Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/104339
Las órdenes religiosas y la crisis en el nombramiento de obispos en Castilla bajo Felipe IV (1621-1665)
Rawlings, Helen (University of Leicester. College of Arts, Humanities and Law)

Títol variant: Els ordes religiosos i la crisi en el nomenament de bisbes a Castella sota Felip IV (1621-1665).
Títol variant: The religious orders and the crisis in the nomination of bishops in Castile under Philip IV (1621-1665)
Data: 2012
Resum: La Iglesia española del siglo XVII destacó, sobre la de otros países católicos de la Europa occidental, por el alto porcentaje de miembros de las órdenes religiosas —especialmente dominicos— nombrados obispos. Su autoridad como predicadores y teólogos, en la tradición postridentina, les hacía candidatos eminentemente aptos para el cargo, pero tenían poca experiencia en asuntos de gobierno —requisito fundamental para un episcopado que trabajaba en estrecha alianza con el Estado. Las presiones, tanto políticas como fiscales, a las cuales fue sujeta esta alianza en tiempos de Felipe IV provocaron una crisis sin precedentes en la provisión de candidatos a obispados en Castilla, lo cual favoreció el ascenso de las órdenes religiosas en la carrera episcopal.
Resum: L’Església espanyola del segle XVII va destacar, per sobre de la d’altres països catòlics de l’Europa occidental, per l’alt percentatge de membres dels ordes religiosos —especialment dominics— nomenats bisbes. Tot i que la seva autoritat com a predicadors i teòlegs, en la tradició posttridentina, els feia candidats eminentment aptes per al càrrec, tenien poca experiència en assumptes de govern —requisit fonamental per a un episcopat que treballava en estreta aliança amb l’Estat. Les pressions, tant polítiques com fiscals, a les quals es va veure sotmesa aquesta aliança en temps de Felip IV van provocar una crisi sense precedents en la provisió de candidats a bisbats a Castella, la qual cosa va afavorir l’ascens dels ordes religiosos en la carrera episcopal.
Resum: The seventeenth-century Spanish Church stood out among other Catholic countries of western Europe on account of the high percentage of members of the religious orders —especially Dominicans— recruited as bishops. While their authority as preachers and theologians, schooled in the post-Tridentine tradition, made them eminently suitable candidates for office, they had little of the secular experience regarded as a fundamental requirement of an episcopate that worked in close alliance with the state. The political and fiscal pressures placed on this alliance under Philip IV prompted an unprecedented crisis in the preferment of candidates to Castilian bishoprics, which resulted in the rise of the religious orders in the career of bishop.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Castellà
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Iglesia ; Estado ; Obispos ; Órdenes religiosas ; Siglo XVII ; Església ; Estat ; Bisbes ; Ordes religiosos ; Segle XVII ; Church ; State ; Bishops ; Religious orders ; Seventeenth-century
Publicat a: Manuscrits : revista d'història moderna, Núm. 30 (2012) , p. 125-137, ISSN 0213-2397



13 p, 277.8 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Manuscrits
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2013-03-04, darrera modificació el 2016-11-02



   Favorit i Compartir