Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/101085
Beyond food production : home gardens as biocultural conservation agents : a case study in Vall Fosca, Catalan Pyrenees, northeastern Spain / Laura Calvet Mir ; supervisor: Victoria Reyes García
Calvet Mir, Laura
Reyes García, Victoria, dir. (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i Fisiologia

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i de Fisiologia, 2012
Descripció: 1 recurs electrònic (190 p.)
Resum: This thesis contains the results of a biocultural conservation research conducted between 2008 and 2011 in home gardens in Vall Fosca, Catalan Pyrenees, northeastern Spain. Vall Fosca is a valley where traditional agroecosystems still survive, but whose inhabitants are divided in defining the most suitable development model for the region. This dissertation examines the existence of landraces and knowledge associated with them in a rural area in an industrialized country. It shows who preserves landraces and why they do so. It also estimates the association between individual centrality in the network of seed exchange and conservation of landraces and associated knowledge. This thesis also discusses the ecosystem services provided by home gardens, as well as the differences between men and women when assessing these ecosystem services. The results establish the existence of landraces and knowledge associated with them in a rural area in an industrialized country. Specifically, my results show the existence of 39 landraces belonging to 31 species, in home gardens with a variety of 148 different species. Women, people over 65 years of age, experienced gardeners and people who grow the garden with organic techniques conserve more landraces than people without these characteristics. Also people who have a more active role in the seed exchange network and have higher levels of intermediation in the network retain more landraces and traditional knowledge than people who have a more passive role in social networks of seed exchange. Home gardens provide a wide range of services, often not very prominent in the literature on ecosystem services. Among these, cultural services are the most appreciated. In this regard, an interesting contribution of this work is that the most valued home garden ecosystem services differ significantly from the services provided by other farming systems. Another interesting contribution of this work is that women value the ecosystem services more than men. The explanation for this finding is part of the socialization theory that assigns women roles on family care and protection. My analysis provides new data that facilitate the understanding of the relationship between pro-environmental attitudes and gender socialization. This thesis has found that home gardens and landraces are symbols of cultural identity in the valley and that both permanent residents and visitors consider that home gardens are key elements in the landscape of the valley and should be preserved as part of biocultural heritage. In addition, the ecosystem services provided by the home gardens, particularly the cultural services, can help develop relations between people, relations that might contribute to strengthening cultural identity and to create bonds of respect with the environment. The results of this thesis can contribute to make biocultural diversity visible in the valley and generate endogenous rural development models based on the sustainable exploitation of ecosystem services generated by traditional agroecosystems.
Resum: Aquesta tesi recull una investigació en conservació biocultural realitzada entre el 2008 i el 2011 en els horts domèstics de la Vall Fosca al Pirineu català, nord-est d'Espanya. La Vall Fosca és una vall en la qual encara perviuen agroecosistemes tradicionals, però que es troba dividida a l'hora de definir el model de desenvolupament més desitjable. Aquesta tesi analitza l'existència de cultius de gestió local i el coneixement associat a ells en una àrea rural d'un país industrialitzat; mostra qui i per què es conserven els cultius de gestió local, i estima l'associació entre la centralitat individual a la xarxa d' intercanvi de llavors i la conservació dels cultius de gestió local i el seu coneixement associat. En aquesta tesi també s'analitzen els serveis ambientals proporcionats pels horts domèstics, així com les diferències entre homes i dones en el moment de valorar aquests serveis ambientals. Els resultats de l'anàlisi estableixen l'existència de cultius de gestió local i el coneixement associat a ells en una àrea rural d'un país industrialitzat. Específicament els meus resultats mostren l'existència de 39 cultius de gestió local corresponents a 31 espècies, en horts amb una diversitat de 148 espècies diferents. Les dones, les persones de més de 65 anys d'edat, els hortolans amb experiència, i la gent que conrea l'hort amb tècniques orgàniques mantenen més cultius de gestió local que les persones sense aquestes característiques. Així mateix les persones que tenen un paper més actiu en les xarxes d'intercanvi de llavors i que tenen majors nivells d'intermediació a la xarxa, també conserven més cultius de gestió local i tenen major coneixement tradicional que les persones que tenen un paper més passiu en les xarxes socials. Els horts domèstics proporcionen un ampli ventall de serveis, sovint poc destacats en la literatura. Entre aquests, els serveis culturals són els més apreciats. Una aportació interessant en aquest sentit és que els serveis dels horts domèstics més valorats difereixen significativament dels serveis proporcionats per altres sistemes agrícoles. Un altre aportació interessant d'aquest treball és que les dones valoren els serveis ambientals més que els homes. L'explicació a aquesta troballa s'emmarca en la teoria de la socialització, que assigna a les dones papers de cura i protecció. Aquesta anàlisi aporta noves dades que faciliten l'enteniment de la relació entre actituds pro-ambientals i la socialització de gènere. En aquesta tesi s'ha pogut comprovar que els horts i els conreus de gestió local són símbols d'identitat cultural a la vall i que tant els habitants permanents com els visitants consideren que els horts són elements clau en el paisatge de la vall i que s'haurien preservar com a part del seu patrimoni biocultural. A més, els serveis ambientals proporcionats pels horts, en particular els culturals, poden ajudar a teixir relacions entre les persones que contribueixin a enfortir la identitat cultural i a crear llaços de respecte amb el seu medi ambient. Els resultats d'aquesta tesi poden contribuir a visibilitzar la diversitat biocultural de la vall i generar models endògens de desenvolupament rural basats en l'explotació sostenible dels serveis ambientals generats pels agroecosistemes tradicionals.
Resum: La presente tesis recoge una investigación en conservación biocultural realizada entre el 2008 y el 2011 en los huertos domésticos de la Vall Fosca en el Pirineo catalán, nordeste de España. La Vall Fosca es un valle en el que aún perviven agroecosistemas tradicionales, pero que se encuentra dividido a la hora de definir el modelo de desarrollo más deseable. Esta tesis analiza la existencia de cultivos de manejo local y el conocimiento asociado a ellos en un área rural de un país industrializado; muestra quién y por qué se conservan los cultivos de manejo local; y estima la asociación entre la centralidad individual en la red de intercambio de semillas y la conservación de los cultivos de manejo local y su conocimiento asociado. En esta tesis también se analizan los servicios ambientales proporcionados por los huertos domésticos, así como las diferencias entre hombres y mujeres en el momento de valorar estos servicios ambientales. Los resultados del análisis establecen la existencia de cultivos de manejo local y el conocimiento asociado a ellos en un área rural de un país industrializado. Específicamente mis resultados muestran la existencia de 39 cultivos de manejo local correspondientes a 31 especies, en huertos con una diversidad de 148 especies diferentes. Las mujeres, las personas de más de 65 años de edad, los hortelanos con experiencia, y la gente que cultiva el huerto con técnicas orgánicas mantienen más cultivos de manejo local que las personas sin estas características. Asimismo las personas que tienen un papel más activo en las redes de intercambio de semillas y que tienen mayores niveles de intermediación en la red, también conservan más cultivos de manejo local y tienen mayor conocimiento tradicional que las personas que tienen un papel más pasivo en las redes sociales. Los huertos domésticos proporcionan un amplio abanico de servicios, a menudo poco destacados en la literatura. Entre estos, los servicios culturales son los más apreciados. Un aporte interesante en este sentido es que los servicios de los huertos domésticos más valorados difieren significativamente de los servicios proporcionados por otros sistemas agrícolas. Otro aporte interesante de este trabajo es que las mujeres valoran los servicios ambientales más que los hombres. La explicación a este hallazgo se enmarca en la teoría de la socialización, que asigna a las mujeres papeles de cuidado y protección. Este análisis aporta nuevos datos que facilitan el entendimiento de la relación entre actitudes pro-ambientales y la socialización de género. En esta tesis se ha podido comprobar que los huertos y los cultivos de manejo local son símbolos de identidad cultural en el valle y que tanto los habitantes permanentes como los visitantes consideran que los huertos son elementos clave en el paisaje del valle y que se deberían preservar como parte de su patrimonio biocultural. Además, los servicios ambientales proporcionados por los huertos, en particular los culturales, pueden ayudar a tejer relaciones entre las personas que contribuyan a fortalecer la identidad cultural y a crear lazos de respeto con su medio ambiente. Los resultados de esta tesis pueden contribuir a visibilizar la diversidad biocultural del valle y generar modelos endógenos de desarrollo rural basados en la explotación sostenible de los servicios ambientales generados por los agroecosistemas tradicionales.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i de Fisiologia, 2012
Nota: Descripció del recurs: el 01 setembre 2012
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Anglès.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Sistemes agrícoles ; Catalunya ; Horts ; Pallars Jussà (Catalunya) ; Agricultura tradicional ; Coneixement ecològic tradicional ; Cultius de gestió local ; Desenvolupament rural ; Serveis ambientals ; Teoria de la socialització ; Varietats locals ; Conocimiento ecológico tradicional ; Cultivos de manejo local ; Desarrollo rural ; Servicios ambientales ; Teoría de la socialización ; Variedades locales ; Ecosystem services ; Landraces ; Rural development ; Socialization theory ; Traditional ecological knowledge ; Espanya ; España ; Spain

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/83953


190 p, 2.7 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències > Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA)
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2012-11-23, darrera modificació el 2016-04-15



   Favorit i Compartir