|
Posa-te'l i demana que se'l posin |
En aquest número |
|
|
Sembla ser que el primer programa de comportament víric es deia "Ed Cloner" i va ser creat el 1981 sobre Apple II per un programador anònim i era força inofensiu. Es limitava a posar un vers de presentació a la pantalla de l'ordinador que, en traducció molt lliure venia a dir: "He entrat sense que em veiessis i no em sabràs eliminar perquè no saps on sóc. Cada vegada que toqui un ordinador me n'apoderaré i m'hi instal·laré". Tot un manifest d'actuació i a una definició del que després n'hem anomenat virus. Els primers virus eren simples entremaliadures sense mala fe: un advertiment que t'havia entrat aigua a l'ordinador, unes lletres que queien desmaiades o una piloteta de ping pong rebotant entre les quatre parets de la pantalla, en són exemples clàssics. Males llengües han expressat més d'una vegada el mal pensament que els programes vírics van ser creats i escampats pels propis fabricants de programari per espantar els usuaris de còpies pirates. En qualsevol cas no és fins el 1985, coincidint amb les campanyes per defensar els copyrights de les llicències de software, que apareixen els virus destructius que comencen per esborrar o alterar el contingut dels fitxers, o bloquejar el disc dur, o enviar missatges a tort i dret, o qualsevol altra agressió a la integrat de l'ordinador. Però Internet ho amplifica tot. La situació actual és cada cop més preocupant. Milions d'usuaris tenen accés a les tècniques més sofisticades de producció de virus nous per simple mutació dels existents. Milers d'usuaris, amb interessos no sempre clars, fabriquen contínuament nous virus i els llencen a Internet per fer mal. Actualment, et pots infectar per simple lectura d'un correu o d'una web. Amb perversió maquievèlica han inventat, fins i tot, falses alarmes (en diem hoaxes) per incitar a l'usuari a destruir parts essencials del sistema operatiu, aconseguint així que el mateix usuari sigui alhora víctima i botxí. (Vegeu en l'Enllaç nº 14: Els correus-e, els virus i la prova del cotó). Què podem fer contra aquesta mena de terrorisme informàtic a la xarxa? Les més avançades "vacunes" són vàlides per evitar els virus ja coneguts però impotents davant les mutacions contínues que mai no paren de sorgir. L'única solució que ens queda és combinar la profilaxi més estricta per evitar escampar els milers de virus ja inventariats i actuar amb màxima rapidesa i eficàcia per trobar l'antídot i la nova vacuna cada cop que tenim virus nous. És a dir: cada dia. Tothom té molt clar que des de l'aparició de la sida és una autèntica imprudència fer l'amor amb desconeguts sense preservatiu o amb un preservatiu en mal estat. No tothom té clar, en canvi, que treballar a Internet sense un antivíric posat i totalment actualitzat és una imprudència que et pot matar l'ordinador. També aquí la profilaxi és cosa de tots. Un sol usuari que es contagiï amb un virus nou podrà escampar ràpidament el virus a tota la comunitat UAB. Per això tenim un antivíric a l'S2002 i n'estem instal·lant ara un de nou encara més potent. Però la profilaxi informàtica no serà efectiva sense una corresponsabilitat que ens toca assumir a tots (vegeu article enllaç actual: La lluita contra els virus). No obriu mai un missatge que no sabeu qui us l'envia. No obriu mai un document (ja no diguem un programa) nou sense passar lo abans pel filtre dels antivírics. Si encara no sou usuari del servei S2002, llegiu
en aquest mateix Enllaç la manera d'entrar a gaudir de l'antivíric
que disposem amb llicència de campus. Posa
te'l. I demana als teus companys i amics de la UAB que se'l posin.
I si, malgrat tot, agafes un virus nou, avisa'ns urgentment i farem
el que bonament puguem per diagnosticar-lo i guarir-nos-en en el mínim
de temps possible. Entre tots, perquè no és un problema
individual. És un problema de tots. |
||
|
Sumari Actualitat UAB
Els números canten Ho sabíeu?
Informàtica al Campus Programari en català Humor
Notes de societat
Cartes a l'enllaç
|
|
Articles més llegits a L'enllaç nº 15: 1. Filtra i organitza el teu correu 2. Directori electrònic: les "pàgines blanques" de la UAB 3. Adreça IP: el DNI del teu ordinador 4. Entrevista a Julio Angosto, cap del SID de Sabadell
|
Els qui hem fet L'enllaç nº 16
|
