(Mesa Ciudadana en Defensa del Paisaje Protegido y Yacimiento de Valencina-Guzmán (Valencina, Andalusia))
| Títol variant: |
Habitants de la terra dels dòlmens : de l'espai emocional a la construcció de l'espai públic |
| Títol variant: |
Inhabitants of dolmens' land : from emotional space to the construction of public space |
| Data: |
2012 |
| Resum: |
Contaba el premio Nobel irlandés Seamus Heaney que de pequeño le gustaba ver a los mayores recoger con un cubo el agua de un pozo que había en mitad de los campos. Observaba siempre con tensión y misterio la canción repetida de la vieja polea que iba girando con lentitud, y la cuerda que descendía hacia lo oscuro, para después subir, hasta que aparecía el cubo bailando suavemente, suspendido en el aire, y derramando gotas de agua a su alrededor. Ese pozo estaba en una loma que descendía suavemente hasta el pueblo, y en la que se alzaban dólmenes y piedras milenarias, restos arqueológicos que eran solo una mínima parte de lo que ocultaba el prado verde; por lo que siempre pensaba que ese agua que después beberían, venía fresca ofrecida por los antepasados de los antepasados, bálsamo para el alma y la memoria que cruzaba desde el origen de los tiempos. Pasados los años aprendió y oyó por primera vez en la universidad la palabra griega omphalos, que significa ombligo, y su sonoridad, deletreada de forma lenta y espaciada, una y otra vez, le devolvió al sonido de la polea girando, y el cubo ascendiendo desde las entrañas de la roca y el ser de su pueblo. Om-pha-los, om-pha-los, om-pha-los. . . Ombligo, el agua que nos conecta a través de su curso a la vez oscuro y luminoso, con nuestra existencia colectiva. Los habitantes de tierra de dólmenes vivimos vinculados íntimamente al curso de la memoria que transcurre bajo tierra, a la luz revelada de la materia original; la piedra, los metales, el coral, agua que mana de lo profundo para nutrirnos y colmar de sentido y emoción nuestro presente. Ahí tenemos el asombro, la emoción. Y la emoción activa nuestra capacidad para encontrarnos y organizar la tarea común de protección y defensa de algo tan valioso como nuestros sueños. Esa ha sido nuestra experiencia en el territorio de Valencina-Guzmán. Vivimos en el mundo de hoy la contradicción entre la convocatoria universal a participar en el espacio público y la fragmentación de los intereses y discursos, la coexistencia en todos los niveles de la vida cotidiana de procesos que nos vinculan y hacen interdependientes, junto con el enquistamiento de diferencias que parecen insuperables. El espacio público es el ámbito en que organizamos nuestra experiencia colectiva; es donde los miembros de una sociedad producen una realidad común, como ciudadanos plenos, más allá de su condición de consumidores, electores, creyentes, expertos, y ensayan una integración, un reconocimiento en términos de compatibilidad que permite defender lo que es nuestro, y generar propuestas que mejoran la vida cotidiana y ensanchan las posibilidades de su entorno material y emocional. |
| Resum: |
Explicava el premi Nobel irlandès Seamus Heaney que de petit li agradava veure els grans com recollien amb una galleda l'aigua d'un pou que hi havia al mig dels camps. Observava sempre amb tensió i misteri la cançó repetida de la vella corriola que anava girant amb lentitud, i la corda que descendia cap a la foscor, per després pujar, fins que apareixia la galleda ballant suaument, suspesa en l'aire, i vessant gotes d'aigua al seu voltant. Aquest pou estava en un turó que baixava suaument fins al poble, i on s'alçaven dòlmens i pedres mil·lenàries, restes arqueològiques que eren solament una mínima part del que ocultava el prat verd; per la qual cosa sempre pensava que aquesta aigua que després beurien, venia fresca oferta pels avantpassats dels avantpassats, bàlsam per a l'ànima i la memòria que creuava des de l'origen dels temps. Passats els anys va aprendre i va sentir per primera vegada a la universitat la paraula grega omphalos, que significa melic; i la seva sonoritat, lletrejada de manera lenta i espaiada, una vegada i una altra, li va retornar el so de la corriola girant, i la galleda baixant des de les entranyes de la roca i l'ésser del seu poble. Om-pha-los, om-pha-los, om-pha-los. . . Melic, l'aigua que ens connecta a través del seu curs alhora fosc i lluminós, amb la nostra existència col·lectiva. Els habitants de terra de dòlmens vivim vinculats íntimament al curs de la memòria que transcorre sota terra, a la llum revelada de la matèria original; la pedra, els metalls, el corall, aigua que raja de la profunditat per nodrir-nos i satisfer de sentit i emoció el nostre present. Aquí tenim la sorpresa, l'emoció. I l'emoció activa la nostra capacitat per trobar-nos i organitzar la tasca comuna de protecció i defensa d'una cosa tan valuosa com els nostres somnis. Aquesta ha estat la nostra experiència al territori de Valencina-Guzmán. Vivim en el món d'avui la contradicció entre la convocatòria universal a participar en l'espai públic i la fragmentació dels interessos i discursos, la coexistència en tots els nivells de la vida quotidiana de processos que ens vinculen i fan interdependents, juntament amb la perduració de diferències que semblen insuperables. L'espai públic és l'àmbit en què organitzem la nostra experiència col·lectiva; és on els membres d'una societat produeixen una realitat comuna, com a ciutadans plens, més enllà de la seva condició de consumidors, electors, creients, experts, i assagen una integració, un reconeixement en termes de compatibilitat que permet defensar el que és nostre, i generar propostes que milloren la vida quotidiana i eixamplen les possibilitats del seu entorn material i emocional. |
| Resum: |
Irish Nobel Prize awarded Seamus Heaney narrated that when he was a child, he enjoyed observing adults collecting water with a bucket from a well in the middle of the countryside. He always watched with tension and mystery the song repeated by the old pulley while spinning slowly, meanwhile the rope was descending into the dark, and then pulled up, until the bucket appeared dancing gently in the air, and spilling-around water drops. That well was on a hill that sloped down to the village, where dolmens and ancient stones were erected, archaeological remains that were only a fraction of what was hidden on the meadow; He always thought that this water was offered by their ancestors, soul and memory balsam from the beginning of time. Over the years he learned and heard in the University for the first time the Greek word omphalos, meaning navel, and its sound, spelled slowly and spaced, over and over, took him to the sound of the spinning pulley and bucket pulling up from the rock bowels and the being of his people. Om-pha-los, om-pha-los, om-pha-los . . . Navel, water that connects us through his course, dark and bright at once, with our collective existence. The inhabitants of dolmens' land live intimately linked to the course of memory that runs underground, in terms of original matter; stone, metals, coral, water flowing from the deep to nourish us and fill our present with meaning and emotion. There we have the astonishment, the excitement. Excitement activates our ability to find ourselves and to organize the common task of protecting and defending something as valuable as our dreams. That has been our experience in Valencina-Guzman territory. We live in today's world the contradiction between the universal call to participate in the public space and the fragmentation of interests and discourses, the coexistence in every level of daily life of processes that bind and separate us, in addition to the entrenchment of differences that seem insurmountable. Public space is the sphere in which we organize our collective experience, where society members produce a common reality, as full citizens, beyond their role as consumers, voters, believers, experts, and where integration is tested, a recognition in terms of compatibility that allows defend our belongings, and generate proposals to improve daily life while widening the possibilities of their material and emotional environment. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Territorio ;
Patrimonio ;
Espacio público ;
Mesas ciudadanas ;
Democracia participativa ;
Territori ;
Patrimoni ;
Espai públic ;
Taules ciutadanes ;
Democràcia participativa ;
Territory ;
Heritage ;
Public space ;
Citizen boards ;
Participatory democracy |
| Publicat a: |
Treballs d'arqueologia, Núm. 18 (2012) , p. 47-62, ISSN 2339-6490 |
visitant ::
identificació
