| Abstract: |
Durant el segle XVIII europeu, conegut també com el "Segle de les Llums", o de la Il·lustració, es desenvolupen les conseqüències filosòfiques de la visió (o lectura) científica de la natura, de la constitució cartesiana del subjecte de la certesa i d'un ideal de saber oposat a la foscor de l'Univers metafísic o de l'obscurantisme pur i simple. Examinarem primer el desenvolupament empirista d'aquestes premisses, que fa de la intel·ligència un instrument de domini de la natura i de la política, i que culmina en l'obra de David Hume. Després estudiarem la via racionalista, representada en el segle XVIII per l'obra de Jean-Jacques Rousseau, que parteix d'un possible coneixement apriorístic de l'ésser de l'home, a partir del lloc on es trobaria en una natura ideal. Les dues vies vénen a convergir en l'obra d'Immanuel Kant, on culmina i se sintetitza l'esforç intel·lectual de la Il·lustració. Després d'ell, encara en el segle XVIII, comença a obrir-se pas un pensament unificador del que Kant havia separat en la seva obra crítica, la llei de la natura i l'imperatiu de la llibertat. L'objectiu formatiu d'aquesta assignatura és d'aconseguir una caracterització alhora històrica i conceptual de la filosofia del segle de les Llums. |
guest ::
