Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/103613
Memòria i emergència en l'independentisme català el cas de la Plantaforma pel Dret de Decidir / Ricard Vilaregut Sáez ; dir. Salvador Martí Puig ; co-direcció: Pedro Ibarra Guell ; tutor IGOP: Quim Brugué Torruella
Vilaregut Sáez, Ricard
Martí i Puig, Salvador, 1969-, dir. (Universidad de Salamanca)
Ibarra Güell, Pedro, dir. (Universidad del País Vasco)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i Dret Públic

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, Departament de Ciència Política i de Dret Públic, 2012
Descripció: 1 recurs electrònic (336 p.)
Resum: Aquesta tesi doctoral parteix de la premissa següent: el model de construcció i gestió de l'autonomia a Catalunya està passant per una fase de crisi i/o esgotament pel que fa a l'encaix amb el model autonòmic impulsat per l'Estat espanyol concretat amb la llei de la LOAPA de l'any 1982. Una crisi que en els darrers mesos ha generat una extensa profusió analítica sobre aquesta dificultat d'encaix entre Catalunya i Espanya, especialment en premsa, però també en l'àmbit acadèmic2. De fet, el procés d'elaboració d'un nou estatut que actualitzés la relació de Catalunya amb les estructures polítiques i jurídiques de l'Estat espanyol, impulsat pel govern de coalició, PSC‐PSOE, ERC i ICV–EUIA, sorgit de les eleccions de novembre de 2003, i amb el suport del principal partit de l'oposició ―CiU―, ja és un indicador de la pressumpta caducitat del model autonòmic sorgit de la transició. Al llarg d'aquest darrers cinc anys hem assistit a un procés estatutari que ha comptat amb un llarg procés de redacció, aprovació, negociació, validació en referèndum i que finalment ha estat revocat parcialment per un Tribunal Constitucional deslegitimat a ulls de l'opinió pública catalana. Un procés estatutari que ha durat set anys i que, si bé no ha aconseguit un dels objectius de l'estatut ―posar noves bases de relació amb l'Estat― ha provocat canvis importants en el que s'anomena catalanisme polític. Entre alguns d'aquests canvis hi ha l'augment del coneixement i el reconeixement de la reivindicació independentista, que ha agafat una intensitat gens menyspreable. En el marc de la temporalitat que abraça aquesta tesi ―2005–2010― un partit polític independentista, ERC, ha format part de la coalició governamental, s'han produït les tres manifestacions més imortants de signe nacional fetes a Catalunya des de la transició, s'han fet 560 consultes populars que preguntaven explícitament per la independència, s'ha constatat un desplaçament en clau sobiranista d'una part de les elits polítiques catalanes i, en definitiva, mai com ara s'havia parlat, en l'esfera pública central, de la possibilitat d'independència de Catalunya. Tot plegat permet apuntar a una sobiranització del catalanisme en clau independentista, reflectida als mitjans de comunicació, l'opinió publica i els programes electorals de 2010. En aquesta tesi no aprofundirem en els motius d'aquest desencaix i/o crisi, però sí que explicarem els motius i el perquè de la visibilització del debat sobre la independència, i si aquest debat s'ha donat per motius cojunturals, o bé s'ha donat degut al moviment que l'ha impulsat. A partir d'un marc teòric provinent de la literatura de moviments socials, el paradigma de la governança i les teories sobre nacionalisme, s'ha realitzat un cas d'estudi centrat en un dels actors que ha estat més actiu en l'etapa que analitzem – 2003/2010-amb expressa voluntat d'anàlisi micro i emmarcant-lo en el debat estructura/agència. Es tracta de la Plataforma pel Dret de Decidir, un nou actor polític i social nascut al caliu de l'aprovació del nou estatut i la temuda retallada que es produiria al Congrés dels Diputats uns mesos després, i evolucionant cap a una plataforma que actuava en paràmetres de nation i state‐builduing. 3 Una plataforma coneguda per les dues manifestacions organitzades ―18 de febrer de 2006 i 1 de desembre de 2007― que li van donar una categoria d'actor polític rellevant, especialment pel que fa al propi espai sociopolític, l'independentisme català.
Resum: This thesis is based on the following premise: model construction and management autonomy in Catalonia is going through a phase of crisis and / or exhaustion as for fitting the model-driven autonomic Spain with specified LOAPA's law in 1982. A crisis in recent months has led to a extensive analysis of this difficulty profusion of lace between Catalonia and Spain especially in media, but also in the acadèmic fields. In fact, the process of developing a new status update to the relationship between Catalonia and the legal and political structures in Spain, promoted by the coalition government, PSC-PSOE, ERC and ICV-EUiA, emerged from the elections of November 2003 and the support of the main opposition party (CiU) an indicator of the presumed expiry of the autonomous model emerged from the transition. Throughout the past five years have witnessed a statutory process which has had a long process of drafting, approval, negotiation, validation referendum was finally revoked by the Constitutional Court partially discredit in the eyes of public opinion Catalan. A statutory process that has lasted seven years and, while it has achieved the objectives of the statute bases, put new relationship with the state has caused major changes in the so-called Catalanism politician. Among some of these changes are increasing the understanding and recognition of the independence claim, which took a considerable intensity. Under the temporary embracing this thesis -2005-2010 - a separatist party ERC, has been part of the coalition government, there have been three national manifestations most importants sign made in Catalonia since the transition, 560 consultations that have been explicitly asked for independence, there has been a shift in terms of sovereignty Catalan political elites and, ultimately, had never before spoken in public sphere Central to the possibility of independence for Catalonia. All this to point to a key in increase of Catalan independence, reflected in the media, public opinion, and electoral papers. This thesis will not discuss the reasons for this dislocation and / or crisis, but explain the reasons and because of the visibility of the debate on independence, and if this debate has been motivated cojunturals or has been due to the movement that has promoted. From a theoretical framework from the literature of social movements, the paradigm of governance and theories of nationalism has been a case study focused on one of the actors has been more active in stage analyze - 2003/2010- and expressed desire to analyze micro and framing it in the discussion of the structure / agency. This is the Plataforma pel Dret a Decidir (Platform for the Right to Decide), a new social and political actor born in the heat of the adoption of the new statute and the dreaded cuts that would occur to the Congress a few months later, and evolving into a platform that operated on parameters of state and nation-builduing. This platform known for two events organized -18 February 2006 and December 1, 2007 - which gave him a significant political actor category, especially with regard to their own socio-political space, the Catalan independence movement.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, Departament de Ciència Política i de Dret Públic, 2011
Nota: Descripció del recurs: 10 gener 2013
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Autodeterminació nacional ; Catalunya ; Nacionalisme ; Moviments socials Plataforma pel Dret de Decidir

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/96812


330 p, 18.6 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2013-02-13, darrera modificació el 2016-04-15



   Favorit i Compartir