TRENTA ANYS

El 28 de juliol del 1985 el Diari Oficial de la Generalitat publicava un Decret, acordat pel Consell Executiu, “pel qual es crea una Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia en la Universitat Autònoma de Barcelona”. Fa, doncs, gairebé exactament trenta anys de la creació de la Facultat.

No compartim la mania social de commemorar a tort i dret els aniversaris, especialment quan acaben en zero; però és innegable que 30 anys constitueix una xifra respectable. Trenta anys vol dir que, aproximadament, uns 7.500 estudiants han començat els nostres estudis; que tres centenars llargs de docents (propis o visitants) han impartit docència a les nostres aules; i que prop de 4.000 alumnes s’hi han llicenciat/graduat.

Però potser el més important és prendre mesura dels canvis que s’han produït en el nostre context. Aquell Decret del 1985 era la primera norma dictada per la Generalitat en matèria universitària, per què les universitats tot just li acabaven de ser traspassades: la Generalitat, literalment, estava renaixent.

En segon lloc, i no és una dada menor, les universitats eren força  més minoritàries que ara: estàvem tot just en els primers anys del gran “boom” d’expansió de la demanda universitària i d’extensió de l’oferta. En aquell país (que encara no era membre de la Unió Europea) cursaven estudis superiors una mica menys de la tercera part dels joves del grup d’edat 18 – 24 anys. Ja era un progrés respecte la situació de deu anys enrere (quan la xifra amb prou feines superava el deu per cent), però encara érem lluny de la situació actual, en què, en les zones metropolitanes, més de la meitat dels joves cursen estudis superiors.

Aquell caràcter minoritari estava també lligat amb una característica nuclear (i molt excepcional) de la nova Facultat, que es va mantenir fins a l’any 1992: era una Facultat del que es denominava “segon cicle”, a la què només podien accedir alumnes que ja haguessin cursat tres anys d’estudis en qualsevol altra Facultat (cosa que després s’acotaria, limitant-ho a ciències socials i humanitats); després d’un “curs pont” de preparació, els alumnes ingressaven a “quart curs”. En la terminologia d’avui, la Facultat només impartia títols “de Màster”, és a dir, de segon cicle.

Estudiants, doncs, més grans, amb uns altres estudis universitaris previs, i que havien de prendre una decisió estratègica arriscada, com era abandonar els estudis d’origen (Dret, Traducció i Interpretació, Lletres, Economia, etc.) i optar per cursar uns estudis nous, poc o gens coneguts a la nostra societat, i sense uns perfils professionals mínimament coneguts ni reconeguts.

Si es mira amb perspectiva d’avui, cal reconèixer que tant els promotors de la Facultat com els alumnes que s’hi apuntaven  mostraven una audàcia considerable. No és ara el moment de fer balanç de l’experiència, ni de veure si aquella audàcia s’ha vist recompensada per l’èxit. Però potser sí valdria la pena recuperar un dels múltiples fils temàtics que aquest aniversari evoca: la idea d’una Facultat centrada principalment en una docència “de segon cicle”, de Màster, a la vegada que la possibilitat / necessitat de pensar en la combinació d’estudis diversificats, de camps diversos, per a generar capacitats intel.lectuals i professionals noves i cada vegada més sol.licitades.

La idea d’estudis universitaris inicials breus, de tres anys, denominats “Grau”,  no hauria de ser considerada com una proposta restrictiva o discriminatòria, ni equivalent a una desvaloració dels estudis universitaris. Obliga, en canvi, a reconèixer (cosa que no han fet els governants) que el títol de Grau no és suficient per accedir amb plenitud de capacitats al món del treball i de la creació; com passava fa trenta anys, un Grau requereix proseguir amb uns estudis de segon cicle, de perfil  especialitzador (Màster) i que potser puguin continuar-se, per una part de l’alumnat, amb uns estudis d’aprofundiment, orientats a la investigació i, en el seu grau superior, al Doctorat.
   
Els estudis universitaris no s’hauran d’imaginar doncs com un “túnel tancat”, en  què hi ha una entrada (que porti el nom d’un Col.legi Professional, si pot ser) i una sola sortida, sinó potser com l’accés a un espai de formació superior, que permet combinacions múltiples i que dóna lloc a perfils professionals diversificats, tant en extensió (durada) com en orientació (professional o acadèmica) i en continguts. Fins i tot no és necessari que tota la formació es dugui a terme d’una sola “tacada”: hi haurà persones que reben una formació bàsica, la utilitzen per desenvolupar una ocupació, i després d’uns anys tornen a les aules per una formació complementària, o per actualitzar la seva formació, o per reorientar-se professionalment.

L’actual estructura dels graus de quatre anys, i Màsters minoritaris i “exquisits” haurà de canviar, i donar lloc a un paisatge nou, on formacions bàsiques més generals puguin donar lloc a combinacions acadèmiques més variades i adaptades a necessitats tangibles de la vida social. La reflexió sobre aquest canvi  (que va molt més enllà del simple “3+2” ) serà, sens dubte, una dimensió central de l’activitat de la Facultat en el proper curs.

Motiu addicional ( si és que encara ens en manquessin !!) per desitjar a tothom unes bones vacances d’estiu.
                                                                                  Joan Botella, Degà

 

Benvinguts al món universitari

El passat 13 de juliol es va celebrar l’acte d’acollida dels nous alumnes de grau de la Facultat. Els estudiants van començar a ser conscients del canvi d’etapa que els hi espera a partir del mes de setembre. Més informació

 

 

Erasmus+ obre un programa de préstecs per estudiar màsters a l'estranger

Els estudiants que realitzin un màster a l'estranger podran sol·licitar un préstec de fins a 12.000 euros per a un any o 18.000 per a dos anys de màster si s'acullen al Pla de Garantia de Préstec Màster Erasmus+. Més informació

 

 

Millora la transparència dels webs dels 947 ajuntaments de Catalunya

El grau de transparència de les pàgines web dels ajuntaments de Catalunya ha experimentat una millora significativa, segons es desprèn del darrer informe publicat en el Mapa Infoparticipa, que impulsa el Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Més informació

 

 

Dinou graus de la UAB assoleixen notes mínimes d'accés per sobre del 10

Les notes de tall corresponents a la primera assignació de places per al curs 2015-2016 confirma l'alta demanda dels graus de la UAB, especialment a camps com les ciències, les biociències i les ciències de la salut. El Grau de Física + Grau de Matemàtiques de la UAB ha obtingut de nou la nota de tall més alta de Catalunya, un 13,14. Més informació

 

 

Reconeixement per a la professora Pilar Orero

L’associació de persones invidents dels EUA li ha atorgat el seu premi principal en reconeixement a la seva tasca per al desenvolupament i la promoció de sistemes d’accessibilitat per a persones cegues i amb baixa visió. Més informació