En aquesta tesi s’analitza l’estat nutritiu de la població espanyola entre 1860 i 1970, un període crucial en les transformacions econòmiques i socials del país.
A la primera part d’aquesta tesi s’examinen els fonaments científics de la relació entre alimentació, estat nutritiu i salut. També es fonamenta la validesa i utilitat dels indicadors que utilitzarem per avaluar l’estat nutritiu i tractar d’interpretar la seva evolució.
A la segona part s’ha analitzat l’estat nutritiu de la població espanyola, la seva evolució històrica i les disparitats regionals que presenta, a partir de tres indicadors: la comparació entre la ingesta de nutrients i les racions recomanades de nutrients de la població espanyola, la talla (principalment dels reclutes) i la mortalitat associada més o menys directament a problemes nutricionals, com la mortalitat infantil i juvenil i la causada per malalties sinèrgiques amb la malnutrició. També s’han reunit i elaborat diversos indicadors de risc de problemes nutricionals, com l’ingrés per habitant o les taxes d’alfabetització femenina.
A partir de l’examen de la informació obtinguda es pot concloure la existència de greus problemes nutricionals per a una part important de la població espanyola en el transcurs de la major part del període estudiat. Amb una sensible millora durant les primeres dècades del segle XX, un clar retrocés entre finals dels anys trenta i la dècada dels 50, i una millora definitiva des d’aleshores. S’aprecien també importants disparitats regionals en benefici de les províncies situades a la cornisa cantàbrica primer, i de les més desenvolupades del país després, entrat el segle XX. Al respecte, destacar el pes inicial del context ecològic sobre aquestes disparitats.
Per últim, destacar l’aparent importància de la mortalitat associada a l’alimentació sobre el conjunt de la mortalitat espanyola, i per tant la influència de l’alimentació en les seves dimensions, característiques i evolució d’aquesta mortalitat.
–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
This thesis analyses the nutritional status of the Spanish population between 1860 and 1970, a crucial period for the economic and social transformations of the country.
On the first part of this thesis, I have studied the scientific bases of the relationship among feeding, nutritional status and health. It also bases the indicators that will be used to evaluate the nutritional status, and try to understand its evolution.
On the second part I have analysed the nutritional status of the Spanish population. Its historical evolution and regional differences, upon the base of three indicators: the comparison between consumption and recommended dietary allowances of the Spanish population, height (specially, soldiers) and mortality associated to nutritional problems. It have been also elaborated several risk indicators of nutritional problems as the income per capita or the women alphabetisation.
From the revision of the obtained information we conclude the existence of serious nutritional problems for an important part of Spanish population during the refereed period. With a notorious improvement during the first decades of the 20th Century, a clear recession between the final 30’s and the 50’s, and a permanent improvement from then till the end of the studied period. There are also important regional disparities: first on the advantage of the northern coast regions, and afterwards on the advantage of the more developed regions, at the beginning of the 20th Century. Related to that, it’s important to underline the influence of the ecological context in these disparities.
To finish, I have to remark the importance of mortality associated to feeding on the whole of the Spanish mortality, and so the influence of feeding on the dimensions, characteristics and evolution of this mortality.
