BAUMAN (1925 – 2017)
En els últims anys, el nom i l'obra de Zygmunt Bauman, recentment traspassat, havien adquirit una presència i un ressò molt importants. Més enllà d'altres col·legues igualment "notoris" en l'esfera internacional, com Bourdieu, Sennett, Sassen, Castells o d'altres, el nom de Bauman ha vingut tenint una presència continuada en actes públics, mitjans de comunicació i diverses plataformes internacionals (inclòs el premi "Príncipe de Asturias"...).
Probablement aquesta notorietat i aquest activisme expliquen una visió poc afectuosa per part de molts acadèmics, que podien considerar superficial o frívola la seva productivitat editorial (amb dos o tres llibres per any des de feia molt de temps), l'aplicació de l'adjectiu "líquid" a tota mena d'institucions i de relacions, o el seu "estatus" de protagonista d'un cert star – system de les institucions culturals. Per acabar-ho d'adobar, ha estat sistemàticament lluny de les revistes d'impacte, cosa que l'ha fet un desconegut per a les joves generacions acadèmiques.
Però seria un error desconsiderar tant el personatge com la seva obra. En primer lloc per la seva biografia, pròpia d'un autèntic home del segle: jueu polonès, refugiat a l'URSS on acaba incorporant-se a l'Exèrcit Roig, i on a més es forma acadèmicament, acabarà per tornar a Polònia després de la Guerra mundial. Obté una posició acadèmica estable, però les onades antisemites periòdiques a la societat polonesa el porten a l'exili el 1968. S'estableix primerament a Israel, però en marxarà extremadament disgustat, esdevenint per sempre més un altre dels jueus antisionistes, avergonyit pels comportaments de les autoritats israelianes.
Acabarà instal·lant-se finalment a Gran Bretanya, on quedarà vinculat a la universitat de Leeds. I és en aquesta etapa on produeix els seus títols més significatius, entorn de l'holocaust, la crítica de la modernitat i, finalment, la noció de "liquiditat". Per Bauman, com és conegut, una de les característiques de les societats contemporànies és la relaxació dels lligams entre les persones, la progressiva desaparició de costums i rutines, i finalment la pèrdua de les identitats.
L'aplicació d'aquest esquema a múltiples aspectes de la vida humana, des de l'amor fins als comportaments polítics, passant per les relacions laborals o l'activitat científica, és segurament el que l'ha fet més conegut i el que li ha donat més difusió. I la seva aplicació a l'anàlisi de les conseqüències de la globalització econòmica i financera ha servit per fer-ne un personatge dins dels moviments "altermundistes".
Seria doncs fàcil caricaturitzar el seu pensament i les seves anàlisis; però fins i tot una mirada a la vida universitària fa pensar en el seu esquema. La "desinstitucionalització" (perdoneu-me la paraula) que hem viscut en els últims anys ha tendit a difuminar els circuits de formació i de carrera professional dels acadèmics. La tradicional vinculació forta a la universitat de formació ara es veu com una indesitjable "endogàmia"; la carrera professional dels acadèmics es basa en contractes de curta durada i, en molts casos, vinculats als governs, i no a una universitat; dins la mateixa universitat, l'esquema organitzatiu s'ha complicat i s'ha ramificat, i al costat dels centres / facultats han pres importància els departaments, els instituts, els grups de recerca, etc.
El món tradicional, pacíficament estable, del "mestre" que generava un equip al seu entorn, que durava un cicle temporal llarg, i que servia a la vegada com a nucli intel·lectual i com a plataforma de promoció professional, deixa pas ara a insercions variables en grups diversos, per a períodes de temps (o projectes) limitats, que no generen lligams estables, i que tampoc es converteixen en etapes d'una vida professional estabilitzada. Inestabilitat, precarietat, mobilitat (voluntària o forçada, no hi fa res) i pressió permanent per a l'avaluació dels mèrits han transformat profundament la realitat de la professió.
Universitat líquida...? Bauman no va arribar a formular-ho així, crec, i no seré jo qui ho digui; però tampoc ho desmentiré.
Joan Botella, Degà
Acreditació dels títols de la facultat
Ja és oficial: l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari, AQU, acaba d'atorgar a tots els títols impartits a la facultat, tant de Grau com de Màster, el reconeixement d'Excel·lència.
Divendres per l'ocupació
La Facultat acull entre el mes de febrer i març diverses sessions dels "Divendres per l'ocupació", una iniciativa per millorar l’ocupabilitat de l’alumnat. Els interessats en assistir-hi s’han d’inscriure prèviament a la plataforma nexus.
Portes obertes a la facultat
Els dies 31 de gener i 1 i 2 de febrer a les 12 h la facultat obre les portes als alumnes de batxillerat i cicles formatius de grau superior que vulguin conèixer l'oferta de graus.
Vols treballar a Europa?
Dijous 26 de gener es va organitzar un mòdul formatiu per presentar el mercat laboral europeu. Hi va participar Arnau Soy, conseller EURES Barcelona. L’acte es va celebrar a la Sala d’Actes de la Facultat de Ciències i Biociències.
Curs d’”Anàlisi de sensibilitat, auditoria de sensibilitat i més”
L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) impartirà un curs sobre tractament de dades estadístiques del pròxim 6 al 8 de febrer, de la mà de l’investigador Andrea Saltelli.
Presentació dels Doctorats Industrials en humanitats i ciències socials
El Pla de Doctorats Industrials pretén contribuir a la competitivitat i internacionalització de la indústria catalana, reforça els instruments per captar el talent i situa els futurs doctors en condicions de desenvolupar projectes d'R+D+I en una empresa o, des del 2016, una institució (administracions, associacions, fundacions, museus, etc.).
Des de l'any passat, la Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya està impulsant de forma activa els Doctorats Industrials en l'àmbit de les humanitats i les ciències Socials. Aquest tipus de doctorat es basa en el desenvolupament d'un projecte de recerca en una empresa o institució, on el doctorand desenvolupa la seva formació investigadora en col·laboració amb una universitat.
Per tal de fomentar la realització de doctorats industrials en aquests camps, el Vicerectorat de Recerca i de Transferència de la UAB, la Facultat de Filosofia i Lletres i el CORE de Patrimoni Cultural organitzen una jornada el proper dimecres 8 de febrer per donar a conèixer aquesta oportunitat de col·laboració en recerca i transferència.
L'acte comptarà amb representants de l'equip del Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya i participants d'antigues convocatòries.
Els interessats en assistir a la jornada han d'inscriure's a través del formulari d'inscripció.
VII Congrés Català de Sociologia
Els dies 21 i 22 d’abril se celebra el VII Congrés Català de Sociologia organitzat per l’Associació Catalana de Sociologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Oberta la inscripció als nous cursos del COLPIS
El Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya obre una nova oferta formativa per al segon trimestre del 2016-2017.
Oferta de pràctiques a l’Institut de Drets Humans de Catalunya
Es tracta de dues places en l’Àrea de Formació i es concreten en col·laborar en el Curs Anual de Drets Humans.
Nova web del SID
El Servei d’informàtica Distribuïda (SID) de Ciències Socials ha desenvolupat una nova web per tal d’apropar la feina i els serveis a tota la comunitat d’usuaris.
ENTREVISTA
La Marina Morales es llicencià en Ciències Polítiques i de l'Administració Pública en la promoció de l'any 2006-2010. Ha fet estudis de postgrau d'Agent de Desenvolupament Internacional, a la Fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya l'any 2011 i a la Universitat Complutense de Madrid el 2012, cursant el màster de Política Internacional. També ha treballat com a tècnica de projectes a organitzacions no governamentals, anàlisis polític sobre el Dret a l'Alimentació i avaluació de projectes. Actualment està realitzant la seva tesi doctoral sobre moviments socials llatinoamericans defensors de la sobirania alimentària.
En què consistia la teva feina?
Estic realitzant la meva tesi doctoral a la Universitat Complutense de Madrid, dins del programa de doctorat de Relacions Internacionals, analitzant el potencial de canvi dels moviments socials llatinoamericans que defensen la sobirania alimentària en espais regionals, com l'ALBA-TCP.
Com vas accedir-hi?
Vaig accedir gràcies als meus anteriors estudis de màster en Política Internacional i l'experiència que em donar ser cooperant a l'Argentina, treballant amb el Movimiento Campesino de Santiago de l'Estero (MOCASE-Vía Campesina). Això em va permetre conèixer de primera mà les problemàtiques del camp llatinoamericà i les seves demandes.
Com valores la formació rebuda a la Facultat?
Valoro la formació de la llicenciatura de Ciències Polítiques i de l'Administració molt positivament. Vaig poder gaudir dels coneixements adquirits, sobretot l'últim curs, ja que podíem escollir la nostra especialització.
Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
L'aspecte a millorar és la falta d'orientació professional durant la carrera, no tens gaire clar quines són les feines que pots realitzar en el món laboral un cop has acabat; alhora, la falta d'ajudes i de beques per a estudiants, problema que afecta totes les universitats.
Quins consells donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
El consell que podria donar als futurs politòlegs i sociòlegs és que busquin orientació laboral, d'ençà que comencen la seva carrera, per tal de conèixer l'àmplia gamma de possibilitats que tenen tant les Ciències Polítiques, com la Sociologia.
Si vols contactar amb la Marina ho pots fer a través de: marinamo@ucm.es
Agenda
De la Facultat al món professional
Taula Rodona amb alumni: professionals de les Ciències Polítiques i la Sociologia. Divendres 10 de febrer de 13.00 h a 15.00 h a la Sala d'Actes.
La Jornada de Docència d'enguany se celebrarà el 2 de febrer a l'aula 8, de 10.30 h fins a les 14 h. Hi estan convidats professors, representants d'estudiants (membres de la Junta de Facultats i delegats) així com qualsevol estudiant que hi estigui interessat.
Regulating islamic finance in emerging economies
Seminari del grup d'Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), amb Fulya Apaydin vom Hau, de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI). L'acte tindrà lloc a la Sala de Reunions de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia UAB, dimarts 14 de febrer a les 13.30 h.
Xerrada "Frenar l'augment de la pobresa infantil. Com protegim els més vulnerables?
Dins el cicle de Conferències dels Dilluns de Drets Humans, l'entitat Justicia i Pau organitza una ponència el pròxim dilluns 6 de febrer a les 19h.
