La qüestió lingüística en els primers passos del procés de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya(1999-2003)
Argelaguet i Argemí, Jordi (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Política i de Dret Públic)

Título variante: The language question in the first steps of the process of reforming the Catalan Statute of Autonomy (1999-2003)
Título variante: La cuestión lingüística en los primeros pasos del proceso de reforma del Estatuto de autonomía de Cataluña
Fecha: 2007
Resumen: El procés de reforma de l'Estatut d'autonomia ha ocupat bona part del debat polític de Catalunya en els darrers anys. En aquest article se n'exposen els primers passos, aquells que es donen en el període que va des de l'aprovació de la Llei de política lingüística el 30 de desembre de 1997 fins a les eleccions legislatives catalanes de novembre del 2003, i es fa especial esment a allò referit a la qüestió lingüística. L'objectiu de l'article és descriure i analitzar quines són les propostes partidistes que hi ha respecte al règim lingüístic que es vol que reculli el nou Estatut. L'exposició d'aquest procés està organitzada en tres grans apartats. En el primer, es fa un comentari dels antecedents immediats, des de la Llei de política lingüística de 1998 a les conseqüències dels resultats de les eleccions legislatives espanyoles del 2000. En el segon, s'entra directament en matèria i s'analitza el nucli de l'inici del procés de reforma de l'Estatut. En aquest apartat es detalla la creació, el funcionament i els resultats de la Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern; els treballs de la Comissió d'Estudi sobre la qüestió lingüística i, finalment, la constitució de la ponència per a la reforma de l'Estatut. Finalment, la tercera part i darrera està dedicada a unes breus conclusions finals, en les quals es ressalta que el procés de reforma de l'Estatut d'autonomia s'inicia per raó de les necessitats tàctiques de les diferents forces polítiques, en especial ERC que volia posar en dificultats CiU i el PSC, que volia guanyar-se la confiança d'ERC per a bastir una alternativa a CiU. Els partits catalans inicien el procés creant una Comissió d'Estudi per a l'Aprofundiment de l'Autogovern el novembre del 2000, que, com el seu nom indica, té un clar caràcter exploratori i analític. En aquests moments, ja queda clar que una reforma de l'Estatut no tindrà gaires conseqüències en l'ampliació de l'autogovern de Catalunya si no es toca també la Constitució (que no serà el cas) i que en cap moment s'intenta argumentar que cal una reforma de l'estatut per la qüestió lingüística. Així, ja des del començament, és evident que per protegir més i millor la viabilitat del català a Catalunya o per garantir els drets dels catalanoparlants, no cal una reforma de l'Estatut. Amb tot, el debat s'aborda i les diferències en aquesta matèria històricament manifestades pels partits polítics es tornen a evidenciar. Els partits tanquen el debat en aquesta primera fase centrant l'acord en allò que caldria fer en l'àmbit de l'Administració central de l'Estat i en la de justícia, però palesen una considerable distància quant als continguts precisos del que pot ser el nou Estatut. El punt de fricció serà el «deure de conèixer el català», el paper del castellà a Catalunya i l'abast i la concreció que ha de tenir l'article (o els articles) sobre la llengua a l'Estatut.
Resumen: El proceso de reforma del Estatuto de autonomía ha ocupado buena parte del debate político de Cataluña en los últimos años. En este artículo se exponen los primeros pasos, aquéllos que se dan en el periodo que va desde la aprobación de la Ley de política lingüística, el 30 de diciembre de 1997, hasta las elecciones legislativas catalanas de noviembre del 2003, y se incide especial mente en lo referente a la cuestión lingüística. El objetivo del artículo es describir y analizar cuáles son las propuestas partidistas que existen con respecto al régimen lingüístico que debe recoger el nuevo Estatuto. La exposición de este proceso está organizada en tres grandes apartados. En el primero, se comentan los antecedentes inmediatos, desde la Ley de política lingüística de 1998 a las consecuencias de los resultados de las elecciones legislativas españolas del 2000. En el segundo, se entra directamente en materia y se analiza el núcleo del inicio del proceso de reforma del Estatuto. En este apartado se detalla la creación, el funcionamiento y los resultados de la Comisión de Estudio para la Profundización del Autogobierno; los trabajos de la Comisión de Estudio sobre la Cuestión Lingüística y, finalmente, la constitución de la Ponencia para la Reforma del Estatuto. Finalmente, la tercera parte y última se dedica a unas breves conclusiones finales, en las cuales se resalta que el proceso de reforma del Estatuto de autonomía se inicia a causa de las necesidades tácticas de las diferentes fuerzas políticas, en especial erc -que quería poner en dificultades a ciu - y el psc, que quería ganarse la confianza de erc para construir una alternativa a ciu. Los partidos catalanes inician el proceso creando una Comisión de Estudio para la Profundización del Autogobierno en noviembre del 2000, que, como su nombre indica, tiene un carácter exploratorio y analítico. En estos momentos ya ha quedado claro que una reforma del Estatuto no tendrá muchas consecuencias en la ampliación del autogobierno de Cataluña si no se modifica también la Constitución (y no será éste el caso) y que en ningún momento se intenta argumentar que es necesaria una reforma del Estatuto por la cuestión lingüística. Así, ya desde el comienzo, es evidente que para proteger más y mejor la viabilidad del catalán en Cataluña o para garantizar los derechos de los catalanohablantes, no es necesaria una reforma del Estatuto. Con todo, el debate se aborda y las diferencias en esta materia históricamente manifestadas por los partidos políticos se vuelven a evidenciar. Los partidos cierran el debate en esta primera fase centrando el acuerdo en lo que habría que hacer en el ámbito de la Administración central del Estado y en la de justicia, pero manifiestan una considerable distancia en cuanto a los contenidos precisos de lo que puede ser el nuevo Estatuto. El punto de fricción será el «deber de conocer el catalán», el papel del castellano en Cataluña y el alcance y la concreción que debe tener el artículo (o los artículos) sobre la lengua en el Estatuto.
Resumen: Special mention is made of the language question. The objective of the article is to describe and analyze the partisan proposals regarding the language regime that it is hoped will be included in the new Statute of Autonomy. This process is set forth in three major sections. In the first, we discuss the immediate precedents, going from the 1998 Language Policy Act to the consequences of the results of the Spanish legislative elections in 2000. The second goes straight to the point, analyzing the key elements of the beginning of the Statute of Autonomy reform process. This section details the creation, functioning and results of the Study Commission for the Furtherance of Self-government; the work of the Study Commission on the Language Question, and finally, the forming of a commission to reform the Statute. Finally, the third and final section is devoted to some brief conclusions, namely, that the process to reform the Statute of Autonomy began as a result of the tactical needs of the different political groups, especially erc, which wanted to put ciu in a difficult situation, and the psc, which wanted to win over erc in order to construct an alternative to ciu. The Catalan parties began the process by creating a Study Commission for the Furtherance of Self-Government in November, 2000. As it names indicates, he Commisson had a clearly exploratory nd analytical character. At that time, t was already clear that a reform of the tatute would scarcely have any consequences or the expansion of self-government n Catalonia unless the Constitution as also amended, which was not oing to be the case. At no time was an attempt made to argue that it was necessary to reform the Statute because of the language question. Thus, from the very beginning, it was evident that in order to better protect the viability of atalan in Catalonia or to guarantee the rights of Catalan speakers, a reform of the Statute was not necessary. In any case, the debate was undertaken and the differences that both parties had shown historically became evident once again. The parties closed this first phase of debate by focusing the agreement on what would have to be done at the level of the central government and the justice sector, but they evidenced a considerable gap regarding the specific content of the new Statute. The sore spot was the «duty to know Catalan,» the role of Spanish in Catalonia and the scope and implementation that the article (or articles) on language in the Statute were to have.
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Lengua: Català
Documento: Article ; recerca ; Versió publicada
Materia: Constitucions ; Reformes ; Catalunya ; Política lingüística
Publicado en: Revista de llengua i dret, Núm. 47 (juny 2007) , p. 145-181, ISSN 2013-1453



37 p, 168.2 KB

El registro aparece en las colecciones:
Artículos > Artículos de investigación
Artículos > Artículos publicados

 Registro creado el 2014-05-29, última modificación el 2023-07-13



   Favorit i Compartir