Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/127454
Essays on Aggregate Productivity
Grobovsek, Jan
Conesa, Juan Carlos, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia i d'Història Econòmica

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2013
Descripció: 1 recurs electrònic (72 p.)
Resum: Aquesta tesis tracta sobre les diferències en la productivitat agregada del treball entre diferents economies. Gran part de la diversitat en rendes que observem entre països té a veure amb les diferències en productivitat. Per tant, sembla clar que part del patiment humà podria ser alleugerit augmentant l'eficiència en la producció. Aquest objectiu requereix tenir una idea qualitativa i quantitativa de les barreres que ens separen del seu assoliment. Evidentment, la productivitat ha sigut quelcom estudiat pels economistes d'ençà l'Economia inicià el seus passos. No obstant, malgrat la seva importància, o potser precisament per a la seva importància, aquesta àrea de recerca encara ofereix un gran marge d'exploració. En els següents capítols tractaré aquest tema des de diversos angles i utilitzant diferents tècniques però sempre amb el mateix objectiu. El primer capítol, titulat Comptabilitat en el Desenvolupament i Béns Intermedis, gira entorn a la pregunta de si els béns intermedis són part important en explicar les diferències, relatives i agregades, en la productivitat entre països. Tres observacions suggereixen que així és: (i) els béns intermedis són relativament més cars en els països pobres; (ii) les indústries productores de béns demanden béns intermedis amb més intensitat que aquelles que produeixen serveis; (iii) les indústries productores de béns són més prominents com a oferents de béns intermedis en els països pobres. Construeixo un model de creixement multisectorial estàndard que té en compte els tres fets anomenats anteriorment per mostrar que la producció ineficient de béns intermedis afecta negativament la productivitat agregada i augmenta la ràtio de preus entre béns i serveis. Aplicant el model a les dades dels països de renda mitjana i alta, trobo que aquells països més pobres tan sols són una mica més ineficients produint béns que serveis però, en canvi, són molt ineficients produint béns intermedis respecte béns finals i serveis. Si tots els països tinguessin la mateixa eficiència produint béns intermedis que té l'economia d'EE. UU. , el model prediu que la diferencia de productivitat entre entre els països de renda més baixa i els de renda més alta, de la mostra, es reduiria en gairebé dos terços mentre les diferencies en el ràtio de preus finals entre països pràcticament desapareixeria. El segon capítol, titulat Delegació de Gestió i Productivitat Agregada, proposa un nou mecanisme per explicar perquè les empreses dels països de renda baixa estan mal gestionades, i quantifica la pèrdua de productivitat resultant. Primer, presento evidència empírica sobre la significativa correlació entre la proporció de treballadors dedicats a la gestió i les garanties de compliment de contractes entre països. En segon lloc, construeixo un model tractable que captura els avantatges de delegar tasques en grans organitzacions. En el model també té lloc un problema de risc moral entre el propietari de la companyia i els gestors de la mateixa. Quan les garanties contractuals no son efectives, és a dir, quan els gestors poden apoderar-se de rendes empresarials, això limita la capacitat de la companyia per créixer i arribar al nivell òptim de gestors. En tercer lloc, utilitzo una versió calibrada del model per a mesurar l'efecte de reduir les garanties per al compliment de contractes. Comparat amb la referència en el nivell de garanties contractuals d'EE. UU. , cap tipus de garantia redueix la proporció agregada de gestors en 10 punts percentuals, caracteristic de països amb un nivell de renda d'un desè respecte EE. UU. La pèrdua associada en productivitat es, aproximadament, de 18 punts percentuals. Estadístics addicionals sobre la mida mitjana de les empreses, l'autoocupació i la dispersió de la productivitat ofereixen validació addicional dels resultats. El tercer capítol, titulat Imposició Progresiva i Productivitat Agregada i escrit conjuntament amb en Tomaz Cajner, ofereix una teoria sobre com la imposició progressiva del treball pot afectar la decisió individual d'esdevenir emprenedors o ser treballadors assalariats. Els emprenedors viuen en un entorn amb friccions per a la recerca d'empreses. Un cop fet l'emparellament, s'assumeix una negociació sobre els beneficis del mateix. Quan els impostos són més progressius, aquells projectes més arriscats esdevenen menys lucratius i, per tant, la cua dreta de la distribució dels ingressos es redueix. S'utilitza el model per entrellaçar tres fenòmens macroeconomics importants que han tingut lloc les ultimes dues o tres dècades en els països desenvolupats: el descens de la imposició marginal del treball per les rendes més altes, l'augment de la desigualtat i la reobertura de l'escletxa de productivitat entre EE. UU. i Europa. Una versió parametritzada del model és capaç de generar els dos últims fets com a resultat d'un descens de la imposició sobre el treball de les rendes més altes. No obstant, els resultats quantitatius del model no estan d'acord amb les dades observades.
Resum: This thesis is concerned with differences in aggregate labor productivity across economies. Much of the income disparities that we observe across countries today are related to productivity differences. It follows that much human suffering could be alleviated by raising the efficiency of production. This requires an idea of the qualitative and quantitative significance of potential barriers. Unsurprisingly, productivity has been studied by economists for as long as economics has been around but despite its importance - or perhaps rather because of it - this research area applied to the aggregate economy still offers a huge field open to exploration. In the following chapters I tackle the issue at hand from several distinct angles and using a variety of techniques, but always with the same aim. The first chapter, entitled Development Accounting with Intermediate Goods, asks whether intermediate goods help explain relative and aggregate productivity differences across countries. Three observations suggest they do: (i) intermediates are relatively expensive in poor countries; (ii) goods industries demand intermediates more intensively than service industries; (iii) goods industries are more prominent intermediate suppliers in poor countries. I build a standard multisector growth model accommodating these features to show that inefficient intermediate production strongly depresses aggregate productivity and increases the price ratio of final goods to services. Applying the model to data for middle and high income countries, I find that poorer countries are only modestly less efficient at producing goods than services, but substantially less efficient at producing intermediate relative to final goods and services. If all countries had the intermediate production efficiency of the US, the aggregate productivity gap between the lowest and highest income countries in the sample is predicted to shrink by roughly two thirds while cross-country differences in the final price ratio would virtually vanish. The second chapter, entitled Managerial Delegation and Aggregate Productivity, proposes a novel mechanism to answer why firms in low income countries are badly managed, and quantifies the resulting productivity loss. First, I present empirical evidence on a significant positive correlation between the share of managerial workers and contract enforcement across countries. Second, I construct a tractable model that captures benefits to managerial delegation in large organizations. The model also features an agency problem between the owner of a firm and its middle management. Ineffective contract enforcement, allowing middle managers to steal from the firm, constrains firm size by limiting the efficient delegation of managerial authority. Third, I use a calibrated version of the model to measure the effect of lowering contract enforcement. Compared to the benchmark of US contract enforcement, no enforcement decreases the aggregate share of managerial workers by about 10 percentage points, typical of countries with income levels of about one-tenth of the US. The associated loss in aggregate labor productivity is roughly 18 percentage points. Auxiliary statistics on the mean firm size, self-employment and productivity dispersion offer additional empirical validation of these results. The third chapter, entitled Progressive Income Taxation and Aggregate Productivity and co-authored with Tomaz Cajner, offers a theory on how the progressivity of the labor tax may affect individuals' decision to manage firms or work as production workers. Managers must be matched to firms in an environment featuring search frictions and the pair bargain over the surplus from the match. A higher tax progressivity makes it less lucrative to create and improve risky projects as it compresses the right tail of outcomes. The model is used to link three prominent macroeconomic phenomena occurring over the last two to three decades in the developed world: the lowering of the top marginal labor taxes, the rise in inequality and the renewed opening of the aggregate labor productivity gap between Europe and the US. A parameterized version of the model is capable of delivering the concomitant occurrence of the latter two phenomena as a result of the lowering of top labor income taxes. The quantitative effects predicted by the model, however, cannot match the data.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Economia i d'Història Econòmica, 2012
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Anglès.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: productivity ; development ; economic growth
ISBN: 9788449032745

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/98394


72 p, 947.0 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2014-12-17, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir