Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/127232
Cultura, ètnia i nació: una aproximació a l'estudi del nacionalisme des de l'antropologia social
Clua i Fainé, Montserrat
Valdés del Toro, Ramón, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2011
Descripció: 1 recurs electrònic (666 p.)
Resum: El punt de partida de la tesi és la convicció que per conèixer i comprendre millor el fenomen del nacionalisme és necessari aplicar una perspectiva històrica, comparativa i realment interdisciplinària, que incorpori les aportacions més valuoses en la interpretació del nacionalisme que s'han fet des de les diferents ciències socials. El principal objectiu de la tesi és aportar a aquesta aproximació interdisciplinària les propostes d'explicació del nacionalisme elaborades des de l'antropologia social i cultural, mostrant així el rol que la disciplina antropològica ha tingut en el passat, en el present i pot tenir en el futur en l'anàlisi del nacionalisme; un rol indispensable no sempre prou reconegut ni dins ni fora de la disciplina. La tesi, doncs, fa una revisió exhaustiva de les aproximacions al nacionalisme elaborades des de l'antropologia social i cultural, oferint una anàlisi en profunditat de les teories del nacionalisme produïdes des de la disciplina i mostra la importància que aquesta té per a una millor comprensió del fenomen nacionalista. La tesi està dividida en dues parts. En la primera es realitza una revisió dels estudis del nacionalisme realitzats per les diferents ciències socials (les perspectives Primordialistes, Perennialistes, Modernistes i Instrumentalistes), analitzades per primera vegada des d'un punt de vista antropològic. En la segona part, que forma el gruix principal de la tesi i la seva part més valuosa perquè és la primera vegada que es realitza, es presenta un extens i exhaustiu repàs de la participació que l'antropologia ha tingut directament en l'estudi del nacionalisme, mostrant i analitzant els autors i les propostes que sobre el tema s'han elaborat dins de la disciplina. D'aquesta manera es comença amb el treball de precursors clàssics com Mauss, Van Gennep, Dumont i Malinowski, o els estudis sobre el "caràcter nacional" realitzats per l'Escola de Cultura i Personalitat nord-americana als anys cinquanta. Continua amb una anàlisi en profunditat de les aportacions de dos antropòlegs fonamentals dins de la disciplina i que, des de paradigmes diferents, s'han convertit en referents dins de l'estudi del nacionalisme: el nord-americà Clifford Geertz, representant de l'anomenat paradigma primordialista per una banda; i el principal representant de la perspectiva modernista, Ernest Gellner, per l'altra. Finalment s'ofereix un repàs general a les propostes elaborades des de l'aportació de Geertz i Gellner fins a l'actualitat (les perspectives postmodernes, feministes i postcolonials dels anys noranta). La tesi finalitza amb unes conclusions que no sols recullen i resumeixen tot el que s'ha analitzat en les seves pàgines, sinó que ofereix una proposta interpretativa del nacionalisme construïda des de l'antropologia i amb la interpretació que aquesta fa dels conceptes de cultura, identitat i grup ètnic. Amb aquesta proposta teòrica final, no sols es pretén contribuir a un millor coneixement d'un fenomen de gran importància en el món contemporani com és el nacionalisme, sinó que també es fa una crítica al paper que històricament ha tingut la pròpia disciplina en la construcció del discurs nacionalista i el concepte de nació.
Resum: El punto de partida de la tesis es la convicción que para conocer y comprender mejor el fenómeno del nacionalismo es necesario aplicar una perspectiva histórica, comparativa y realmente interdisciplinaria, que incorpore las aportaciones más valiosas en la interpretación del nacionalismo que se han realizado desde las diferentes ciencias sociales. El principal objetivo de la tesis es aportar a esta aproximación interdisciplinaria las propuestas de explicación del nacionalismo elaboradas desde la antropología social y cultural, mostrando así el rol que la disciplina antropológica ha tenido en el pasado, en el presente y puede tener en el futuro en el análisis del nacionalismo; un rol indispensable no siempre suficientemente reconocido desde dentro ni desde fuera de la disciplina. La tesis, pues, hace una revisión exhaustiva de las aproximaciones al nacionalismo elaboradas desde la antropología social y cultural, ofreciendo un análisis en profundidad de las teorías del nacionalismo producidas desde la disciplina y mostrando la importancia que ésta tiene para una mejor comprensión del fenómeno nacionalista. La tesis está dividida en dos partes. En la primera se realiza una revisión de los estudios del nacionalismo realizados desde las diferentes ciencias sociales (las perspectivas Primordialistas, Perennialistas, Modernistas e Instrumentalistas), analizadas por primera vez desde un punto de vista antropológico. En la segunda parte, que forma el grueso principal de la tesis y su parte más valiosa porque es la primera vez que se realiza, se presenta un extenso y exhaustivo repaso a la participación que la antropología ha tenido directamente en el estudio del nacionalismo, mostrando y analizando los autores y las propuestas que sobre el tema se han elaborado dentro de la disciplina. De este modo se empieza con el trabajo de precursores clásicos como Mauss, Van Gennep, Dumont y Malinowski, o los estudios sobre el "carácter nacional" realizados por la Escuela de Cultura y Personalidad norteamericana en los años cincuenta. Continúa con un análisis en profundidad de las aportaciones de dos antropólogos fundamentales dentro de la disciplina y que se han convertido en referentes dentro del estudio del nacionalismo (desde paradigmas opuestos): el norteamericano Clifford Geertz, representante del llamado paradigma primordialista por un lado; y el principal representante de la perspectiva modernista, Ernest Gellner, por el otro. Finalmente se ofrece un repaso general a las propuestas que dentro de la antropología se han elaborado desde la aportación de Geertz y Gellner hasta la actualidad (las perspectivas postmodernas, feministas y postcoloniales de los años noventa). La tesis termina con unas conclusiones que no sólo recogen y resumen todo lo que se ha analizado en sus páginas, sino que ofrecen una propuesta interpretativa del nacionalismo construida desde la antropología y con la interpretación que ésta hace de los conceptos de cultura, identidad y grupo étnico. Con esta propuesta teórica final no solo se pretende contribuir a un mejor conocimiento de un fenómeno de gran importancia en el mundo contemporáneo como es el nacionalismo, sino que también se hace una crítica al papel que históricamente ha tenido la propia disciplina en la construcción del discurso nacionalista y el concepto de nación.
Resum: The starting point of the thesis is the conviction that to know and to better understand nationalism, it is necessary to take an historical, comparative and interdisciplinary approach. The main goal of the thesis is to show the role of anthropology in the past, the present, and the future in the analysis of the nationalism; an indispensable role not always recognized enough within and without the discipline. The thesis makes an exhaustive review of the approaches to the subject made from social and cultural anthropology, offering an in-depth analysis of the theories of nationalism that have been produced by our discipline, and shows the importance that these have for a better understanding of the phenomenon. The first part offers a review of nationalism studies made by the different social sciences (Primordialist, Perennialist, Modernist and Instrumentalist perspectives), analyzed for the first time from an anthropological perspective. The second part makes an exhaustive analysis of theories of nationalism produced specifically by anthropology: from the "precedents" (Mauss, Van Gennep, Malinowski and the USA "national character" studies of the fifties) to the contemporary contributions in the nineties (postmodernist, feminist and postcolonial approaches); passing through a deep analysis of the two anthropologists who stand out (from different perspectives and levels of theoretical repercussion) in the study of the nationalism: Ernest Gellner and Clifford Geertz. The thesis ends with a conclusion that offers a final summary, but also proposes a theoretical frame of analysis of nationalism.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural, 2008
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Antropologia social ; Nacionalisme ; Teories del nacionalisme
ISBN: 9788469415733

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/32154


137 p, 8.3 MB

133 p, 8.9 MB

125 p, 7.6 MB

152 p, 9.8 MB

119 p, 6.4 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2014-12-15, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir