Web of Science: 0 citas, Google Scholar: citas
Visions d'Antígona : l'imperatiu de la transgressió de Sòfocles a Marguerite Yourcenar
Gallart i Sanfeliu, Montserrat (Universitat Autònoma de Barcelona)

Título variante: Visiones de Antígona : el imperativo de la transgresión de Sófocles a Marguerite Yourcenar
Título variante: Views on Antigone: transgression as a mandate from Sophocles to Marguerite Yourcenar
Fecha: 2012
Resumen: Antígona, víctima destacada d'una forma molt concreta de violència masculina, se'ns presenta, tant en Sòfocles, com en el cinema grec del segle XX o en el relat breu de Marguerite Yourcenar, com una heroïna ferma i convençuda de la seva raó moral, lliure -davant el poder establert- de donar sepultura al germà condemnat i, per tant, fonamentalment transgressora. És un exemple d'amor total amb desenllaç tràgic, i la seva actuació mostra la solitud del qui estima en solitud. Com altres heroïnes de la tragèdia grega -Electra, Clitemnestra-, assumeix completament el seu destí i refusa de jugar la carta social que li podria haver estat adjudicada. En el cas de l'Antígona de Yourcenar, tot i que manté la seva essència, fa un salt en el temps i s' adapta al segle en què fou escrita.
Resumen: Antígona, víctima destacada de una forma muy concreta de violencia masculina, se nos presenta, tanto en Sófocles, como en el cine griego del siglo XX, o en el relato breve de Marguerite Yourcenar, como una heroína firme y convencida de su razón moral, libre -frente al poder establecido- de dar sepultura al hermano condenado y, por lo tanto, fundamentalmente transgresora. Es un ejemplo de amor total con desenlace trágico, y su actuación muestra la soledad de quien ama en soledad. Como otras heroínas de la tragedia griega -Electra, Clitemnestra-, asume completamente su destino y se niega a jugar la carta social que le podría haber sido adjudicada. Aun manteniendo su esencia, la Antígona de Yourcenar ha efectuado un salto en el tiempo y se ha adaptado al siglo en que ha sido escrita.
Resumen: Antigone, the paradigmatic victim of a very concrete form of male violence, is presented to us, in Sophocles, the Greek cinema of the 20th century, as well as in Marguerite Yourcenar's short story, as a firm woman, convinced of her righteousness. Her decision to bury her condemned brother, in opposition to the established powers that be, makes her a transgressive heroine. Hers is an example of total love with a tragic conclusion, and her actions show the loneliness of those who love alone. As other heroines of Greek tragedies -Electra, Clytaemnestra-, she completely embraces her destiny and refuses to play the social ace that she might have been dealt. Keeping her essence, Yourcenar's Antigone has jumped forward in time and has adapted to the century in which it was written.
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Lengua: Català
Documento: Article ; recerca ; Versió publicada
Materia: Transgressió ; Llibertat ; Pietat ; Conciència ; Tirania ; Transgresión ; Libertad ; Piedad ; Conciencia ; Tiranía ; Transgression ; Freedom ; Mercy ; Conscience ; Tyranny
Publicado en: Lectora : revista de dones i textualitat, Núm. 18 (2012) , p. 163-177, ISSN 2013-9470

Adreça alternativa: https://raco.cat/index.php/Lectora/article/view/270336
DOI: 10.2436/20.8020.01.43


15 p, 215.0 KB

El registro aparece en las colecciones:
Artículos > Artículos publicados > Lectora
Artículos > Artículos de investigación

 Registro creado el 2014-03-27, última modificación el 2021-12-11



   Favorit i Compartir