VIOLÈNCIA I XARXES SOCIALS
 

Pot haver causat inquietud a la facultat (els rumors ho fan sempre) la confrontació entre alguns alumnes de primer curs, en què es va arribar a topades personals i a expressions verbals inadmissibles en un context civil i, encara més, en un context acadèmic.

Això s'ha abordat de la manera que cal fer-ho: separant els diversos protagonistes dels incidents; posant en marxa un procés de mediació entre les parts, que les parts han acceptat, en lloc de mesures sancionadores; i mantenint un to general de discreció i de protecció de la intimitat de les persones.

No s'hauria d'anar més enllà: això es resoldrà, es resoldrà bé, i es contribuirà a mantenir la convivència dins la facultat. Però també hauria de cridar a la reflexió. Ens trobem en moments en què, sigui pel clima enrarit que ha generat la crisi social i econòmica, sigui per l'existència de posicions polítiques diferenciades, sigui per què aquestes diferències versen sobre qüestions transcendentals, o sigui pel que sigui, es veu pujar la temperatura dels intercanvis verbals fins a extrems que no són acceptables. I és cert, a més, que la difusió de l'ús de les xarxes socials encara ho aguditza: la instantaneïtat de la comunicació (que pot anar en perjudici de la reflexió en la utilització), el seu anonimat, l'existència de pseudònims o altres característiques d'aquestes, generen un "espai públic" diferent de l'habitual, sotmès a regles diferents, o simplement, no sotmès a cap regla.

Mike Godwin, un dels pares d'Internet a través de l'"Electronic Frontier Foundation" va enunciar ja fa anys la llei que porta, amb justícia, el seu nom: "A mesura que una discussió en la xarxa s'allarga, la probabilitat que es produeixi una comparació amb Hitler o amb el feixisme creix fins a u". Godwin detectava en el món en línia una tendència a l'ús d'una retòrica ofensiva, desqualificadora; l'arribada de la telefonia intel·ligent i d'aplicacions cada vegada més senzilles no ha fet més que confirmar la llei de Godwin.

El món real no és la xarxa; en el món real hi ha persones amb sentiments, inquietuds i problemes, no "memes" ni emoticones. Col·locar adhesius polítics crítics i aprofitar per afegir-hi els noms de professors o de companys de classe està fora de lloc: és covard, deteriora l'espai institucional de la Facultat i desacredita qui ho fa. La conclusió que s'aplica és la que es deriva de llei de Godwin: quan algú fa servir la comparació amb Hitler (o amb Franco, tant se val), la discussió es dóna per acabada i qui l'ha fet queda declarat com a perdedor.
 

Joan Botella, Degà

 

Trobar feina amb Europe Language Jobs

El portal compta amb múltiples ofertes de feina multilingües arreu d’Europa. Més informació

 

 

L’Institut de Ciències Polítiques i Socials publica la memòria d’activitats del 2016

En el document es recullen els grups de recerca, workshops, projectes, cursos i seminaris realitzats l’any passat. Més informació

 

 

Jornades a favor de l’educació inclusiva

La coordinació del Màster en Suports per a la Inclusió Educativa i Social, i en col·laboració amb l’ICE i la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, organitzen unes Jornades per tal que els professionals coneguin els principis de l’educació inclusiva. Més informació

 

 

Publicat el número 347 de la revista ‘Working Papers’

La present edició és obra de Joan Jordán, de la Universitat Autònoma de Barcelona  (UAB). Sota el títol “Policía, mediación y gestón de conflictos”, Jordán realitza un recorregut pel context normatiu de la mediació i la seva pròpia relació amb l’actuació de la policia. Més informació

 

 

Torna SpeakTacular, molt més que una conferència sobre competències

L'Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres va acollir el passat dimarts dia 7 de març la conferència SpeakTacular, una xerrada-espectacle innovadora i sorprenent sobre competències professionals.

Tres autors i conferenciants han decidit unir-se per oferir una conferència en un format agosarat, que reflexiona sobre conceptes d'actualitat com la innovació, l'adaptació al canvi, la reinvenció, el lideratge, el pensament divergent, el treball en equip i moltes més, d'una manera que involucri als assistents.

Els speakers-actors que van pujar a dalt de l'escenari són Albert Bosch, "l'aventurer"; Joan Plans "el que mana"; i Salva López "el rocker"; tots tres, dirigits pel reconegut Daniel Anglès.

SpeakTacular va començar a les 13:15 hores a l'Auditori de Lletres de la UAB.

Es tracta d'una Activitat d'Orientació Professional organitzada pel Servei d'Ocupabilitat de la UAB. Més informació

 

 

Sessió informativa per fer Estades solidàries al 2017

La Fundació Autònoma Solidària (FAS) convoca una sessió informativa per tothom qui vulgui experimentar una estada internacional en l’àmbit de la solidaritat. Tindrà lloc el 7 de març a les 12.30 hores a la Sala d’Actes de l’Edifici l’Àgora (Plaça Cívica UAB). Més informació

 

 

Projecció del film 'In the Same Boat' i debat amb Rudy Gnutti i J.M. Ureta

Detall del cartell del film

L'Associació d'Amics de la UAB, en col·laboració amb l'Ateneu Barcelonès i Economistes enfront la Crisi, organitza la projecció del documental In the Same Boat el proper 9 de març. A l'acte, a més, intervindran Rudy Gnutti, director del film, i Josep-Maria Ureta, periodista d'El Periódico de Catalunya. Tindrà lloc a les 19 h, a l'Ateneu Barcelonès (C. Canuda, 6, Barcelona). Moderarà l'acte Josep Maria Carreras, membre de la secció d'economia de l'Ateneu.

In the Same Boat, que està produïda per Pere Portabella, tracta sobre com la tecnologia afecta l'economia, el treball i el model social a través d'entrevistes a personalitats com el pensador Zygmunt Bauman, l'expresident uruguaià José Mujica o economistes com Erik Brynjolfsson, Serge Latouche, Mauro Gallegati i Tony Atkinson. Hi apareix també l'actor Àlex Brendemühl.

Gnutti és compositor de música per a cinema i teatre i, des de 2012, realitza documentals. Ha dirigit L'ofici de l'artista i Som el que fem per a televisió. In the Same Boat és el seu primer film estrenat als cinemes. Per la seva banda, Ureta ha desenvolupat la seva carrera periodística a Televisió de Catalunya, La Gaceta de los Negocios i El Periódico de Catalunya, on ha estat redactor en cap de la secció d'economia. És autor d'Economia de Butxaca (Viena). Més informació

 

 

Crue sol·licita la supressió temporal dels canvis en contractes predoctorals

Investigadors

El 2 de març, Crue Universitats Espanyoles, associació que reuneix la major part de les universitats d'Espanya, va fer públic el següent comunicat sobre els contractes predoctorals:

Davant la falta del desenvolupament normatiu adequat de les diferents figures contractuals del Sistema Espanyol de Ciència i Tecnologia, i donada la controvèrsia i els dubtes creats davant del canvi de codi dels contractes predoctorals, des de Crue Universitats Espanyoles sol·licitem la supressió temporal de les mesures preses i proposem la convocatòria urgent d'una comissió mixta integrada per representants de les universitats, dels organismes públics de recerca, dels joves investigadors, dels agents socials i dels ministeris implicats, amb l'objectiu de dissenyar les millors condicions per al desenvolupament de la carrera investigadora. Més informació

 

 

La UAB inicia la migració total del Campus Virtual cap a l'entorn Moodle

Per encàrrec del Vicerectorat de Programació Acadèmica i de Qualitat, la professora Mercè Rullan, de l’Escola d’Enginyeria, i l’Àrea de Planificació de Sistemes d’Informació de la UAB, estan fent des del mes de gener i fins el març, tot un seguit de sessions informatives per tots els centres i facultats de l'Autònoma amb l'objectiu de transmetre al professorat la necessitat de canvi cap al nou entorn, perdre qualsevol por a aquest procés visualitzant la simplicitat de les funcions més bàsiques del Moodle i explicant les accions de suport que es desplegaran.

Entre aquestes accions de suport hi ha l'autoformació online amb reconeixement de 8 hores per a la realització d'un curs virtual, el suport del CAS i la cita prèvia presencial a diferents centres (SID).

L'actual entorn virtual de la UAB, el Campus Virtual, integra dues parts clarament diferenciades: el "Campus Clàssic" -que data del 2002 i fou desenvolupat per la OAID- i les Aules Moodle -eina de programari lliure que es va començar a utilitzar al 2006, tot i que no era obligatori fer-lo servir per part del professorat-.

El cap de la Unitat de Planificació, Juan Antonio Martínez, va explicar en la sessió informativa a la Facultat de Medicina, el passat 17 de febrer, que "s'ha vist la necessitat d'unificar el Campus Virtual fent servir un programari lliure com "Moodle" per tots els avantatges que suposarà i perque constitueix el nucli d'un ecosistema d'e-Learning, on hi ha també altres peces com ara un programari específic per a la gestió del TFG (Treball Fi de Grau) o un programari antiplagi, per posar alguns exemples".

"Creiem que l'evolució de l'entorn, a part de ser tecnològicament imprescindible, és positiva tant per als alumnes com per als professors", explica Quim Campuzano, cap de l'Àrea de Planificació de Sistemes d'Informació.

Fins al 30 de març el professorat té a la seva disposició un enllaç a la portada del Campus Virtual (https://cv.uab.cat/) amb una pestanya titulada "Primers passos amb Moodle". Hi haurà la possibilitat de seguir un curs específic d'autoformació sobre Moodle i es podran crear aules de prova en aquest entorn. El 10 de juliol s'iniciarà la creació d'aules vinculades al nou curs acadèmic (2017-2018), coincidint amb l'inici del nou curs acadèmic a efectes del Campus Virtual".

A partir del 4 de setembre està previst que s'inicii l'activitat docent només amb aules Moodle, que és l'estàndard en l'àmbit dels entorns virtuals d'aprenentatge, tant pre-universitaris com universitaris, i en particular, en l'àmbit europeu. Les aules antigues amb l'entorn del campus clàssic es podran continuar consultant (de fet, sempre es mantenen visibles dos cursos).

El nou entorn Moodle és més potent i funcional que el que té el campus clàssic. Estarà adaptat per a dispositius mòbils i tindrà una app. "Té multitud de possiblitats, des de crear grups específics per a pràctiques, fer qüestionaris, connectar en el futur amb laboratoris virtuals o amb l'eina específica de Treball Fi d'Estudis, etc", explicava Quim Campuzano davant del professorat de Medicina.








Més informació

 

ENTREVISTA


El Martín Madridejos  es va graduar en Ciències Polítiques i Gestió Pública en la promoció de l’any 2012-2013.  Està estudiant un Màster en Relacions Internacionals, Seguretat i Desenvolupament a la mateixa facultat. Actualment treballa en una beca de col·laboració a l’àrea de promoció de la UAB.

Com valores la formació rebuda a la Facultat? Què canviaries o milloraries i què no?

Crec que la formació rebuda a la Facultat ha sigut molt amplia, heterodoxa i multidisciplinària, per la gran qualitat del professorat, dels alumnes i de les possibilitats d’especialització que t’ofereix. Tot i això, en el cas de polítiques, durant els primers anys és un grau molt teòric, en el que t’ hauràs de buscar la vida si vols posar la “política” o la “sociologia” a la pràctica. A partir de tercer, un mateix, si vol, ja pot començar a veure la llum i focalitzar-se en temes més concrets, a més que les assignatures es tornen més participatives i la gent en sap més. Un dels grans problemes, a parer meu, és la falta d’orientació professional, sobretot els primers anys.
 
Què destaques de la UAB? Si l’haguessis de definir en tres paraules...

Campus, Vida, Debat

Quina era la teva visió de les Ciències Polítiques abans de començar el grau i un cop l’has acabat? 

La visió és radicalment diferent. Molta gent que entra pensa que és un grau per dedicar-te a la política, i això és totalment erroni. Pots acabar, és clar, però ens preparen per ser estudiosos de la política. En aquest sentit, la ciència política no són reunions d'homes ben vestits, sinó una gran magnitud d'elements i matèries de la nostra vida social: el comportament polític, les relacions internacionals, la gestió pública i un llarg etcètera. Tot això abasta la Ciència Política.

En aquest sentit, l’orientació professional que tenies abans de començar el grau és la mateixa que ara o aquesta ha canviat? Si és així, com i què t’ha influït?

 
Ha canviat totalment. Més enllà de les oportunitats que t'ofereixi la facultat, un ha de saber buscar pel seu compte, fer contactes i estar ficat al món de la ciència política. Les ciències polítiques tenen més sortides del que a priori sembla: a coses com l'administració pública, les consultories, la docència, la mateixa política, les ONG's, les Organitzacions Internacionals. 

Què reivindicaries dels estudis en Ciències Socials ara que les professions de moda s’orienten més cap a una altra branca de les ciències, com l’enginyeria.

El que diria, sobretot, és reivindicar, per humanitat, la necessitat d'estudiar disciplines socials com les polítiques i la sociologia. Per què? Perquè vivim en un món extremadament complex, poblat i multicultural. I és en aquestes interaccions socials on nosaltres podem aportar una mica més per entendre el món. Mentre que des de dalt i els mitjans de comunicació ens bombardegen amb què estudiem ciències, el món sembla que va cap al col·lapse i hem de ser capaços de trobar solucions.

Com veus el teu futur laboral? Quines perspectives tens?

Ara mateix, la intenció és acabar el màster i seguir treballant per guanyar alguns calers per poder tindre relativa autonomia, tot i el complicat que suposa ser jove. De cara als pròxims anys, m'agradaria dedicar-me al món de les relacions internacionals (ONG's, Organitzacions Internacionals, periodisme internacional, etc.) i fer el doctorat, i qui sap, a la investigació.

Quins consells donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?

Podria dir mil coses, però el més important: que la política no es quedi només a la facultat. Ser capaç de portar-la a qualsevol lloc; al bar, a una conversa amb els col·legues del barri, a un dinar familiar. Que t'agradi, que llegeixis, que escriguis i que estiguis actiu políticament per aportar un granet de sorra a millorar les coses.

En Martín Madridejos és autor del blog Oasis en la Hecatombe, un web on aporta reflexions personals sobre el món que el rodeja.
 
Si vols contactar amb en Martín ho pots fer a través de: martindejos@gmail.com

 

Agenda

"Estratègies d'accés a la Universitat i origen social. L'adaptació de l'estudiant al seu perfil socioeconòmic i al context institucional com a font de diferenciació educativa"

Defensa de tesi doctoral de Daniel Torrents Vila, el dilluns 3 d'abril de 2017 a les 11:30h. A la Sala de Graus B1/021 de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia. Dirigida pel Dr. Jordi Planas Coll i la Dra. Helena Troiano Gomà.

The experience of consuming Korean audiovisual in estern countries: the emotions expressed through Language in comments

Nou seminari obert de sociologia de la cultura 2016-2017, per Jinju Kim i Jordi López-Sintas, UAB. Dimarts 21 de març a les 13 h.

Presentació del llibre “Prevención de Riesgos Laborales en la Policía Local”

L’ICPS i el Grup de recerca sobre “Llibertat, Seguretat i Transformacions de l’Estat” presentaran el llibre “Prevención de Riesgos Laborales en la Policía Local”. L’acte tindrà lloc el 8 de març a les 18.30 hores.