Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/121152
Pràctiques Externes (Arxivística) [100378]
Torras Cortina, Miquel
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres

Data: 2014-15
Pla d'estudis: Història [803]
Titulació: Història [2500501]
Resum: L'objectiu de l'assignatura és que l'estudiant pugui fer pràctiques externes en un arxiu. El temps destinat són 150 hores, que és la dedicació estipulada en una assignatura de 6 crèdits ECTS. Durant l'estada, l'estudiant en pràctiques haurà de realitzar diverses tasques d'arxiu sota la supervisió d'un arxiver-tutor, i podrà conèixer com es treballa en un arxiu de manera qüotidiana. Segons els nous plans d'estudis, cada grau ha de tenir una assignatura de pràctiques. El grau d'Història a la UAB proposa que els estudiants les facin en un arxiu. Les raons són diverses i amb dues darreres finalitats: incentivar la recerca històrica a través del contacte directe amb els testimonis escrits del passat, i donar a conèixer una professió, la d'arxiver, a la qual s'hi accedeix normalment a partir dels estudis d'història. Vegem aquestes raons de manera més detallada: 1. - Els testimonis escrits són la principal font d'informació sobre el passat, i es custodien en arxius, biblioteques i museus essencialment. Per altra banda, totes les institucions tenen arxius, i algunes se'n fan càrrec elles mateixes, tant de la seva conservació com de la difusió, com són, només per citar les més rellevants per als historiadors: sindicats, partits polítics, fundacions, exèrcit, parròquies, empreses amb arrelament al territori, centres educatius, entitats culturals i administracions públiques que, en la majoria de casos, es tracta sobretot de documentació d'època contemporània. Hi ha també altres empreses que treballen amb reproduccions de documents d'arxiu, com són centres de documentació, editorials o revistes científiques, que cal també tenir en compte. 2. - Quan un fons documental històric es vol posar a disposició del públic per a la seva consulta, és condició indispensable que abans l'arxiver l'hagi catalogat, ordenat i hagi redactat els corresponents instruments de descripció per a recuperar la informació. D'aquesta manera la tasca de l'arxiver sempre és prèvia a la de l'historiador i la condiciona. Per això, quan un historiador vol 1 Pràctiques Externes (Arxivística) 2014 - 2015 per a recuperar la informació. D'aquesta manera la tasca de l'arxiver sempre és prèvia a la de l'historiador i la condiciona. Per això, quan un historiador vol fer recerca li resulta indispensable uns coneixements sòlids d'arxivística i de la documentació que es conserva per a l'època i temàtica que vol treballar. Com s'ha dit, per aquestes raons, l'habitual que els arxivers tinguin una formació prèvia d'historiadors. 3. - L'arxivística és un saber de tipus generalista que, essencialment, comprèn els següents coneixements: una teoria general, el recurs a ciències i disciplines auxiliars de caràcter erudit per tal de conèixer la documentació històrica del territori, la redacció d'instruments de descripció dels fons, l'ús de les teconologies per al tractament de la informació i la difusió cultural, el sistema arxivístic de la comunitat autònoma i estatal, l'edicifi de la institució arxivística i de les instal·lacions. Els arxivers que fan teoria de l'arxivística defineixen aquest saber com a ciència en formació, però, sigui com sigui, atesa la enorme varietat de tipologies documental d'institucions productores al llarg de la història, la formació pràctica és primordial. 4. - En l'actualitat, els arxius tenen una responsabilitat única i intrasferible, no només, òbviament, en la seva funció tradicional de conservació del patrimoni històric documental, sinó també amb una difusió cultural de qualitat als ciutadans, per a la qual cosa, el coneixement històric ocupa un lloc essencial. Per a això, els arxius organitzen de manera regular exposicions, cicles de conferències, cursos d'història sobre el municipi, ciutat o comarca, cursos per a la formació d'investigadors en tècniques historiogràfiques com són recerca documental als arxius, paleografia o mètodes per a l'elaboració de biografies, per citar les més usuals. Habitualment, l'arxiu és seu també de societats científiques, consell de redacció de revistes culturals, centres i associacions, lloc de trobada d'erudits i estudiosos en general. Són, en definitiva, vertebradors de la vida cultural del territori, a la qual l'historiador, com a dipositari de la memòria històrica i científic social, hi està vinculat de manera natural i el treball que fa va adreçat a aquestes persones i institucions de manera especial. 5. - La consulta de documentació històrica en els arxius incentiva la recerca i és font d'idees i de projectes. És a dir: sovint, l'historiador pensa en un tema de recerca i després busca la documentació necessària, però la recerca també pot fer el camí invers: l'historiador, gràcies a la consulta habitual a l'arxiu, troba inesperadament una documentació interessant que anteriorment no havia estat objecte d'atenció suficient, amb la qual elabora una monografia o article. Per fer un símil, podríem dir: el que el laboratori és per als científics de la naturalessa, l'arxiu ho és per als historiadors.
Llengua: Català.



Català
5 p, 108.5 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Materials de curs > Programes de curs (Guies docents)

 Registre creat el 2014-09-12, darrera modificació el 2016-06-25



   Favorit i Compartir