Núm. 95 - 28 d'abril de 2014
 
 
 
ELPREU DELS ESTUDIS
 

En els últims anys, s'ha criticat reiteradament la reducció de la despesa pública, especialment la que s'aplica (o s'aplicava) a serveis públics essencials, com sanitat, educació, benestar social, etc. I s'ha mostrat abastament com aquesta reducció en la despesa s'ha traduït en un augment sagnant de la pobresa (i fins i tot de la taxa de mortalitat a Catalunya, dades completes 2012), en un empitjorament de les condicions de vida dels desafavorits i en un augment de les desigualtats: la distància entre rics i pobres ha crescut més en 5 anys del que s'havia reduït en els 25 anys precedents.

I la universitat pública és un d'aquests serveis que han vist reduïts els seus ingressos. Segons les xifres publicades per l'Observatori del Sistema Universitari, la despesa universitària a Catalunya, per estudiant, pot haver retrocedit a nivells de fa vint anys.

Però el problema té una altra cara, menys comentada: qui paga la diferència? I la resposta és: els estudiants. La transferència de fons de finançament del sector públic cap als usuaris és, en aquests moments, una tendència molt marcada en els països amb polítiques conservadores, començant pels Estats Units. Fins i tot les universitats públiques americanes han deixat de ser gratuïtes o barates, i s'ha reduït substancialment la quantitat de beques disponibles. Un curs en una universitat bona pot costar de l'ordre dels 50.000 dòlars. Pels alumnes de família rica, això no és gaire problemàtic. Però per la resta, per la gran majoria, només queda una porta oberta: l'endeutament. Hores d'ara, els estudiants universitaris dels EE.UU estan endeutats amb el sistema bancari, en conjunt, per una mica més d'un bilió de dòlars. Bilió en el sentit llatí el terme: un milió de milions. Això vol dir gairebé 100.000 dòlars per individu.

Aquesta política es justifica dient que, ja que un graduat universitari tindrà rendes més altes que si no hagués cursat estudis, és just que pagui per aquests beneficis "privats". Però per començar, no és segur que el graduat guanyi més que una persona sense títol. En canvi, el que és segur és que una persona endeutada és una persona poc lliure, que no podrà emprendre riscos, que no podrà sortir dels camins preestablerts. I aquests efectes "polítics" són els que estan al darrere dels augments de preus dels estudis universitaris a països de predomini conservador, com els EE.UU, Gran Bretanya, Espanya … o Catalunya.

Però no es tracta d'una tendència universal. Als països escandinaus, no solament els estudis superior són gratuïts: és que, a més, la pràctica totalitat dels estudiants universitaris tenen beques per estudiar. Alemanya, després d'un breu parèntesi amb augment de les taxes, han tornat (2012) a la completa gratuïtat. I França, sobre mantenir taxes de matrícula molt baixes, segueix tenint una amplíssima oferta de serveis complementaris adreçats als estudiants (residències, menjadors universitaris, ajuts al lloguer, etc.); i en els últims anys, s'ha incrementat la despesa en universitats i recerca per damunt del 20 %.

"Ben igual que aquí", podria dir un sarcàstic. No, no és igual que aquí; és just al revés. El que demostra que no són polítiques inexorables, de les que s'imposen a les autoritats polítiques, que no tenen altra alternativa que retallar, encarir i excloure. Hi ha alternatives: només cal passar alguna frontera per veure-ho. Repetim-ho: hi ha alternatives. Durant l'abril, el Consell Interuniversitari de Catalunya ha de fixar el ventall de preus públics pels estudis universitaris pel curs vinent: algú s'hi fixarà? Algú pensarà en maneres diferents de fer les coses? No perdeu detall: el que es fa ara anuncia el que es pot fer demà.

Joan Botella, Degà

 
     
  ÉS NOTÍCIA
   
  NOVA CONVOCATÒRIA D'AJUTS FINESTRETA
   


A partir del 9 d'abril, la UAB ha llençat un nou projecte per tal que l'estudiant tingui una millor representació i estigui més informat. Des de el deganat de la facultat de ciències polítiques i sociologia i l'àmbit de participació, es vol impulsar la imatge del delegat de classe, una figura que pot ser indispensable per a la millora de la comunicació, mediador de possibles conflictes, així com un enllaç entre el professorat i l'alumnat. Malauradament aquesta imatge ha anat invisibilitzant-se ja que molts cops ni els propis estudiants sabien qui era el seu delegat o delegada.
La intenció des de la universitat és fer més institucional aquesta imatge per tal d'agilitzar i millorar els recursos i entendre les necessitats dels alumnes i les alumnes de la Facultat.

  TROBADA DE PROMOCIONS DE CIÈNCIES POLÍTIQUES I DE SOCIOLOGIA A LA UAB
   

El proper 30 de maig des de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia s'ha preparat per part d'un grup d'antics alumnes de la primera promoció, una trobada per a tots el alumnes i antics alumnes que han cursat la seva carrera a la UAB, per tal de commemorar el 25è aniversari de la facultat.
Per a més informació sobre l'acte i el sopar que es realitzarà podeu consultar al web
Us hi esperem!

  NOU NÚMERO DE LA REVISTA PAPERS
   


Ja està disponible un nou número (99/2) de la revista "Papers. Revista de Sociologia". La publicació es pot consultar en format electrònic al web de Papers, o bé al Dipòsit Digital de Documents de la UAB.

  LA UAB CELEBRA LA SEVA JORNADA DE SANT JORDI
   

El passat 23 d'abril, la plaça cívica es va engalanar per realitzar la clàssica celebració de cada any on les diverses entitats que conformen el teixit cultural de la UAB van poder gaudir d'una jornada entre roses i llibres, on la música va fer presència així com actes varis: lectura multilingüística del petit príncep, guixades antisexistes per sensibilitzar sobre la discriminació de gènere, el dinar popular contra el malbaratament alimentari, danses i bastoners, actuació castellera, així com diverses activitats dirigides per la FAS i l'Observatori per la Igualtat.
L'acollida per part de la comunitat estudiantil va ser gran, i el civisme viscut al llarg de la jornada va donar mostres de conscienciació amb el medi ambient i el consum d'aliments solidaris.

  L'ABANDONAMENT ESCOLAR A ESPANYA HA DISMINUÏT UN 1,4% AL 2013
   

Tot i que les xifres encara son esfereïdores, sobretot entre els homes (un 27%), mentre que les dones presenten un 19,9%, aquesta xifra s'ha anat reduint considerablement des de 2005, amb una reducció del 7,3%. Tot i això Espanya duplica el % d'abandonament escolar respecte Europa (11,3%).

     
  Si ens voleu fer arribar alguna notícia que creieu interessant difondre a través del butlletí, envieu-nos-la a fcps.butlleti@uab.cat
  Si voleu opinar i aportar propostes per millorar el butlletí:   http://www.facebook.com/home.php#/profile.php?id=1317986979&ref=ts
  Si us voleu donar de baixa envieu un missatge a fcps.butlleti@uab.cat
 
 
AGENDA
 

29/04/2014, 18 h, COLPIS (Barcelona)

"Identifica els teus punts forts i dóna valor afegit al teu perfil professional", xerrada a càrrec de Carlos Polo i Miranda Wilkotz.

 

02/05/2014

Dia no lectiu a la Facultat.

 

05/05/2014, 19:00 h, CCCB (Barcelona)

"Encara existeix l'Europa de l'Est?", conferència a càrrec d'Anne Applebaum, periodista, columnista de The Washington Post i Premi Pulitzer per l'assaig "Gulag: una història".

 

08/05/2014, 11:30 h, Sala de Graus de la Facultat

Tesi doctoral "El Desarrollo Rural y el Capital Social en el cantón de la Cruz, Guanacaste, Costa Rica", d'Edgar Eduardo Blanco Obando, dirigida pels doctors Josep Espluga i Jordi Rosell, Departament de Sociologia.

 

08/05/2014, 12:00 h, Sala Àngels Torrents del CED

"Stopping and Spacing in Historical Europe and Contemporary Africa", a càrrec de George Alter, Director de l'Inter-University Consortium for Political and Social Research-CIPSR de la University of Michigan i professor i investigador a la University of Michigan i el Population Studies Center, EUA. Cicle de conferències CED#30

 

EL PERFIL

 
La Núria Marzo Cabero es llicencià en Sociologia en la promoció de l'any 2005.
Ha fet estudis de màster i doctorat a la Facultat. Actualment treballa com a tècnica de recerca a l'Oficina de Qualitat Docent de la UAB.

 

En quŔ consisteix la teva feina? Com vas accedir-hi?
La meva feina consisteix, entre moltes altres coses, en assessorar als docents en tot allò relacionat amb el perfil competencial dels estudiants. L'adaptació dels títols al nou Espai Europeu d'Educació Superior ha permès que ara l'estudiant no només sap el que coneixerà quan acabi els seus estudis sinó que a més coneixerà el que serà capaç de fer i molt sovint, posar això "sobre paper" no és un a feina fàcil. Vaig accedir-hi a través d'una beca de suport a la preparació d'un Congrés de Docència i Innovació Docent l'any 2006 i des de llavors que he anat treballant amb tots aquests temes educatius.

Com valores la formació rebuda a la Facultat?
La formació rebuda durant la llicenciatura m'ha facilitat en el meu desenvolupament professional sobretot a nivell d'habilitats tècniques i metodològiques. M'ha permès poder enfrontar-me a reptes molt diversos que han requerit la demostració de les meves competències com a sociòloga.

Com valores la Facultat des de la pràctica professional? Quines coses creus que es podrien millorar?
Del que recordo, potser es podria millorar el lligam entre allò teòric i allò pràctic. Durant els estudis molts cops penses que ser sociòleg només és fer recerca i pot ser molt més que això. De totes maneres suposo que amb els nous títols de grau aquest aspecte s'haurà millorat.

Quin consell donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Que aprofitin el màxim la formació rebuda i que sobretot no es preocupin pel futur professional perquè de ben segur, malgrat els temps que corren, podrà aprofitar les seves competències per a treballar en molts i diversos àmbits.

Si voleu contactar amb la Núria podeu fer-ho a nuria.marzo@uab.cat

 
ENLLAÇOS
 

ERASMUS+

Web d'interès per a tots els que us plantegeu fer una estada Erasmus

 
   
       
2014 Universitat Autònoma de Barcelona