| Resum: |
La finalitat de la present comunicació és oferir noves dades sobre l'obra escrita de Valentí Almirall i, fonamentalment, referències d'escrits desconeguts fins avui. En el bienni 1885-1886, la prosa reivindicativa d'Almirall obté, mitjançant el periodisme, una més que notable incidència social en els àmbits catalanistes, adquirint, en aquests anys, una dimensió de líder acceptat. Una acceptació no tan basada en els aspectes polítics que havia desenvolupat anteriorment o per les seves formulacions convencionals (la translació del seu pensament polític, caracteritzat per una radicalitat, des de la Revolució de Setembre fins la consolidació de la Restauració), sinó pel seu nou posicionament en aspectes més assumibles, com ara la llengua, la identitat, l'economia, el dret, etc. , amb els quals trobarà suport en àmbits on abans havia estat fortament criticat. Arran de les grans accions reivindicatives del catalanisme durant aquests anys 1885 i 1886, això és, amb el Memorial de greuges i Lo Catalanisme, Almirall obté un notable predicament i una gran acceptació en les dividides files del catalanisme, i per bé que, tanmateix, serà un parèntesi, això possibilitarà la reformulació de noves estratègies que, ras i curt, durien en breu la presència del catalanisme a les eleccions. En essència, en la seva conducta i en l'aspiració final, la prosa d'Almirall està amarada de republicanisme, tot i que, per la censura política i per les limitacions específiques de la ideologia de cada mitjà, sovint haurà de fer equilibris entre la difusió del concepte -apel·lant a visions de l'exterior, com per exemple als Estats Units o Suïssa- i el didactisme conceptual, on sota l'aparent explicació hi ha el proselitisme o la projecció del propi pensament. Sempre seguirà, però, amb el laïcisme com a tret estricte de la seva personalitat i amb el catalanisme racionalment conseqüent en plantejaments i recursos. Farà servir bàsicament l'article periodístic, tot i que també, excepcionalment, la novel·la i el conte (i sempre per la difusió de l'ideari) tot i que, aquests darrers, cal dir-ho, en quantitat molt menor a la constància del tractat, l'article, el discurs. . . eines abundants en la seva labor pública. En la present comunicació, doncs, l'aportació que fem per a conèixer millor l'obra d'Almirall és fixar l'atenció en un text que no és només estrictament polític, ja que té el format de la crònica de viatges, escrit amb motiu d'un fins ara desconegut viatge d'Almirall per Europa l'estiu del 1886. Veurem nous trets de la seva obra i ens fixarem en un aspecte inconegut, com és el d'un Almirall periodista i redactor d'una singular sèrie de cròniques de viatges. |
visitant ::
identificació
(Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació)
