Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/103633
Estudi de la funció anorrectal després de la realització de la cirurgia endoscòpica transanal / Judith Hermoso Bosch ; directors: Laura Mora López, Xavier Serra Aracil, Xavier Rius Cornado
Hermoso Bosch, Judit
Mora López, Laura, dir.
Serra Aracil, Javier, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia)
Rius Cornadó, X., (Xavier) dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2012
Descripció: 1 recurs electrònic (117 p.)
Resum: INTRODUCCIÓ: La cirurgia endoscòpica transanal és una tècnica quirúrgica descrita per Buess als anys 80. Posteriorment ha estat àmpliament difosa per molts centres arreu del món. Permet tractar lesions fins a 20cm del marge anal, benignes i alguns casos seleccionants de malignes. Per aconseguir resultats oncològics acceptables es poden tractar neoplàsies de recte en estadi T1N0 diagnosticats en el preoperatori mitjançant TAC abdomen, RMN pèlvica i ECO endorrectal. Aquesta tècnica quirúrgica precisa d'un utillatge específic, un rectoscop de 4cm de diàmetre, existeixen 2 longituts del mateix depenent de la distància del marge anal que es localitza la lesió, s'ha de mantenir col·locat durant tot el temps quirúrgic. La dilatació anal que provoca aquest fet ens ha fet plantejar que es podria desenvolupar incontinència anal secundària a la técnica. En la literatura hi ha varis estudis on es demostra que existeix lesió de l'esfínter anal provocada per la dilatació anal en diferents tècniques quirúrgiques proctològiques que pot condicionar cert grau d'incontinència en els pacients. Pel què fa a la cirurgia endoscòpica transanal són pocs els estudis que fan referència a la funció de l'esfínter anal després d'aquesta cirurgia. La incontinència és molt difícil de diagnosticar. No hi ha cap prova complementària ni test amb la suficient especificitat ni sensibilitat per poder ser considerat gold-standard. S'han utilitzat diferents exploracions, com ara: ECO endoanal, manometria anal, defecografia, etc. i varis tests d'incontinència clínica: Wexner, Pescatori, Mayo, etc. En el nostre estudi basant-nos en la literatura existent, hem utilitzat la manometria com a prova complementària objectiva i el test de Wexner com test d'incontinència clínica. MATERIAL I MÈTODE: El nostre treball estudia a 201 pacients sotmesos a cirurgia endoscòpica transanal entre desembre 2004 - Maig 2009. Se'ls practica en el preoperatori analítica de sang amb marcadors tumorals, radiologia simple de tòrax, electrocardiograma, TAC d'abdomen, RMN pèlvia, ECO endoanal i endorectal, FCS complerta amb biòpsia i valoració anestèsica. A més, se'ls realitza manometria anorrectal i contesten el test de Wexner. La manometria i els test de Wexner es repeteix al mes i als 4 mesos de la intervenció quirúrgica. RESULTATS: Hem observat que pacients sotmesos a cirurgia endoscòpica transanal pateixen una disminució de la pressió basal (PB) i de la pressió de contracció voluntària (PCV) que als 4 mesos tendeixen a la normalització encara que es mantenen disminucions estadísticament significatives. Aquesta disminució no es tradueix en una incontinència clínica en el test de Wexner. S'ha estratificat la mostra per tal de poder detectar algun subgrup susceptible de desenvolupar incontinència post-quirúrgica, sense troballes destacables . Els estrats han estat els següents: Sexe, edat, distància del marge anal, tamany tumoral, quadrant afectat, temps quirúrgic i posició quirúrgica. Malgrat en alguna cas aïllat de l'estratificació hem trobat diferències estadísticament significatives, no hi ha cap factor de risc per desenvolupar incontinència. CONCLUSIÓ: La pràctica de la cirurgia endoscòpica transanal provoca alteracions manomètriques que no es tradueixen amb una incontinència clínica.
Resum: INTRODUCTION: The Trasanal Endoscopic Microsurgery is a surgical technic described for Buess in the 80's. Actually is a technical widely used in several hospitals all over the world. We can treat rectal lesions situated in 20cm of the anus. These lesions can be benign or some selected cases malignant. If we can get an acceptable oncological results we can treat cancer in stage I (T1N0). This technical needs a rectoscop of 4cm of diameter, exists two longituds of it, depends on the location of the tumor. It has own matherial. The rectoscop is putted and we must maintened it all surgery, this fact could developed incontinence in our patients. In the literature exists some studies that demostrates sphincteral lesions and anal incontinence. The diagnostic of anal incontinence is very dificult. There is no test or exploration with high sensitivity and specificity for diagnosis. It has described some explorations: defecografy, manometry, eco endoanal; and tests: Pescatori, Wexner, Mayo. In our paper we use manometry and Wexner test because are commonly used in the literature. MATHERIAL AND METHOD: We study 201 pacients operated by transanal endoscopic surgery between December 2004 and May 2009 in Parc Taulí Sabadell. In the preoperatory we do: bLood analisis with tumoral markers, thorax X-ray, abdominal ennhanced-TC, pelvic RMN, endoanal and endorectal ECO, colon endoscopy with biopsy and patients has visited for anesthesiologist. Patients answer Wexner test and manometry too. Wexner test and manometry are repeted in a month and 4 months after surgery. RESULTS: Our study demonstrated that patients has lower presions with stadistical significance in manometry but has and improvement in 4 months of surgery. These low presions not developed incontinence in Wexner test in a month and neither in 4 months. We divided our patients in several groups to detect any subgroup who can developed incontinence after surgery: Sex, age, distance from anus, large of tumor, location in circunference, time of surgery and surgical position without any diferences. CONCLUSION: Transanal endoscopic surgery develope lower manometric pressions, but pacients don't have clinical incontinence.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Cirurgia, 2012
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Incontinència fecal ; Anus ; Cirurgia endoscòpica

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/96411


117 p, 1.7 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2013-02-13, darrera modificació el 2016-04-15



   Favorit i Compartir