La tesi consta de tres volums. La part central del primer volum és l’estudi de l’ideari crític i la poítica de Capdevila, i l’obra que publicà (Cap. 3-5). Aquesta part va precedida d’un estudi biogràfic i una aproximació a la seva filosofia (Cap.1- 2), i seguida de la recepció crítica de la seva obra (Cap. 6). El segon volum aplega una antologia de textos seus, avui poc assequibles. El tercer volum inclou l’epistolari a Garganta, Riba i Joan Alcover, i la bibliografia.
Josep Maria Capdevila i Balançó (Olot 1892 - Banyoles 1972) fou un humanista cristià que es mantingué de ple en l’esperit de la “philosophia perennis”. Sant Tomàs donà al pensament de Capdevila ordre i coherència; Joubert, sentit recapitulador; De Sanctis, el sistema de treball, la seguretat en la percepció i aquella mirada crítica capaç d’efectuar -amb criteris estètics- la tria que fa el temps en la selecció d’obres i autors.
A diferència de Hegel i Benedetto Croce, que circumscriuen l’estètica a la teoria de les arts, Capdevila veu en l’estètica una filosofia de la bellesa, lligada als conceptes de veritat i bé. Segueix, en això, el pensament de Jaume Serra Húnter i de l’Escola de Barcelona, hereva de l’escola catalana del sentit comú, oberta al diàleg entre la ciència i la fe.
En les reflexions sobre la crítica, Capdevila efectuà una subtil distinció entre la veritat històrica i la veritat artística, a l’interior de la qual situà la veritat poètica. Considera que les obres d’art i de literatura porten cadascuna d’elles la seva veritat. Justament una de les tasques del crític és discernir aquesta veritat a través de l’exegesi del text, basada en un doble criteri: estètic, i ètic. També és funció del crític analitzar la pertinença d’un text a la tradició genuïna dels pobles, manifestada en els clàssics de tots els temps: Dante, Llull, Shakespeare, Cervantes, Goethe, Manzoni, Mistral...
Agafant els clàssics medievals com a referent, féu una sèrie d’aportacions a la literatura catalana: revaloritzà la prosa de Verdaguer, estudià Maragall (l’estètica, la crítica i la poesia), divulgà a Catalunya l’obra de Costa i Llobera i Joan Alcover, estudià la narrativa de Ruyra -i en reivindicà la poesia- i assenyalà la importància de Carner en la dignificació del llenguatge urbà. Finalment, amb la consciència de formar part d’una nova generació, exercí un cert mestratge en amics i condeixebles: Riba, Sagarra, Carles Soldevila.
Per avatars de la vida Capdevila optà per divulgar els seus ensenyaments a través de la premsa (La Paraula Cristiana, El Matí...). Interessat en l’expansió de la cultura, publicà manuals (el de correspondència i el de filosofia) i reculls antològics, entre els quals sobresurt l’antologia lírica, on proposa una sèrie de poetes que han passat a formar part del cànon universal. Entre els llibres de crítica i estètica que publicà, destaquen Poetes i crítics, Amics i terra amiga i Estudis i lectures.
La tesis consta de tres volúmenes. Forma la parte central del primer volumen, el estudio del ideario crítico y la poética de Capdevila, y la obra que publicó (Cap. 3-5). Esta parte va precedida de un estudio biográfico y una aproximación a su filosofía (Cap. 1-2), y seguida de la recepción crítica de su obra (Cap. 6). El segundo volumen recoge una antología de textos suyos, hoy poco asequibles. El tercer volumen incluye el episto-lario a Garganta, Riba y Joan Alcover, y la bibliografía.
Josep Maria Capdevila Balançó (Olot 1892 - Banyoles 1972) fue un humanista cristiano que se mantuvo de lleno en el espíritu de la “philosophia perennis”. Santo Tomás dio al pensamiento de Capdevila orden y coherencia; Joubert, sentido recapi-tulador; De Sanctis el sistema de trabajo, la seguridad en la percepción y aquella mirada crítica capaz de emular, en la seleccion de obras y autores, el discernimiento efectuado por el tiempo.
A diferencia de Hegel y Benedetto Croce, que circunscriben la estética a la teoría de las artes, Capdevila ve en la estética una filosofía de la belleza, relacionada con los conceptos de verdad y bien. Sigue el pensamiento de Jaume Serra Húnter y de la Escuela de Barcelona, heredera de la escuela catalana del sentido común, abierta al diálogo entre la ciencia y la fe.
En las reflexiones sobre la crítica, Capdevila efectuó una sutil distinción entre la verdad histórica y la verdad artística, en cuyo interior situó la verdad poética. Considera que las obras de arte y de literatura llevan cada una de ellas su verdad, verdad que se puede discernir a través de la exégesis del texto, basada en un doble criterio: estético y ético. Ésta es una de las funciones del crítico. Otra función es analizar los textos en base a la tradición genuína de los pueblos, manifestada en los clásicos de todos los tiempos: Dante, Llull, Shakespeare, Cervantes, Goethe, Manzoni, Mistral...
Tomando como referencia los clásicos medievales, hizo una serie de aportaciones a la literatura catalana. Revalorizó la prosa de Verdaguer, estudió a Maragall (la estética, la crítica y la poesía), dio a conocer -en Catalunya- la obra de Costa Llobera y Joan Alcover, estudió la narrativa de Ruyra -y reivindicó su poesía-, y se_aló la importancia de Carner en la dignificación del lenguaje urbano. Finalmente, con conciencia de formar parte de una nueva generación, efectuó un cierto maestrazgo en amigos y condiscípulos: Riba, Sagarra, Carles Soldevila.
Por avatares de la vida Capdevila optó por divulgar sus ense_anzas a través de la prensa (La Paraula Cristiana y El Matí). Interesado en la expansión de la cultura, publicó manuales (el de correspondencia y el de filosofía) y colecciones antológicas; en su antología lírica propone una serie de poetas que han pasado a formar parte del canon universal. Entre los libros de crítica y estética, destacan Poetes i crítics, Amics i terra amiga y Estudis i lectures.
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
The thesis consists of three volumes. The central part of first volume is made up of the study of the critical ideology and the poetic of Capdevila and the work he published (Chapters 3-5). Preceding a biographical study and approach to Capdevila’s philosophy (1- 2) and following the criticism of Capdevila’s work (Chapter 6). The second volume gathers together an anthology of little-known texts by Capdevila. The third volume including the collected letters -to Garganta, Riba and Joan Alcover- and the bibliography.
Josep Maria Capdevila (Olot 1892 - Banyoles 1972) was a Christian humanist who maintained the spirit of the “philosophia perennis”. Saint Thomas gave order and cohe-rence to Capdevila’s thought; Joubert, recapitulatory discernment; De Sanctis the working system, certainty in perception, and that critical look capable of effecting -with aesthetical criteria- the choice which time realises in the selection of works and authors.
Unlike Hegel and Benedetto Croce, who circumscribe aesthetics to the teory of the arts, Capdevila sees in aesthetics a philosofhy of beauty, tied to the concepts of truth and good. He follows, in this aspect, the thougth of and of the Barcelona School, of common sense, open to dialogue between science and faith.
In his reflections on criticism, Capdevila made a subtle distinction between historic truth and artistic truth, in the interior of which he situated poetic truth. He considers that works of art and literature bear each one of them their own truth. And this truth can be discerned througt the exegesis of the text, based on a double criterion: aestethical and ethical. This is one of the critic’s functions. It is also, to discern from the poetic falseness the genuine tradition manifested in the all-time classics: Dante, Llull, Shakespeare, Cevantes, Goethe, Manzoni, Mistral...
From the optics of this -and taking as a reference the mediaevel classics- he made a series of contributions to Catalan literature: he revalued the prose of Verdaguer, he studied Maragall (the aestethics, the criticism and the poetry), he made know in Catalonia, the work of Costa Llobera and Joan Alcover, he studied the narrative of Ruyra and he vindicated his poetry, and he indicated the importance of Carner in the dignifying of urban language. Finally, being conscious of forming part of a new generation, he effected a certain office of grand master with friends and pupils: Riba, Sagarra, Carles Soldevila. The life way made him to follow his masterful through the press (La Paraula Cristiana, El Matí).
Interested in the expansion of culture, he published manuals (of correspondence and philosophie) and some anthological collections amongst which stands out the lyrical anthology.
Among the critics and aestetics the most known books published are Poetes i crítics, Amics i terra amiga and Estudis i lectures.
