|
|
|
L’Assemblea de la Facultat organitza un acte per explicar el “3+2” |
|
18.02.2015
L'Escola
-
El passat 12 de febrer, l’Assemblea de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia va organitzar una xerrada informativa a l’aula 12 sobre el canvi de model d’estudis universitaris: del “4+1” al “3+2”. La iniciativa va ser un èxit de participació, amb una classe plena a vessar, i de pedagogia, ja que els ponents van explicar de forma precisa perquè estan frontalment en contra del nou sistema.
El professor de Relacions Internacionals de la UAB Ferran Izquierdo va començar reivindicant que el procés de reflexió sobre l’anomenat “3+2” haurà de ser llarg i, sobretot, de caire institucional. El desprestigi del grau va en augment, considera Izquierdo, que dubta de la validesa futura d’aquests estudis a l’hora d’exercir una determinada professió, circumstància que també estén als Màsters: “La docència de Màster ha canviat molt en els últims anys. Abans era especialitzada i ara s’ha convertit en l’equivalent a cinquè de llicenciatura”.
“Res d’això és innocent. Es tracta, per una banda, d’un model d’universitat basat en el model Mas Colell, basat en la liberalització de preus; i per l’altra, d’un model de societat d’extrema desigualtat, en que la universitat ha de servir per allò que necessitin les empreses”, sosté Ferran Izquierdo, que vincula l’origen del canvi de projecte a la introducció del Pla Bolonya i en fa una lectura en clau de model de societat: “El canvi universitari respon a un sistema de mà d’obra barata, un model de país que es conforma amb el que té: turisme i feines de qualificació mitja-baixa”.
Per la seva banda, Marta Padrós, professora del Departament de Psicologia de la UAB, creu que la reforma del model d’estudis universitaris és “la segona part de Bolonya” i va establir la nova classificació de Màsters que, segons ella, serà una realitat un cop s’implementi el nou Decret Llei: els públics; els propis o privats; i els obligatoris, que són aquells imprescindibles per a exercir una determinada professió, com el d’Advocacia o el General Sanitari. Padrós té clar que el nou sistema beneficia a la UPF, pionera en les “innovacions universitàries”, perquè és la que ofereix principalment màsters propis, és a dir privats, la demanda dels quals augmentarà molt quan implementin els graus de tres anys.
A l’acte, també hi va intervenir Isa Benítez, membre del COS-UAB, que va emfatitzar en les conseqüències del nou model “d’endeutament estudiantil”, similar al dels Estats Units, que complicarà molt l’accés a estudis superiors d’una part important de la població.
Des de l’Assamblea de la Facultat es va fer una crida a la unió entre l’alumnat i el personal de la universitat amb un missatge clar: “Només anirà bé si ha mobilitzacions”.
|
|
|
|
|
|
Anar a Notícies
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Contacta |
|
Si tens algun dubte sobre una notícia o desitges més informació |
|
|
|
+ 34 93 581 12 21 |
|
|
|
Enviar correu
|
|
|
|
|
|
|