocatòria al Premi d'Assaig Irla 2014.

El premi per l'obra guanyadora serà de 6000 euros, a més de la publicació d'aquesta per part d'Angle Editorial, a la seva col·lecció El Fil d'Ariadna.

Com bé s'esmenta a l'article 1, les obres hauran de tractar temes de realitat política, econòmica, social i cultural dels Països Catalans i els seus reptes de futur.

Per veure les bases, consulta aquest enllaç.