En
David López és cap del SID de Ciències Socials des
de fa 9 anys. Informàtic de professió i manetes de mena
dedica el seu temps lliure a construir vaixells de fusta. Ara mateix està
muntant un vaixell de vapor del Mississipí que li van regalar els
companys de feina.
Quan vas començar
a treballar a l’Autònoma?
Doncs la meva vinculació amb la universitat, ara al novembre, farà
nou anys que va començar. Abans havia treballat durant tres anys
en una empresa del Parc Tecnològic del Vallès, però
finalment vaig decidir venir aquí a la UAB.
Per què vas decidir
venir a la UAB?
Perquè mentre treballava al Parc Tecnològic vaig enganxar
una època difícil: hi havia crisi de les empreses informàtiques
i no es renovaven els contractes de treball. Em va sorgir la possibilitat
de canviar de feina i no m’ho vaig pensar dos cops.
Devies notar un canvi important, oi?
La veritat és que sí. A més a més, quan vaig
entrar em trobava una mica perdut perquè era una feina molt diferent.
A l’altra empresa jo treballava com a programador i preparàvem
programes d’intel•ligència artificial. El canvi va
ser molt radical perquè vaig deixar de programar per portar un
servidor Novell, una sala que en aquell moment tenia 60 ordinadors i per
sortir a resoldre incidències. I clar, això era totalment
diferent al que havia fet fins aleshores. Al principi va ser una mica
complicat, però hi vas agafant l’aire i t’hi acostumes
ràpidament. La feina en sí m’agrada molt més
l’actual, és molt més agraïda, tot i que programar
també tenia el seu punt.
Ara, amb tanta tecnologia
nova, la teva feina deu haver canviat molt altra vegada...
Evidentment. Amb nou anys hem crescut molt amb complexitat. Abans només
teníem una sala i la docència que hi havia a l’aula
era puntual. En canvi ara tenim 207 ordinadors a les aules, canons de
projecció i entre un 30 i un 40% del temps de les aules informàtiques
es reserva a docència. Quan vaig entrar, els despatxos que tinguessin
ordinadors es podien comptar amb els dits de la mà, i ara és
molt difícil trobar un despatx que no tingui com a mínim
un o, moltes vegades, dos ordinadors.
I la relació amb
professors i alumnes és bona?
En el nostre cas el clima de relació és molt bo. Els problemes
només són puntuals. I l’alumnat és molt “educat”
i fan un ús responsable dels ordinadors, no acostuma a destirotar
massa coses.
Quan plegues de la feina
deixes de ser informàtic o no?
Mentre treballava al Parc Tecnològic casa meva era una perllongació
de l’oficina. Però ara ho tinc molt clar: quan surto d’aquí
l’ordinador només el faig servir per escoltar música
i jugar a cartes. Però per res més, casa meva és
casa meva i la feina la feina. També és cert que és
molt difícil emportar-te aquest tipus de feina a casa.
Així doncs, a què
dediques el teu temps lliure?
Abans el dedicava a fer coses que m’agradaven, però ara el
dedico a fer feines de casa, faig de “marujo”.
Però bé
deus tenir hobbys?
Sí,
el meu principal hobby és escoltar música. Haig de reconèixer
que sóc ultramegafan de Mike Oldfield. Però també
tinc una altra passió: muntar vaixells de fusta. Consisteix en
fer reproduccions a escala de vaixells fets en fusta. Per exemple, ara
estic muntant un vaixell de vapor d’aquests que van pel riu Mississipí.
Tu només has de comprar la caixa i ja et venen els plànols
i el material, però ho has de fer tot. Penso que és un hobby
molt interessant, tot i que crea addicció. Quan fas un vaixell
petit el segon ja el vols més gran, i si pot tenir tres pals millor
que dos; sempre en vols més. Però has de tenir molta paciència,
tan per ser informàtic com per tenir aquest tipus de hobby. Perquè
us en feu una idea, per muntar un vaixell una mica gran puc trigar un
any o més.
És veritat que vens amb bicicleta
cada dia?
Sí, utilitzo la bicicleta com a mitjà de transport habitual
perquè m’agrada molt i estalvies molt més, tant en
temps com en diners. En bus he arribat a trigar una hora i cinc minuts
de Cerdanyola fins a l’Autònoma per fer el mateix trajecte
que en bici només hi estic 15 minuts. I fer una mica d’esport
és saludable, tot i que haig de reconèixer que venir de
Cerdanyola a la universitat en bicicleta és extremadament perillós.
Reconec que els que venim en bici ens juguem la vida cada dia perquè
els cotxes passen absolutament de nosaltres: que hi ha una senyal de 40,
és igual, a 120; que han de deixar un metre i mig per avançar-te...
un pam i si tens sort! A mi, un camió m’ha arribat a llançar
a la cuneta i no aturar-se ni per cortesia. Per això aprofito per
reclamar un carril bici. Tot i que des del Rectorat ens diuen que algun
dia ja el faran, molt em temo que haurà d’ocórrer
una desgràcia perquè el carril bici sigui una realitat.
Elaborat pel Servei
d'Informàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona
Edifici D 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). 93 581 21 00
Fax: 93 581 20 94
Correu electrònic: enllac@si.uab.es
Data d'actualització: juliol 2003