UN DESASTRE

Finalment, el dia 30 de gener el Consell de Ministres ha aprovat per Decret autoritzar les Universitats que ho desitgin a transformar els seus Graus dels 240 crèdits actuals a 180 (o més ben dit, a “entre 180 i 240 crèdits”). Tal norma podria entrar en vigor…El proper curs.
Molts havíem cregut (i jo entre ells, mea culpa) que aquest avant-projecte, conegut des del juliol passat, no veuria la llum. D’una banda, estem en un any electoral; en segon lloc, s’havien alçat múltiples veus de protesta; i en tercer lloc, el propi Consell d’Estat s’havia mostrat extremadament crític en el seu dictament (obligatori però no vinculant).

Però de res va servir: amb alguna modificació (important però no substancial) el Decret va ser finalment aprovat. Unint la injúria al cop, el ministre del ram va declarar en la conferència de premsa posterior que, gràcies a aquesta reforma, les famílies dels estudiants estalviarien diners (ja que haurien de pagar la matrícula tres cursos en lloc de quatre) i, en segon lloc, que així els graduats universitaris podrien incorporar-se més ràpidament al mercat de treball.
En el debat en torn d’aquesta mesura (coneguda usualment com “3+2”, ja que al costat de la reducció dels Graus a 3 anys els Màsters passarien a durar-ne 2), s’estan dient moltes coses, però potser no s’està dient l’essencial.

És veritat que, amb  l’estructura actual de preus, passar d’un esquema “4+1” a un “3+2” representa substituir un any de Grau per un de Màster, en els què els preus de matrícula poden ser el doble del Grau. És veritat també que socialment encara no es veuen els Màsters com un element necessari de la formació superior: segueixen considerant-se com un complement “de luxe” i per tant  prescindible d’una formació de Grau, suficient en termes professionals; i mentre les autoritats públiques no especifiquin quines seran les atribucions professionals d’un i altre nivell de titulació, la confusió entre els alumnes, les seves famílies i els propis professionals de la Universitat serà cada vegada més gran.

Però hi ha dues dimensiones addicionals, que no es mencionen prou, i que són, crec, peces essencials dels problemes. La primera és la següent: des del 2005, quan es van aprovar els primers Decrets del “model Bolonya”, fins aquest Decret, la normativa s’ha modificat 11 vegades: 11 vegades en 10  anys!! (vegeu la referència a la pàgina web de l’Observatori del Sistema Universitari). L’exhibició de frivolitat i d’irreflexió realitzada pels governs que s’han succeït és extraordinària: ja no és que falti consens bàsic entre els grans partits; és que es llencen a reformes successives, contradictòries, de forma espasmòdica i sense atendre mai, ni per casualitat, a com es formen els nostres alumnes, com es valoren socialment les seves habilitats, com s’insereixen en el món del treball, etc. etc. La inestabilitat normativa té com a conseqüència la necessitat de reiterar una i altra vegada processos complicadíssims de revisió dels plans d’estudis, exercicis que paralitzen la vida acadèmica i que no són el moment de lluïment de les nostres millors virtuts.

I, per sota d’això: i els estudiants?  ¿S’assegura que obtenen una formació sòlida, que els permeti una trajectòria vital raonable, amb actualitzacions periòdiques i un desenvolupament professional satisfactori? La resposta és, simplement: no se sap. Els estudis d’inserció laboral dels titulats mostren bons resultats (goso dir: molt bons resultats, com ho fa l’últim estudi de l’Agència de la Qualitat de les Universitats de Catalunya). Però aquests estudis, lògicament, arriben amb molt de retard: l’estudi esmentat s’ocupa de la gent que va acabar els estudis el 2010… quan encara no s’impartien els Graus!! Per tant, ningú té cap informació sòlida sobre el rendiment efectiu dels títols de Grau.

Molesta haver-ho de recordar: en la nostra cultura política i administrativa, esperar que les decisions trascendentals es fonamentin en evidències i en dades contrastades és encara una aspiració revolucionària, o potser un somni idealista.
Per tant, afirmar que aquesta reforma pot ser injusta, discriminatòria i classista (que ho serà, si es fa de la manera proposada) és exactament cert; però caldrà veure com evolucionen les coses, tant a escala del sistema universitari com en el pla polític, per calcular quines poden ser les conseqüències. Al cap i a la fi, pot ser que la manera de canviar el preu de les carreres universitàries  no sigui modificant-ne l’estructura, sinó més simplement fent fora el ministre.

                                                              Joan Botella, Degà

POST-SCRIPTUM : Redactades aquestes notes, apareix la informació segons la qual la reunió extraordinària de la Conferència de Rectors de les Universitats del dilluns dia 2 de febrer ha acordat una moratòria de dos anys en tota modificació substancial en l’oferta de títols, i en l’aplicació del Decret. Si es confirma ( i si es compleix: tots heu sentit parlar del free – rider), és una bona notícia, que permetria abordar el debat d’una manera més serena, més informada i en definitiva més racional.
 

 

Comunicat de la UAB

L’Equip de Govern de la UAB manifesta el seu suport a la posició de la CRUE del 2 de febrer de 2015 davant el nou decret de reforma dels estudis universitaris (3+2). Més informació

 

 

El primer tast de la universitat

Durant la jornada de portes obertes, la UAB pateix una metamorfosi en les activitats que es realitzen al Campus i el perfil de joves que el visiten. Rutina, classes i exàmens són substituïts per mapes, inexperiència i sobretot, il·lusió pel futur.  La UAB rep cada any a més de 20.000 estudiants preuniversitaris de tot Catalunya durant aquests dies, i es repeteixen unes imatges similars. Més informació

 

 

Exposicions sobre Maurice Duverger (1917-2014) i Ulrick Beck (1944-2015)

La Facultat de Polítiques i Sociologia i la Biblioteca de Ciències Socials presenten dues exposicions virtuals per difondre les principals aportacions de Maurice Duverger i Ulrick Beck a les ciències socials, arran de la mort recent de tots dos. Més informació

 

 

La UAB organitza una nova edició de la Universitat d'Estiu-Summer Term

Durant el proper estiu, la UAB organitzarà una nova edició de la Universitat d'Estiu-Summer Term. Hi haurà tres modalitats: assignatures de graus universitaris, activitats de participació universitària i cursos propedèutics. Més informació

 

 

Premis per a projectes emprenedors d'universitaris

Fins al 12 de març roman oberta la convocatòria del premi Uniproyecta, dotat amb 10.000 euros per al millor projecte i amb 5.000 euros per al millor projecte sobre atenció a persones amb discapacitat. Més informació

 

Agenda

16/02/2015, 19h. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

"Capitalisme i benestar. Sobre el significat canviant del concepte de reforma", a càrrec de Bo Stråth, catedràtic emèrit d’Història nòrdica, europea i mundial a la Universitat d’Hèlsinki.

17/02/2015, 13h. Sala de reunions del Departament de Sociologia.

Seminari obert de sociologia de la cultura: Dafne Muntanyola pronunciarà la xerrada "Dansa, música i pintura com a processos de treball artístic: la dimensió social d'escoltar l'altre".

23/02/2015, 19h. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

"Riquesa i crítica", conferència de Luc Boltanski, sociòleg, professor a l’École d’Hautes Études en Sciences Sociales de París i autor de "De la crítica: compendio de sociología de la emancipación" (Akal, 2014).