Web of Science: 68 citas, Scopus: 90 citas, Google Scholar: citas
Urban political ecology : Great promises, deadlock… and new beginnings?
Swyngedouw, Erik (University of Manchester. School of Environment, Education and Development)
Kaika, Maria (University of Manchester. School of Environment, Education and Development)

Título variante: L'ecologia política urbana : Grans promeses, aturades… i nous inicis?
Título variante: La ecología política urbana : Grandes promesas, frenos… y ¿nuevos comienzos?
Título variante: Écologie politique urbaine : Grandes promesses, freins … et nouveaux débuts?
Fecha: 2014
Resumen: L'article parteix de la premissa que és de vital importància reconèixer que el principal impulsor dels canvis ambientals ha estat el galopant procés d'urbanització mundial. De fet, la «sostenibilitat» de la vida urbana contemporània -entesa com la reproducció ampliada de la seva forma social i natural i del seu funcionament- és la responsable de l'ús del 80% dels recursos i de la generació de la major part dels residus mundials. Aquest article vol fer palès com aquestes arrels urbanes són habitualment ignorades per gran part de la teoria i la pràctica urbanes, i com els febles intents tecnocràtics per adoptar formes més «sostenibles» de vida urbana en realitat segueixen afavorint l'apocalipsi socioecològica combinada i desigual que marca les dinàmiques contemporànies de la urbanització mundial. Així, no es tracta tant d'analitzar la qüestió de la natura a la ciutat, sinó més aviat d'analitzar la urbanització de la natura (entesa com el procés a través del qual tot tipus de natures són socialment mobilitzades, econòmicament incorporades i físicament metabolitzades/transformades per tal de donar suport al procés d'urbanització). En primer lloc, explicarem com les relacions entre les ciutats i el medi ambient han estat descrites i imaginades al llarg de l'últim segle. En segon lloc, indagarem com la qüestió ambiental va entrar en la teoria i en la pràctica urbana durant el segle XX. Per acabar, esbrinarem com i per què, malgrat l'avenç del nostre coneixement sobre la relació entre el canvi ambiental i la urbanització i un consens focalitzat en la necessitat d'un desenvolupament urbà «sostenible», la incògnita del medi ambient i els problemes generalitzats que ocasiona no mostren cap senyal de disminuir. L'article conclou amb un breu esbós d'alguns dels reptes intel·lectuals i pràctics que ens esperen.
Resumen: The paper starts from the premise that it is vitally important to recognize that the rapid rate of planetary urbanization is the main driver of environmental change. Indeed, the 'sustainability' of contemporary urban life (understood as the expanded reproduction of its socio-physical form and functions) is responsible for 80% of the world's use of resources and most of the world's waste. We wish to highlight how these urban origins are routinely ignored in urban theory and practice, and how feeble techno-managerial attempts to produce more 'sustainable' forms of urban living are actually heightening the combined and uneven socio-ecological apocalypse that marks the contemporary dynamics of planetary urbanization. This paper is, therefore, not so much concerned with the question of nature IN the city, as it is with the urbanization OF nature, understood as the process through which all forms of nature are socially mobilized, economically incorporated and physically metabolized/transformed in order to support the urbanization process. First, we shall chart the strange history of how the relationship between cities and environments has been scripted and imagined over the last century or so. Second, we shall suggest how the environmental question entered urban theory and practice in the late 20th century. And, finally, we shall explore how and why, despite our growing understanding of the relationship between environmental change and urbanization and a consensual focus on the need for 'sustainable' urban development, the environmental conundrum and the pervasive problems it engenders do not show any sign of abating. We shall conclude by briefly charting some of the key intellectual and practical challenges ahead.
Resumen: El artículo parte de la premisa de que es de vital importancia reconocer que el principal impulsor de los cambios ambientales ha sido el galopante proceso de urbanización mundial. De hecho, la «sostenibilidad» de la vida urbana contemporánea -entendida como la reproducción ampliada de su forma social y natural y de su funcionamiento- es la responsable del uso del 80% de los recursos y de la generación de la mayor parte de los residuos mundiales. Este artículo tiene por objetivo resaltar cómo estas raíces urbanas son habitualmente ignoradas por gran parte de la teoría y la práctica urbanas, y cómo los débiles intentos tecnocráticos para adoptar formas más «sostenibles» de vida urbana en realidad siguen favoreciendo el apocalipsis socioecológico combinado y desigual y que marca las dinámicas contemporáneas de la urbanización mundial. De ahí que no se trata tanto de analizar la cuestión de la naturaleza en la ciudad, sino más bien de analizar la urbanización de la naturaleza (entendida como el proceso a través del cual todo tipo de naturalezas son socialmente movilizadas, económicamente incorporadas y físicamente metabolizadas/transformadas en beneficio del proceso de urbanización). En primer lugar, explicaremos cómo las relaciones entre las ciudades y el medio ambiente han sido descritas e imaginadas a lo largo del último siglo. En segundo lugar, indagaremos cómo la cuestión ambiental entró en la teoría y en la práctica urbana durante el siglo XX. Por último, averiguaremos cómo y por qué, a pesar del avance de nuestro conocimiento sobre la relación entre el cambio ambiental y la urbanización y un consenso focalizado en la necesidad de un desarrollo urbano «sostenible», la incógnita del medio ambiente y los problemas generalizados que ocasiona no muestran ninguna señal de disminuir. El artículo concluye con una breve aproximación a algunos de los retos intelectuales y prácticos que nos esperan.
Resumen: L'article suppose qu'il est essentiel de reconnaître que le principal moteur du changement environnemental a été le lent processus d'urbanisation mondiale. En fait, la «durabilité» de la vie urbaine contemporaine -comprise comme la reproduction élargie de sa forme sociale et naturelle et de son fonctionnement- est responsable de l'utilisation de 80% des ressources et de la production de la plupart des déchets mondiaux. Cet article vise à mettre en évidence la façon dont ces racines urbaines sont généralement ignorées par une partie de la théorie et de la pratique en milieu urbain, et le fait que les faibles tentatives technocratiques qui veulent adopter des formes plus «durables» de vie urbaine ne font plus que favoriser l'apocalypse socioécologique combinée et inégale qui marque les dynamiques contemporaines de l'urbanisation mondiale. Par conséquent, il n'est plus important d'analyser la question de la nature DANS la ville, mais plutôt celle de l'urbanisation DE la nature (comprise comme le processus par lequel toutes sortes de natures sont mobilisées socialement, économiquement et physiquement métabolisées/transformées au profit de l'urbanisation). En premier lieu, nous expliquerons comment les relations entre les villes et l'environnement ont été décrites et imaginées tout au long du siècle dernier. Nous analysons ensuite la manière dont les questions environnementales sont entrées dans la théorie et la pratique urbaine au XXe siècle. Enfin, nous exposerons comment et pourquoi, en dépit de l'avancement de nos connaissances sur la relation entre les changements environnementaux et l'urbanisation et du consensus qui a pour but un développement urbain «durable», la question de l'environnement et les problèmes généralisés qu'elle comporte ne montre aucun signe de ralentissement. L'article s'achève par une brève référence à certains des défis intellectuels et pratiques qui nous attendent.
Derechos: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Lengua: Anglès
Documento: Article ; recerca ; Versió publicada
Materia: Urban political ecology ; Environmental politics ; Urban theory ; Socio-ecological conflict ; Ecología política urbana ; Políticas ambientales ; Teoría urbana ; Conflicto socioecológico ; Ecologia política urbana ; Polítiques ambientals ; Teoria urbana ; Conflicte socioecològic ; Écologie politique urbaine ; Politique environnementale, théorie urbaine ; Conflits socioécologiques
Publicado en: Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 60 Núm. 3 (octubre-desembre 2014) , p. 459-481 (Articles) , ISSN 2014-4512

Adreça original: https://dag.revista.uab.es/article/view/v60-n3-swyngedouw-kaika
Adreça alternativa: https://raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/view/291302
DOI: 10.5565/rev/dag.155


23 p, 220.4 KB

El registro aparece en las colecciones:
Artículos > Artículos publicados > Documents d'anàlisi geogràfica
Artículos > Artículos de investigación

 Registro creado el 2014-10-03, última modificación el 2021-12-11



   Favorit i Compartir