Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/103622
Retóricas del cine de no ficción en la era de la post verdad / investigador: Alejandro Cock Peláez ; director: Josep Maria Català Doménech
Cock Peláez, Alejandro
Català Domènech, Josep M., dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat

Publicació: [Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2012
Descripció: 1 recurs electrònic (384 p.)
Resum: En esta investigación doctoral analizo los principales cambios en las retóricas del cine de no ficción en la era de la post verdad, como una forma de intentar cartografiar las borrosas fronteras discursivas de esta forma cinematográfica, la cual al responder a nuevas maneras de entender la verdad y la realidad en la contemporaneidad, está explorando territorios retóricos que van más allá de los paradigmas clásicos y modernos, tan insertados en la centralidad de la institución documental. Así mismo, mediante la hermenéutica y un análisis retórico específicamente audiovisual busco comprender los contextos situacionales, las intertextualidades y la concepción de la realidad que subyace en los discursos del cine de no ficción de la post verdad. Exploro entonces cómo tales discursos son conscientes de su propia historia, de su subjetividad intrínseca y de la complejidad que implica representar lo real en esta era donde el concepto de la verdad se ha transformado y relativizado, respondiendo así a las sensibilidades y aire del tiempo actual. Es esta la razón por la cual el cine de no ficción interactúa -inspirándose e inspirando- con estrategias discursivas actuales (como las desarrolladas también en la ciencia, los movimientos sociales, las artes o los mass media), dando lugar a novedosas retóricas propias que se pueden detectar en la enunciación audiovisual (actio), el estilo y las figuras retóricas auditivas y visuales (elocutio), las estructuras documentales (dispositio), los argumentos y modalidades (inventio), el mundo proyectado y el contexto (intellectio). Como tal este modo de representación se ha expandido hacia formas más complejas que entre otras características sospechan, deconstruyen, ironizan, reflexionan, reciclan, performatizan, ficcionalizan dicha realidad, constituyéndose en una de las principales fuentes de creatividad, innovación y auto-reflexión de la cinematografía actual y en un importante discurso sobre la contemporaneidad.
Resum: In this doctoral research I analyze the main changes in cinema rhetorics of non-fiction in the era of the post-truth, as an attempt to chart the blurry discursive boundaries of this cinematographic form, which to respond to new ways to understand truth and reality in contemporaneity, is exploring rhetoric territories that go way beyond the classic and modern paradigms, so embedded in the centrality of the documentary institution. Likewise, with the use of hermeneutics, and an audiovisual specifically rhetorical analysis I seek to understand the situational contexts, the intertextualities and the conception of reality behind the speeches of post-truth non-fiction cinema. Then I explore how these speeches are aware of their own history, of their intrinsic subjectivity and the complexity that implies to represent the real on this era where the concept of truth has transformed and relativized, answering to sensibilities and air of the current time. This is the reason why non-fiction cinema interacts (inspiring and inspiring itself) with actual discursive strategies (like the ones developed in science, the social movements, arts or mass media), giving place to own novel rhetoric that can be detected in audiovisual statement (actio), in style and in rhetoric auditive and visual figures (elocutio), the documentary structures (dispositio), the arguments and modalities (inventio), the projected world and context (intellectio). As such, this representation method has been expanded to even more complex forms that among its characteristics, they suspect, deconstruct, satirize, reflect, recycle, perfomatize, fictionalize such reality, constituting itself in one of the main sources of creativity, innovation and auto reflection of current cinematography, and an important speech about contemporaneity.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat, 2012
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Pel·lícules documentals ; Semiòtica ; Retòrica

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/96533


384 p, 2.2 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2013-02-13, darrera modificació el 2016-04-17



   Favorit i Compartir