Efecte de la inhibició del PAF sobre la resposta al·lèrgica : model in vivo i in vitro
Muñoz Cano, Rosa M.
Valero Santiago, Antonio Luis, dir.
Mullol i Miret, Joaquim, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2013
Descripció: 1 recurs electrònic (98 p.)
Resum: Durant la resposta al·lèrgica s'alliberen una gran quantitat de mediadors que participen en la reacció inflamatòria característica, i el factor d'activació de plaquetes (PAF) sembla jugar un paper important en moltes d'aquestes malalties al·lèrgiques. El paper del PAF s'ha demostrat a malalties com la rinitis, l'asma o les reaccions anafilàctiques, i es planteja la hipòtesi que pugui ser una nova diana terapèutica. En el cas de l'asma els resultats dels estudis realitzats són discordants, a l'anafilaxi són molt recents i escassos, però no hi ha treballs en el camp de la rinitis. La tesi es divideix en dos projectes relacionats amb models d'exposició a PAF. El primer projecte es va realitzar en pacients amb rinitis al·lèrgica i voluntaris sans, que es van exposar nasalment al PAF. Amb aquest plantejament es va avaluar l'efecte del PAF (símptomes i reducció del volum nasal) sobre la mucosa nasal, i si aquest efecte és diferent en individus amb rinitis al·lèrgica i en aquells que no en pateixen. Així mateix es va comparar l'efecte del PAF en individus prèviament tractats amb dos antihistamínics diferents, un d'ells amb un suposat efecte antagonista del PAF. Els resultats de l'estudi demostren que l'administració nasal de PAF indueix símptomes de rinitis, principalment obstrucció nasal que resulta ser un dels símptomes de més difícil control. Així mateix, el suposat efecte antagonista del PAF d'un dels antihistamínics testats no sembla confirmarse en totes les variables mesurades. El segon projecte és un model de provocació in vitro en mastòcits humans, tant derivats d'una línia cel·lular com cultius primaris pulmonars. Seguint el mateix plantejament que al l'estudi in vivo, es van estimular els mastòcits amb PAF per valorar-ne l'efecte. Així mateix es va comparar el poder inhibitori d'un antagonista de PAF, així com de diferents antihistamínics amb i sense efecte anti-PAF. Els resultats de l'estudi demostren que el PAF indueix la desgranulació dels mastòcits humans, i que els antihistamínics testats tenen certa capacitat per inhibir aquest efecte. Tot i que només l'antihistamínic amb efecte anti-PAF és capaç d'inhibir la desgranulació mastocitaria en totes les condicions i experiments realitzats. En canvi, l'antagonista del PAF inhibeix de forma efectiva la desgranulació mastocitària. De manera que podem concloure que el PAF és un mediador rellevant a la resposta al·lèrgica, responsable d'un dels símptomes més difícils de tractar de la rinitis, com és la congestió. Per una altra banda, també hem demostrat que els símptomes són al menys parcialment dependents de mastòcits. Finalment, la inhibició de PAF resulta en una inhibició parcial de la resposta al·lèrgica.
Resum: Several mediators are release during the allergic reactions and participate in the characteristic inflammation, platelet-activating factor (PAF) among them. PAF seems to have an important role in several allergic diseases and it has been demonstrated in asthma, rhinitis and anaphylaxis. Studies performed in asthma are inconclusive, studies in anaphylaxis are recent and limited, but no studies exist in rhinitis. The thesis is divided into two projects related to PAF challenge models. The first project has been performed in allergic rhinitis patients and healthy volunteers. We evaluated PAF effect after nasal challenge, on nasal symptoms and nasal volume reduction, and the differences between allergic rhinitis patients and healthy volunteers. Moreover, the antagonistic effect of two antihistamines, one of them with anti-PAF activity, was evaluated. PAF reproduces allergic rhinitis symptoms, mostly nasal congestion that is the most difficult to treat symptom. Antihistamines, even the one with anti-PAF effect, don't inhibit PAF-induced nasal response. The second project is based in a PAF challenge model in human mast cells, both cell line and lung primary cultures. Mast cells were stimulated with PAF in order to evaluate PAFinduced degranulation. Furthermore, PAF antagonist and antihistamines inhibitory effect was evaluated, both for regular antihistamines and anti-PAF one. PAF induces mast cell degranulation, and antihistamines inhibit this effect. However, the antihistamine with anti-PAF effect is the only one that inhibits mast cell degranulation in all conditions and experiments. PAF antagonist inhibits PAF-induced mast cell degranulation. We conclude that PAF is an important mediator in the allergic response, and play an important role in nasal congestion. On the other hand, we have demonstrated that PAFinduced symptoms are mast cell dependent. Finally, PAF inhibition is related to a partial decrease of allergic reaction intensity.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina, 2013
Nota: Bibliografia
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català
Document: Tesi doctoral
Matèria: Al·lèrgia ; Plaquetes sanguínies ; Factor activador
ISBN: 9788449036804

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/117330


98 p, 2.0 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2013-11-06, darrera modificació el 2022-05-07



   Favorit i Compartir