Aquesta tesi estudia el tractament que han rebut les referències culturals des dels estudis sobre la traducció, el concepte de cultura on s'emmarquen els culturemes a partir dels estudis culturals, l'aprenentatge cognitiu dels valors socials que s'atorguen a aquests elements y de quina manera són utilitzats pels cineastes a l'hora de conferir una personalitat y una adscripció social als personatges de ficció. Un cop definit així el marc d'estudi dels culturemes, s'empra el terme de referents culturals per tal de discriminar aquests elements en el context dels films subtitulats.
La metodologia de treball ha tingut com objectiu analitzar de quina manera els espectadors són capaços d'atorgar valor expressiu als personatges de ficció que pronuncien els referents culturals, és a dir, de quina manera els referents es transformen en representacions socials.
A partir de les restriccions que imposa la subtitulació com a modalitat de traducció audiovisual, s'ha analitzat l'estratègia de traducció emprada y s'ha pogut constatar que si les traduccions es realitzen d'una llengua majoritària a una de minoritzada, la traducció és estrangeritzant y si és a l'inrevés, d'una minoritzada a una de majoritzada com l'anglès, la traducció és domesticant.
D'aquesta manera, la distància cultural de les societats amb llengües minoritzades s'escurça respecte de la cultura aliena, la qual cosa influeix en l'estructura compartida de representacions socials y en l'hegemonia de la ideologia dominant y del seu discurs. Com que el gruix de coneixement sobre la cultura aliena també s'incrementa, cal cada vegada menys intervenció dels traductors com a mediadors culturals. D'altra banda, la cultura de la llengua majoritzada, en rebre els coneixements aliens mediats pels traductors, conserva l'estructura de representacions pròpia sense alteracions.
----------------------------------------------
Esta tesis estudia el tratamiento que han recibido las referencias culturales desde los estudios sobre la traducción, el concepto de cultura donde se enmarcan los culturemas a partir de los estudios culturales, el aprendizaje cognitivo de los valores sociales que se otorgan a estos elementos y de qué forma son utilizados por los cineastas en el momento de conferir una personalidad y una adscripción social a los personajes de ficción. Una vez definido el marco de estudio de los culturemas, se ha utilizado el término de referentes culturales para discriminar estos elementos en el contexto de las películas subtituladas.
La metodología de trabajo ha tenido como objetivo analizar de qué forma los espectadores son capaces de otorgar valor expresivo a los personajes de ficción que pronuncian los referentes culturales, es decir, de qué forma los referentes se transforman en representaciones sociales.
A partir de las restricciones que impone la subtitulación como modalidad de traducción audiovisual, se ha analizado la estrategia de traducción utilizada y se ha podido constatar que si les traducciones es realizan de una lengua mayoritaria a una de minorizada, la traducción es extrangerizante y si es al revés, de una minorizada a una de mayorizada como el ingles, la traducción es domesticante.
De esta manera, la distancia cultural de les sociedades con lenguas minorizadas disminuye respecto de la cultura ajena, lo cual influye en la estructura compartida de representaciones sociales y en la hegemonía de la ideología dominante y de su discurso. Como que los conocimientos sobre la cultura ajena también se incrementan, cada vez hace menos falta la intervención de los traductores como mediadores culturales. Por otro lado, la cultura de la lengua mayorizada, al recibir los conocimientos ajenos de forma mediada por los traductores, conserva la estructura de representaciones propia sin alteraciones.
-----------------------------------
This thesis investigates how translation studies have dealt with cultural references; the concept of culture, defined within cultural studies, as the framework to analyze these elements; the cognitive acquisition of social values attached to cultural references, and how films use these elements to give fiction characters a given personality and to characterize them socially. The term "cultural referents" has been used to discriminate the goal of study imposed within the context of subtitled films.
The objective of the methodology is to analyze how viewers are capable to assign an expressive value to characters who make use of different cultural referents, i.e. how referents become social representations.
From the restrictions imposed by subtitling as a mode of audiovisual translation, the translation strategy has been analyzed and the results have shown that translations from a majority language into a minoritized one are generally foreignizing, while translations from a minoritized language to a major one are domesticating.
Therefore, the cultural distance between the target language and the original language decreases when the target language is a minority language, thus influencing the shared structure of social representations and the hegemony of the dominant ideology and its discourse. Since in this situation, as a consequence, the amount of knowledge about the other culture also increases, there is less need for the intervention of translators as cultural mediators. On the other hand, the majoritized culture, since it receives mores knowoledge mediated by translators, maintains its structure of representation without alterations.
