Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/127767
El orientalismo en la cultura española en el primer tercio del s. XX. La sociedad teosófica española (1888-1940)
Penalva Mora, Vicente
Pomés Vives, Jordi, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Descripció: 1 recurs electrònic (303 p.)
Resum: Aquesta recerca tracta sobre l'establiment i desenvolupament de la Societat Teosòfica a Espanya entre 1888 i 1940. La primera part està dedicada a la formació de la Societat Teosòfica a Nova York, el seu establiment a l'Índia i a les ciutats de Londres i París, des d'on es va instal·lar a les principals capitals del continent europeu durant la dècada 1880-90. De l'establiment a Espanya podem distingir quatre períodes (1890-1910, 1910-1920, 1921-1930 i 1930-1940). A l'abril de 1891 es forma el Grup Espanyol de la Societat Teosòfica, a partir del qual es van constituir les dues primeres branques, a Madrid i Barcelona, al maig de 1893; fins al 1940 es van constituir uns altres trenta-tres centres teosòfics en diferents ciutats. S'exposen les persones i activitats més rellevants que es van dur a terme. Finalment, s'inclou un llistat de personatges que foren membres de la Societat Teosòfica Espanyola entre el 1891 i 1940. El següent capítol tracta d'una de les activitats més importants dels teòsofs espanyols, la traducció i publicació d'opuscles i llibres que van conformar la col·lecció Biblioteca Orientalista de Ramón Maynadé a Barcelona. També s'analitza les revistes editades (Estudios Teosóficos, Antahkarana, Sophia, Loto Blanco, Hesperia, Zanoni, Fiat Lux, Sophia 2na época i Teosofía), incloent-se una fitxa descriptiva de cadascuna d'elles, la seva digitalització i base de dades dels sumaris; així mateix, una relació de les obres traduïdes al castellà i el seu traductor, destacant entre aquests Federico Climent Terrer. Un altre capítol està dedicat a l'activitat educativa de la Societat Teosòfica Espanyola. S'exposa breument l'enfocament filosòfic que sobre l'educació tenien els teòsofs, i la implantació de la Cadena d'Or, La Taula Rodona i les Lligues de Bondat (subestructures educatives dedicades als nens i joves), i l'Escola Esotèrica (destinada al progrés intern en la via teosòfica entre els adults). L'activitat educativa en l'àmbit social va tenir lloc a Barcelona amb la creació de l'Institut d'Educació Integral i Harmònica (1911), la Fraternitat Internacional de l'Educació (1921) i l'Escola Internacional Nova "Damón"(1926), a la qual es van aplicar els mètodes de l'Escola Activa i Montessori. En un altre capítol es descriu l'activitat dels teòsofs en el panorama cultural espanyol a través de l'Associació d'Idealistes Pràctics, l'Ateneu Teosòfic de Madrid i el Club Teosòfic de Barcelona, dels què es tracten aspectes del seu ideari, personatges i activitat més representativa. Finalment s'adjunten dues breus biografies de Federico Climent Terrer i Attilio Bruschetti.
Resum: Esta investigación trata sobre el establecimiento y desarrollo de la Sociedad Teosófica en España entre 1888 y 1940. La primera parte está dedicada a la formación de la Sociedad Teosófica en Nueva York, su establecimiento en la India y en las ciudades de Londres y París, a partir de las cuales se instala en las principales capitales del continente europeo durante la década 1880-90. En el establecimiento en España podemos distinguir cuatro periodos (1890-1910, 1910-1920, 1921-1930 y 1930-1940). En abril de 1891 se forma el Grupo Español de la Sociedad Teosófica, a partir del cual se constituyen las dos primeras Ramas en Madrid y Barcelona en mayo de 1893; hasta 1940 constituyeron otros 33 centros teosóficos en varias ciudades. Se exponen las personas y actividades más importantes que llevaron a cabo. Finalmente se acompaña un listado de personas que fueron miembros de la Sociedad Teosófica Española entre 1891-1940. El siguiente capítulo trata de una de las actividades más importantes de los teósofos españoles, la traducción y publicación de opúsculos y libros que conformaron la colección Biblioteca Orientalista de Ramón Maynadé en Barcelona. También se analiza las revistas editadas (Estudios Teosóficos, Antahkarana, Sophia, Loto Blanco, Hesperia, Zanoni, Fiat Lux, Sophia 2º época, y Teosofía), acompañándose ficha descriptiva de cada una de ellas, su digitalización y base de datos de los sumarios; asimismo, una relación de las obras traducidas al castellano y su traductor, destacando entre estos Federico Climent Terrer. Otro capítulo está dedicado a la actividad educativa en la Sociedad Teosófica Española. Se expone brevemente el enfoque filosófico que sobre la educación tenían los teósofos, y la implantación de la Cadena de Oro, La Tabla Redonda y las Ligas de Bondad (subestructuras educativas dedicadas a los niños y jóvenes), y la Escuela Esotérica (destinada al progreso interno en la vía teosófica entre los adultos). La actividad educativa en el ámbito social tuvo lugar en Barcelona con la formación del Instituto de Educación Integral y Armónica (1911), la Fraternidad Internacional de la Educación (1921) y la Escuela Internacional Nueva "Damón" (1926), en la cual se aplicaron los métodos de la Escuela Activa y Montessori. En otro capítulo se describe la actividad de los teósofos en el panorama cultural español a través de la Asociación de Idealistas Prácticos, el Ateneo Teosófico de Madrid y el Club Teosófico de Barcelona, de las cuales se tratan aspectos de su ideario, personajes y actividad más representativa. Finalmente se acompañan dos breves biografías de Federico Climent Terrer y Attilio Bruschetti.
Resum: This research deals with the establishment and development of the Theosophical Society in Spain between 1888 and 1940. The first part is dedicated to the formation of the Theosophical Society in New York, its establishment in India and in the cities of London and Paris, cities from where later it established in the major capitals of Europe during the Decade 1880-90. In the establishment in Spain we can distinguish four periods (1890-1910, 1910-1920, 1921-1930 and 1930-1940). In April 1891 it was formed the Spanish Group of the Theosophical Society, two branches were constituted in Madrid and Barcelona in May 1893; until 1940, other 33 theosophical centers were constituted in several cities. It is exposed the most relevant people and activities that took place. Finally, is attached a list of people who were members of the Spanish Theosophical Society between 1891-1940. The following chapter discusses one of the most important activities from the Spanish Theosophists, translation and publishing of pamphlets and books that conformed the collection "Orientalist library of Ramon Maynade" in Barcelona. It also discusses the journals published (Theosophical studies, Antahkarana, Sophia, White Lotus, Hesperia, Zanoni, Fiat Lux, 2nd time Sophia, and Theosophy), each one attached with a description of each one of them, their digitization and database summaries; also, a list of works translated into Spanish and their translators, among these Federico Climent Terrer. Other chapter is devoted to the educational activity in the Spanish Theosophical Society. It is briefly described the philosophical approach that theosophists had on education, and the introduction of the Gold chain, the Round table and Leagues of goodness (educational substructures dedicated to children and young people), and the Esoteric school (aimed at internal progress in the Theosophical path among adults). The educational activity in the social sphere took place in Barcelona with the formation of the "Institute of Integral and Harmonical education" (1911), the International fraternity of education in Spain (1921) and the "New Damon" international school (1926), in which the active school and Montessori methods were applied. In other chapter is described the activity of the Theosophist in the Spanish cultural landscape through the Association of Practical idealists, Madrid's Theosophical Athenaeum and the Theosophical Club of Barcelona, of which ones is dealt the aspects of their ideas, characters and more representative activity. Finally, two brief biographies of Federico Climent Terrer and Attilio Bruschetti are accompanied.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2013
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Castellà.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Teosofia ; Sociedad teosofica
ISBN: 9788449041242

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/284456


303 p, 4.7 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Arts i Humanitats > Grup d’Estudis República i Democràcia (GERD)
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2014-12-19, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir