El cinema com a "escapada" durant el franquisme (a través dels egodocuments)
Espinet, Francesc (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)

Date:	1996
Abstract:	Durant el franquisme -especialment els anys quaranta i cinquanta i la primera meitat dels seixanta-, el cinema -com altres media, sobretot la radio-funciona de manera singular com a possible sistema per a oblidar la realitat immediata present (sovint excessivament dura per a ser empassada sense excipients o placebos) o, senzillament, per a «esbargir-se». Oblidar i esbargir-se escapant-se cap a un intemporal terreny oniricoimaginari, cap a un passat presentat com a «històric» (i que solia ser més aviat "mític"), o bé cap a una realitat possible però allunyada en l'espai (cap a un "nord enllà on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç") o en el temps (utopia-projecte de futur: ". . . el recte camí d'accés al ple domini de la terra"); o bé escapant-se del defora fred en el present reconfortador d'una càlida sala fosca, apta per a una multitud d'usos socials (per ser primmirats: "Al llarg de la pel·lícula Miguel agafava la má de la noia per a no tornar-la a soltar fins que els llums s'encengueren de nou»).
Rights:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
Language:	Català
Document:	Article ; Versió publicada
Subject:	Periodisme cinematogràfic - Catalunya ; Ego (Psicologia) en la literatura
Published in:	Comunicació (Barcelona), Núm. 7 (Octubre 1996) , p. 29-40, ISSN 2014-0444

Adreça alternativa: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000162%5C00000039.pdf

12 p, 1.5 MB

The record appears in these collections:
Articles > Published articles