La recerca analitza el procés de transformació d’una tecnologia en un servei d’informació i comunicació a través de l’estudi de l’experiència d’implantació del videotext a Espanya, valorant els factors no només d’ordre tecnològic, sinó també econòmic i sociocultural que hi concorren.
L’àmbit de les tecnologies i els serveis de telecomunicacions presenta, per a l’investigador, la dificultat que es tracta d’un terreny sotmès a accelerades transformacions. El videotext n’és un exemple: a començament dels anys noranta del segle XX encara suscitava expectatives sobre les seves bones perspectives de futur, però a mitjan de la dècada ja era considerat com una tecnologia obsoleta. Precisament, doncs, el cas del videotext ofereix l’oportunitat d’analitzar tot un procés en el seu conjunt —el procés que va comportar l’intent de conversió d’aquesta tecnologia en un servei d’informació i comunicació— apreciant des d’un punt de vista evolutiu les múltiples dimensions que comporta la difusió i l’ús social d’una tecnologia (estandardització, promoció i comercialització, finançament, disseny d’aplicacions, pràctiques o usos socials a què dóna lloc...).
En aquest sentit, s’ha tingut en compte el valor exemplificatiu que es pot desprendre de l’anàlisi del procés d’implantació dels serveis telemàtics de primera generació, com el videotext, que pot ser útil a l’hora d’abordar la recerca sobre els processos d’implantació d’altres més avançades amb una perspectiva enriquida per experiències anteriors. Cal tenir en compte que, dins dels serveis telemàtics, el videotext va arribar a ser considerat com la tecnologia paradigmàtica de l’emergent Societat de la Informació. L’afegit d’aquesta càrrega simbòlica va suscitar un discurs encomiàstic, podríem dir-ne tecnolàtric, que presenta força similituds amb la retòrica amb què sovint s’han embolcallat altres propostes tecnològiques posteriors. Els nous serveis multimèdia, i especialment Internet (dels quals el videotext pot considerar-se en molts sentits un precursor), ens remeten a tot un conjunt de reptes i expectatives que ja es van començar a plantejar a la dècada dels anys setanta amb la irrupció dels serveis telemàtics de primera generació. D’aquesta manera, el coneixement de les lògiques que van intervenir en la implantació (fallida) d’una tecnologia com el videotext pot contribuir a plantejar anàlisis sobre tecnologies posteriors amb una visió ponderada, allunyada de la fascinació acrítica que sovint susciten les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
This doctoral research analyzes the transformation process of a technology into an information and communication service through the study of the introduction of videotex in Spain, not only from the point of view of the technological factors but also the economical and sociocultural ones.
For the researchers, the sphere of telecommunication tecnologies and services has the difficulty of being a field of swift changes. Videotext is an exemple: at the beginning of the 1990's still aroused expectations about its good future prospects, but in the mid of the decade it was already considered to be an obsolete technology. For this reason, then, the videotex case offers the chance to analize a whole process, which allows to appreciate from a evolutionary perspective the many dimensions that entail the diffusion and the social use of a technology (standardization, promotion and commercialization, funding, application design...).
The research has taken into account that the exemplary nature of the introduction process of the first generation of telematic services, like videotex, could be useful when we deal with the analysis on the implantation processes of more advanced technologies, because it will contribute a perspective enriched by the previous experiences. It must be stressed that, among the first telematic services, videotex was considered the paradigmatic technology of the emerging Information Society.
