Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/115350
Prosocial Communication Inquiry in collaboration with gerontology health professionals = consulta sobre comunicación prosocial con profesionales socio-sanitarios del ámbito gerontológico / Gloria Pilar Escotorin Soza; directores: Conrad Izquierdo y Robert Roche-Olivar
Escotorin Soza, Gloria Pilar
Izquierdo, Conrad, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació)
Roche Olivar, Robert, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia de l'Educació

Títol variant: Consulta sobre comunicación prosocial con profesionales socio-sanitarios del ámbito gerontológico
Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2013
Descripció: 1 recurs electrònic (383 p.)
Resum: Aquesta tesi es situa en ĺàmbit soci-sanitari gerontològic. Es parteix de ĺidea que ĺorientació prosocial en forma d́interacció interpersonal i també cultural organitzacional, afavoreix el benestar, la prevenció de la violència i és un factor protector d́una bona relació entre el personal sanitari i els actors amb els que aquest personal interactua. Per comprendre les dificultats i els mitjans de resposta des de la perspectiva de la comunicació prosocial, es realitza una investigació qualitativa que utilitza tres fonts: a) el model funcional helicoïdal; b) la bibliografia especialitzada sobre Comunicació Prosocial; b) i la pràctica, a través d́un procés de consulta-formació amb professionals soci-sanitaris. El marc epistemològic en el que van ser realitzades les sessions és la Participatory Action Research (PAR). Es van dur a terme 15 Grups de discussió (Focus Group), en els que han participat nou professionals experts que procedeixen de diferents centres sanitaris. Les sessions van ser gravades i gran part del material es va materialitzar en panels de visualització de les aportacions del membres del grup. Tot aquest material es va elaborar d́acord amb un procés d́anàlisi en tres fases, que incloïa nou passes. El resultat final es presenta com un model interpretatiu que informa sobre les dificultats i els mitjans d́afrontament que deuen ser considerats per promoure la comunicació prosocial en els contextos laborals considerats. Ĺestudi ha estat subjecte a diverses llistes de verificació (checklist) per garantir la seva credibilitat. Com conclusions de la investigació i de transferència, es destaca la revisió exhaustiva de totes les publicacions existents sobre Comunicació Prosocial. Es proposa un model que articula els resultats de les conceptualitzacions prèvies amb les contribucions actuals, proporcionant una síntesi integrada teòric-pràctica, única en l'àmbit dels serveis socials i de salut en gerontología i de gran abast per a programes preventius d'educació, formació i assessorament dirigit a professionals de salut.
Resum: Esta tesis se sitúa en el ámbito socio-sanitario gerontológico. Se parte de la idea que la orientación prosocial en forma de interacción interpersonal y también cultural organizacional, favorece el bienestar, la prevención de la violencia y es un factor protector de una buena relación entre el personal sanitario y los actores con los que este personal interactúa. Para comprender las dificultades y los medios de respuesta desde la perspectiva de la comunicación prosocial, se realiza una investigación cualitativa que utiliza tres fuentes: (a) el modelo funcional helicoidal; (b) la bibliografía especializada sobre Comunicación Prosocial y; (c) la práctica, a través de un proceso de consulta-formación con profesionales socio-sanitarios. El marco epistemológico en el que fueron realizadas las sesiones es la Participatory Action Research (PAR). Se llevan a término 15 Focus Group, en los que han participado nueve profesionales expertos que proceden de distintos centros sanitarios. Las sesiones fueron grabadas y gran parte del material se materializó en paneles de visualización de las aportaciones de los miembros del grupo. Todo este material se elaboró de acuerdo con un proceso de análisis en tres fases, que incluía nueve pasos. El resultado final se presenta como un modelo interpretativo que informa sobre las dificultades y los medios de afrontamiento que deben ser considerados para promover la comunicación prosocial en los contextos laborales considerados. El estudio ha estado sujeto a diversas checklist de comprobación para ga-rantizar su credibilidad. Como conclusiones de investigación y de transferencia, se destaca la revisión exhaustiva y la síntesis teórico-aplicativa de todas las publicaciones existentes sobre Comunicación Prosocial. Se propone un modelo que articula los resultados de las conceptualizaciones previas con las contri-buciones actuales, proporcionando una síntesis integrada teórico-práctica, única en el ámbito de los servicios sociales y de salud en gerontología y de gran alcance para programas preventivos de educación, formación y ase-soramiento dirigido a profesionales del ámbito socio-sanitario.
Resum: The current doctoral dissertation belongs to the field of gerontology health professionals. The premise that underlies this contribution is that a prosocial orientation, behind interpersonal interactions and organizational cultures, should promotes wellbeing, prevent the enactment of violence, and be a protective factor by enhancing good relations among social-health professionals, individuals, and groups they interact with. From the approach of the Prosocial Communication and in order to understand the difficulties and mechanisms involved in the interactions, a qualitative research has been performed. Within this methodological framework three main sources were considered: (a) the functional helicoidally model; (b) the specialized literature on Prosocial Communication; and (c) the health professionals' information that comes from the practice itself, in which process of inquiry and training were combined. Indeed, the epistemological framework in which these inquiry-training sessions were held is the named Participatory Action Research (PAR). A total of 15 Focus Groups were carried out, in which nine expert health professionals took part from different health centers. The sessions were recorded and a large part of results were evidenced using panels to display the contributions made by participants. Then, the material was analyzed in three phases, divided in nine different steps. The final outcome was an interpretative integrative model that informs about challenges and coping strategies that are needed in order to promote Prosocial Communication within the context of health care. Finally, to provide reliable evidences, the research has been subjected to an intense scrutiny by applying different checklists of assessment. Unambiguous conclusions and implications for practitioners are emphasised from the current dissertation. From an exhaustive revision of the existing literature, including scientific as well as non-scientific search engines, an integrative model of Prosocial Communication have been proposed. This model offered novel links between previous conceptualizations and current contributions, by providing a synthesis with theoretical-practical integrations, unique in the field of health and social services in gerontology. Educational preventive programs, training and counselling, which involves health professionals and caregivers, should gain from the new applied Model of Prosocial Communication.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació, 2013
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Anglès
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Vells ; Assistència institucional ; Psicologia ; Protecció, assistència, etc.
ISBN: 9788449040009

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/125855


383 p, 2.7 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2014-02-03, darrera modificació el 2016-04-15



   Favorit i Compartir