dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada)
| Publicació: |
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2013 |
| Descripció: |
1 recurs electrònic (552 p.) |
| Resum: |
La recerca que es presenta inclou quatre grans blocs diferenciats. El PRIMER BLOC es centra en el plantejament del problema d'investigació: la direcció escolar com element clau pel desenvolupament i millora dels centres educatius. Busca comprendre el desenvolupament professional de la direcció docent. El SEGON BLOC revisa i analitza el marc teòric que permeten contextualitzar l'objecte d'estudi: la direcció en el marc de les institucions educatives; la revisió, a través de la literatura clàssica, del que s'entén per etapes de desenvolupament professional; tan mateix es descriuen les etapes professionals de la direcció escolar a través de les lleis orgàniques i dels decrets corresponents, l'estudi permet caracteritzar el model de direcció als centres públics com electa, no professional i renovable, si bé les lleis caminen cap un model més professional tal com es dóna en els països que pertanyen a l'OCDE i els estudis internacionals corroboren. S'inclouen en aquest bloc les declaracions de les associacions professionals de directors/es i les darreres recerques i publicacions sobre la direcció docent. El BLOC TRES s'específica com la recerca s'orienta en el seu sentit general sota el paradigma interpretatiu-simbòlic, que pretén, a partir de l'observació i anàlisi de la realitat, aportar nou coneixement. El posicionament metodològic d'aquesta investigació és en la seva consideració general qualitatiu, amb entrevistes realitzades a la direcció, exdirecció, inspecció, administració local i famílies però, utilitzant l'enquesta, quantitativa, com a mètode per obtenir la informació que sobre la temàtica objecte d'estudi oferirà el professorat dels centres. En total s'ha recollit informació de 275 persones distribuïts en sis casos diferents. L'estudi de casos múltiples permet l'acostament a la realitat en el seu propi context, tot acceptant les limitacions amb les que compta aquesta estratègia per la generalització; la triangulació de fonts i d'informants i el tractament rigorós de les dades, així com el continu procés de revisió i ajustament de la recerca, busca pal·liar-les, incidint en l'aspecte interpretatiu per a comprendre la realitat objecte d'estudi. Finalment en el BLOC QUATRE, es relacionen els resultats obtinguts en la recerca amb el marc teòric i s'estableixen conclusions en funció de cadascun dels objectius. Es destaca com la vigent normativa podria de propiciar un model més professional en l'exercici de la direcció. En síntesi, la direcció hauria d'estar dotada de formació i d'atribucions bàsiques per al funcionament àgil del centre, especialment respecte de la gestió del personal i la seva avaluació. En general, es legisla molt i es deixa molt poc marge per a un exercici amb veritable capacitat per a decidir. Finalitza aquest bloc proposa noves perspectives per la recerca sobre la direcció docent. En els sis casos relatats, els tres directors i les tres directores tenen perfils diferents i models de gestió amb característiques específiques. S'ha de buscar un model únic? Poden conviure els dos models que en la recerca s'apunten: el renovable que torna a l'aula, i el professional que espera seguir un desenvolupament superior?. |
| Resum: |
The research presented includes four different blocks. The first block focuses on the approach of the research problem: the school management as a key element for the development and improvement of schools. The research seeks to understand the professional development of school management. The second block review and analyzes the theoretical approach which allows the study into context: management in the context of educational institutions; the review, through classic literature, of the professional development stages; also describes the professional school management stages through organic laws and decrees, the study allows to characterize the management public schools model as elected, renewable and non-professional, although laws walk towards a model more professional as occurs in countries that belong to OECD and it is corroborated by international studies. It is included in this block the declarations of professional associations of school management and latest research and publications from school management. The third block specifies a general overview of the research orientation under the symbolic-interpretative paradigm, which aims to provide new knowledge through observation and analysis of the situation. The positioning methodology of this research is, in its general consideration, qualitative. Includes interviews with management, former management, inspectors, local administration and families, but using the survey, quantitative, as a method to obtain the information that will be provided to school teachers regarding topics under study. Total information collected is from 275 people among six different cases. The multiple cases study allows the approach to reality in its own context, by accepting the limitations of this strategy for the generalization; sources triangulation and rigorous treatment of the data, besides the continuous research revision and adjustment, seeks to alleviate them, underlining the interpretative aspect to understand the reality under study. Finally fourth block, link together obtained results with the theoretical research, also conclusions based on each different set of goals. It highlights how current rules could lead to a more professional school management model. Summarizing, the school management should be provided with training and basic functions for the flexible operation of the school, especially regarding human resource management and evaluation. In general, there is too much rules and very little room left for real decisions capacity. The end of this block offers new perspectives for school management research. In the six cases reported, the three male directors and three female directors have different profiles and management models with specific characteristics. Do we need to find a single model? Could two different models coexist as pointed out in the research: the renewable returning to classroom, and the professional skilled who seeks to follow a higher development?. |
| Nota: |
Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Aplicada, 2013 |
| Drets: |
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Tesi doctoral |
| Matèria: |
Escoles ;
Administració i organització ;
Directors ;
Formació |
visitant ::
identificació
