Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/103616
Mecanismes de silenciament epigenètic en càncer colorectal / Marta Forn Bernaus ; direcció Miquel Àngel Peinado Morales
Forn Bernaus, Marta
Peinado Morales, Miguel Á., (Miguel Ángel) dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular i Fisiologia

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2012
Descripció: 1 recurs electrònic (196 p.)
Resum: Aquest treball parteix de la premissa que els processos de diferenciació cel·lular i tumorigènesi impliquen vies de senyalització i programes relacionats i que l'estudi dels canvis epigenètics subjacents a ambdós processos pot contribuir a un millor coneixement dels mecanismes i factors que determinen el destí i funcions cel·lulars. L'estudi dels patrons epigenètics en aquests processos s'ha realitzat a diferents nivells: escala genòmica, regions regulades conjuntament en càncer (Silenciament Epigenètic de Gran Abast, LRES) i a nivell individual. L'estudi dels patrons de metilació a escala genòmica mitjançant l'AIMS-Seq va permetre determinar que la diferenciació de l'intestí prim es caracteritza per lleus guanys de metilació que s'esdevenen majoritàriament en les regions contigües a illes CpG promotores (CpGi shores) associades a gens implicats en el desenvolupament, regulació de l'expressió i càncer. La gran majoria d'aquests gens no s'expressaven en intestí, estaven hipermetilats en adenomes de ratolins Apcmin/+ i en la línia cel·lular colorectal murina CT26. Els estudis d'expressió gènica amb microarrays revelaren una sobreexpressió en adenomes dels gens involucrats en comunicació cel·lular, angiogènesi i migració, que no es relacionà amb canvis en la metilació del DNA. Així doncs, es pot concloure que els gens implicats en desenvolupament, sovint poc expressats en teixit diferenciat, tendeixen a metilar-se tant en processos de diferenciació com en processos tumorals. Roman per determinar si aquesta tendència a hipermetilar-se durant la diferenciació té una repercussió funcional directa o és conseqüència d'un procés d'estabilització irreversible de la cromatina en un estat de silenciament gènic. Per tal d'analitzar la dinàmica del LRES en diferenciació i càncer van ser claus: el model de diferenciació in vitro de les cèl·lules d'adenocarcinoma humà CaCo2 a cèl·lules amb fenotip d'enteròcit, on s'observà la reversió del LRES; i la determinació que el LRES és un mecanisme conservat en càncer colorectal murí (CT26), fet que va permetre l'ús del ratolí com a model d'estudi. Els adenomes inicials dels ratolins APCmin/+ no mostraren LRES. En fases avançades, el LRES comportà la pèrdua dels subdominis de la regió (disminució de CTCF) i la infraexpressió gènica, essent el silenciament per metilació del DNA i l'adquisició de marques repressives de cromatina (H3K9me/3, EZH2) propis d'estadis més avançats de la carcinogènesi. Tot i que aquests gens tenien dominis bivalents de cromatina (H3K4me3 i H3K27me3) en teixit normal, la hipermetilació en cèl·lules tumorals no comportà una resolució de la bivalència (determinat per reChIP). A més, aquestes regions tendien a estar hiperactivades en cèl·lules progenitores de l'intestí i en adenomes benignes, suggerint la presència d'un possible mecanisme de protecció contra el silenciament regional en cèl·lules no malignes amb elevada capacitat proliferant. Finalment, ens vam interessar pel gen INH-βB, citoquina que dimeritza formant Activines. L'INH-βB està silenciat en càncer colorectal mitjançant LRES i la hipermetilació de la seva CpGi promotora està associada a una reducció de la supervivència del pacient. Els estudis funcionals (proliferació, migració i invasió) en línies cel·lulars colorectals no van demostrar que el silenciament d'aquest gen incrementés la malignitat cel·lular, suggerint que la seva associació amb agressivitat podria està relacionada amb l'extensió del fenomen LRES més que amb un efecte directe del silenciament del gen. Cal emfatitzar la necessitat d'implementar aquests estudis en altres línies cel·lulars i expandir l'anàlisi a altres funcions com són l'adhesió i la resposta a hipòxia per confirmar aquestes interpretacions.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologiai d'Immunologia, 2012
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Còlon ; Aspectes genètics ; Càncer ; Recte

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/96537


196 p, 3.4 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2013-02-13, darrera modificació el 2016-04-15



   Favorit i Compartir