dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola)
| Data: |
2012 |
| Descripció: |
53 p. |
| Resum: |
El dequeísmo es una variación marcada del sistema gramatical del español, consistente en la anteposición y adición de la preposición de ante la conjunción subordinante que, sin que su presencia sea exigida por ningún elemento oracional. Asimismo, el dequeísmo suele aflorar con mayor frecuencia en la comunicación oral y coloquial y, por ello, acostumbra a asociarse a un registro informal e, incluso, vulgar, por lo que la prescripción normativa recomienda evitar su uso en la lengua culta. No obstante, debido a su actual expansión entre la comunidad de hablantes hispanos se considera conveniente estudiar el origen y desarrollo de las construcciones dequeístas a lo largo de la historia del español, puesto que se trata de un fenómeno todavía sin un marco teórico único y específico. Mi tesina: "Una aproximación al dequeísmo desde una perspectiva diacrónica" se enfoca siguiendo la perspectiva diacrónica y concibe el dequeísmo como un cambio sintáctico inacabado e iniciado en el transcurso del español medieval al clásico a partir de la gramaticalización de la preposición de. Por otra parte, en este estudio se ofrece una explicación de carácter histórico, cuyo propósito es hacer comprender mejor la complejidad de esta construcción sintáctica. Para ello, se parte del análisis de una serie de estructuras formadas con los predicados verbales decir, pensar, creer y temer, seguidos de la secuencia de que + Oración subordinada de sustantivo, halladas en el Corpus Diacrónico del Español (CORDE). Tras una búsqueda exhaustiva de dichas construcciones puede concluirse que no se encuentran estructuras claramente dequeístas hasta el español clásico (siglo XVI). Además, esta investigación pone de manifiesto la importancia en el estudio del dequeísmo de la construcción tematizada de la pasiva refleja con el verbo decir. Por ejemplo: «Y lo que se dice de que allí son mejor criados, y doctrinados no me convence» (CORDE: 1648, Juan Solórzano y Pereira, Política indiana, España); en donde "lo que" funciona como tema de la subordinada sustantiva, la cual presenta una función discursiva remática. Estas estructuras no son dequeístas, pero podrían explicar el origen dequeísta de las pasivas reflejas con decir. En conclusión, esta investigación se ha concebido con el firme propósito de mostrar la realidad de este cambio sintáctico que está sucediendo en el español contemporáneo, pero sin olvidar que no ha surgido por azar, sino que debe ser un fenómeno analizado desde la sintaxis histórica y desde la gramaticalización de la preposición de, con el objetivo de poder describir y caracterizar el fenómeno desde sus orígenes hasta la actualidad. |
| Resum: |
El dequeísmo és una variació marcada del sistema gramatical del castellà el qual consisteix en l'anteposició i adició de la preposició de davant de la conjunció subordinada que, sense que la presència d'aquesta hagi sigut exigida per qualsevol partícula oracional. Així mateix, amb gran freqüència el dequeísmo acostuma a sorgir en la comunicació oral i col·loquial i, per tant, se sol vincular amb un registre informal i, fins i tot, vulgar, és per això que la prescripció normativa recomana evitar el seu ús en la llengua culta. No obstant, a causa de la seva actual expansió entre la comunitat de parlants hispans es considera convenient estudiar l'origen i el desenvolupament de les construccions dequeístes al llarg de la història de l'espanyol, ja que es tracta d'un fenomen encara sense un marc teòric únic i específic. La meva tesina: "Una aproximación al dequeísmo desde una perspectiva diacrónica" està enfocada segons la perspectiva diacrònica i concep el dequeísmo com un canvi sintàctic inacabat i començat durant el transcurs de l'espanyol medieval al clàssic a partir de la gramaticalització de la preposició de. Per altra banda, en aquest estudi s'ofereix una explicació de caràcter històric, l'objectiu del qual és fer comprendre millor la complexitat d'aquesta construcció sintàctica. Amb aquest propòsit, es parteix de l'anàlisi d'una seria d'estructures formades amb els predicats verbals decir (dir), pensar (pensar), creer (creure) i temer (témer), seguits de la seqüència de que + Oració subordinada substantiva, trobades en el Corpus Diacrónico del Español (CORDE). Després d'haver trobat les construccions esmentades es pot concloure que no es troben estructures clarament dequeístes fins l'espanyol clàssic (segle XVI). A més, aquesta investigació posa de manifest la importància en l'estudi del dequeísmo de la construcció topicalitzada de la passiva en forma reflexiva amb el verb decir (dir). Per exemple: "Y lo que se dice de que allí son mejor criados, y doctrinados no me convence" (CORDE: 1648, Juan Solórzano y Pereira, Política indiana, España); a on "lo que" funciona com a tema de la subordinada substantiva, la qual presenta una funció discursiva remàtica. Aquestes estructures en concret no són dequeístes, però podrien explicar l'origen dequeísta de les passives en forma reflexiva amb decir (dir). En conclusió, aquesta investigació s'ha elaborat amb la ferma convicció de mostrar la realitat d'aquest canvi sintàctic que està succeint en l'espanyol contemporani, però sense oblidar que no ha aparegut per atzar, sinó que ha de ser un fenomen analitzat des de la sintaxis històrica i des de la gramaticalització de la preposició de, amb l'objectiu de poder descriure i caracteritzar el fenomen des dels seus orígens fins l'actualitat. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Titulació: |
Llengua i Literatura Espanyoles [2500248] |
| Col·lecció: |
Facultat de Filosofia i Lletres. Máster Lengua Española y Literatura Hispánica |
| Document: |
Treball de fi de postgrau |
| Matèria: |
Castellà ;
Sintaxi ;
Gramàtica comparada i general ;
Preposicions |
visitant ::
identificació
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Espanyola)
