Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/106843
La interpretació als serveis públics i la mediació intercultural amb el col·lectiu xinès a Catalunya / tesi doctoral presentada por Mireia Vargas Urpi; dirigida per Marta Arumí Ribas, Sara Rovira-Esteva
Vargas Urpi, Mireia
Rovira-Esteva, Sara, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i d'Interpretació)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2012
Descripció: 1 recurs electrònic (678 p.)
Resum: La immigració xinesa a Catalunya ha viscut un augment exponencial en els darrers anys: mentre que al 1998 només hi havia 2. 440 xinesos censats, al 2011 es va arribar als 47. 493, una xifra que continua augmentant. L'arribada d'aquests nous ciutadans xinesos, juntament amb persones d'altres orígens, ha motivat l'aparició de dos nous perfils professionals: els intèrprets als serveis públics i els mediadors interculturals, que comparteixen la tasca de facilitar la comunicació entre els ciutadans que desconeixen les llengües oficials i el personal dels serveis públics de la societat receptora. La nostra tesi s'emmarca en aquest context i pretén unir dues línies de recerca que, fins a data d'avui, han avançat per separat: l'estudi de la interpretació als serveis públics (ISP) i l'estudi d'un col·lectiu immigrat, com és el cas dels xinesos. Per això, partim d'un marc teòric que tant inclou una panoràmica de la immigració xinesa a Catalunya i dels estudis que s'han fet sobre comunicació intercultural amb els xinesos, com una revisió àmplia de l'estat de la qüestió de la recerca en ISP a nivell general. El nostre objectiu principal és analitzar els tipus de resposta que s'han donat als problemes de comunicació amb el col·lectiu xinès als serveis públics a Catalunya, és a dir, analitzar la ISP i la mediació intercultural en aquests àmbits. D'aquest objectiu principal es desprenen d'altres objectius secundaris, tots amb el denominador comú d'intentar definir una mica millor el perfil professional de l'intèrpret als serveis públics i les especificitats de la comunicació mediada amb el col·lectiu xinès. Per assolir aquests objectius, ens hem basat en un enfocament mixt: qualitatiu i quantitatiu. D'una banda, hem realitzat entrevistes en profunditat a intèrprets i mediadors per al col·lectiu xinès i a representants d'entitats que contracten a aquests professionals; les hem transcrit i les hem analitzat mitjançant l'anàlisi qualitativa de continguts i l'anàlisi del discurs. De l'altra, hem distribuït qüestionaris en xinès a usuaris xinesos dels serveis públics, d'on hem extret unes dades que ens han permès una aproximació quantitativa a la nostra realitat d'estudi. Gràcies a la diversitat de dades obtingudes hem pogut entendre les diferents percepcions que diferents agents tenen de la ISP i de la mediació intercultural, així com també, afirmar que són pràctiques que sovint comparteixen molts punts en comú. D'entre les conclusions més destacades, hem subratllat la necessitat d'una millor definició del perfil professional i d'una formació coherent amb aquesta definició. Essent conscients del moment de crisi econòmica actual, prescindir o reduir els serveis d'ISP no hauria de ser ser la solució, sinó més aviat reestructurar-los basant-nos en l'experiència adquirida, per tal d'aproximar-nos al model integrador de solucions que ja fa uns anys que és una realitat als països més avançats en la ISP. Pel que fa a la comunicació amb el col·lectiu xinès, hem constat que existeixen certes especificitats: p. ex. , la diversitat de variants lingüístiques, que caldria tenir-se en compte en la contractació d'intèrprets, o certs trets de la comunicació intercultural (p. ex. , el llenguatge no verbal), que s'haurien de treballar en la formació. De fet, la formació apareix com un leitmotiv al llarg de les conclusions i, sobretot, quan tenim presents les dificultats que intèrprets i mediadors expliquen trobar-se en l'exercici de la seva pràctica professional. Finalment, la tesi conclou assenyalant noves línies d'investigació que s'obren a partir de la nostra recerca, d'entre les quals cal destacar l'estudi d'altres modalitats de comunicació mediada als serveis públics (p. ex. , interpretació telefònica o traducció escrita de materials d'acollida) o l'anàlisi d'interaccions reals per tal d'aprofundir en els aspectes més relacionats amb la comunicació intercultural.
Resum: Chinese immigration in Catalonia has experienced a sharp increase in recent years: while in 1998 there were only 2,440 registered Chinese citizens, in 2011 they had already reached 47,493 –a number that keeps increasing. The presence of these new Chinese citizens, as well as of people from other origins, has motivated the emergence of two new professionals: public service interpreters and intercultural mediators. They both share the responsibility of enabling communication between citizens who do not know the official languages and public service providers of the host country. The present dissertation is set in this background and aims to combine two research lines that have advanced separately up to date: research into Public Service Interpreting (PSI) and the study of a specific immigrant community, as the Chinese may be. Therefore, the dissertation departs from a theoretical framework that includes an overview of Chinese immigration in Catalonia and of research in intercultural communication with the Chinese, as well as a wide revision of the state of the art of PSI in general. The main objective is to analyse the kind of responses that have been put forward to overcome the communication barriers with the Chinese in public services in Catalonia; i. e. to analyse PSI and intercultural mediation. This main objective is the mainstay of other secondary objectives, which to better describe the professional profile of public service interpreters and the specificities of mediated communication with the Chinese. To reach these objectives, the thesis bases on a mixed method: qualitative and quantitative. On the one hand, a sample of interpreters and mediators for the Chinese and a sample of coordinators in charge of the provision of PSI or intercultural mediation were interviewed. These informal interviews were transcribed and examined by means of qualitative content analysis and discourse analysis. On the other hand, written surveys in Chinese were distributed to a sample of Chinese users of public services. The data collected by means of the surveys has provided a quantitative approach to the object of study. The variety of data obtained reflects the different perceptions different agents have of PSI and intercultural mediation and pinpoints the convergences and divergences between the two practices. Among the main conclusions, the need for a better definition of the professional profile and for coherent training according to this definition is stressed. Conscious of the current economic crisis, reduction or even omission of PSI services should not be the solution, but to restructure them basing on the experienced gained in these fields, in order to approach the comprehensive model which is already a reality in the countries where PSI is most developed. Regarding the communication with the Chinese, certain specificities have been detected: for instance, the different linguistic varieties, that should be taken into account when contracting interpreters, or certain aspects of intercultural communication (e. g. , non-verbal communication), that should be included in training courses. In fact, training appears as a leitmotiv throughout the conclusions and especially when thinking of the difficulties that interpreters and mediators have to face in their daily practice. Finally, the thesis concludes pointing out new research lines that arise from the research developed; for instance, the study of new modalities of mediated communication in public services (e. g. telephone interpreting and written translation of “welcome materials”) or the analysis of real interactions in order to shed light onto issues related to intercultural communication.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció i d'Interpretació, 2012
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Comunicació intercultural ; Catalunya ; Traducció i interpretació ; Aspectes culturals
ISBN: 9788449029912

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/96486


678 p, 3.6 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2013-06-04, darrera modificació el 2016-09-14



   Favorit i Compartir