| Date: |
2014 |
| Abstract: |
La dècada dels trenta del segle XX, especialment els anys compresos dins la Segona República, va constituir el període més brillant de la història dels museus catalans. Va ser aleshores quan les col·leccions artístiques barcelonines van especialitzar-se donant forma, entre d'altres, al Museu d'Art de Catalunya, al Museu d'Arqueologia, o al d'Arts Decoratives; essent la major part dels museus d'art públics de la Barcelona d'avui, amb la divisió que presenten i els edificis que ocupen, fruit d'aquella reestructuració. Durant aquells anys els museus van continuar, però, regint-se com ho havien estat fins aquell moment. No van quedar emparats en una estructura d'estat. Analitzar el paper que van desenvolupar els homes que els governaven, i els que formaven part del Consell de Cultura de la Generalitat, per tal que els projectats museus poguessin esdevenir i perquè les lleis sortides del Parlament català permetessin protegir, definir i actuar sobre el patrimoni artístic, històric i científic de Catalunya, així com el marc competencial del moment i els esdeveniments que succesivament van anar alterant els plantejaments teòrics inicials, és l'objectiu d'aquest treball. |
| Abstract: |
In the 20th century, the thirties, especially the years of the Second Spanish Republic, constituted the most brillant period of history for the Catalan museums. It was then when the art collections of Barcelona became specialised, shaping, among others, the Museu d'Art de Catalunya (The Museum of Art of Catalonia), the Museu d'Arqueologia (The Arqueological Museum) and the Museu d'Arts Decoratives (The Museum of Decorative Arts). Most of the public art museums in Barcelona today, with the division that they have and the buildings that they occupy, are the fruit of this reconstruction. During this years the museums continued to be ruled in the same way as they had been until that moment. They weren't sheltered by the state. The aim of this paper is to analize the role that was developed by the men governing the museums and those who were part of the Council of Culture in order to ensure that embrionic museums would materialize and furthermore to permit new laws from the Catalan Parliament to protect, define, and act over the artistic, historic and scientific heritage of Catalonia. |
| Abstract: |
La década de los treinta del siglo XX, especialmente los años comprendidos dentro de la Segunda República, constituyó el periodo más brillante de la historia de los museos catalanes. Fue entonces cuando las colecciones artísticas barcelonesas se especializaron dando forma, entre otros, al Museu d'Art de Catalunya, al Museu d'Arqueologia, o al d'Arts Decoratives; siendo la mayor parte de los museos de arte públicos de la Barcelona de hoy, con la división que presentan y los edificios que ocupan, fruto de aquella reestructuración. Durante aquellos años los museos continuaron, no obstante, rigiéndose como lo habían estado hasta aquel momento. No quedaron amparados en una estructura de estado. Analizar el papel que desarrollaron los hombres que los gobernaban, y los que formaban parte del Consell de Cultura de la Generalitat, para que los proyectados museos pudieran materializarse, y para que las leyes salidas del parlamento catalán permitieran proteger, definir y actuar sobre el patrimonio artístico, histórico y científico de Cataluña, así como el marco competencial del momento y los acontecimientos que sucesivamente fueron alterando los planteamientos teóricos iniciales, es el objetivo de este trabajo. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Català |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Subject: |
Museus ;
Política cultural ;
Patrimoni ;
Segona república espanyola ;
Museums ;
Cultural policy ;
Heritatge ;
Second spanish republic ;
Museos ;
Patrimonio ;
Segunda república española |
| Published in: |
Rúbrica contemporánea, Vol. 3 Núm. 5 (2014) , p. 109-131, ISSN 2014-5748 |
guest ::
