L'adquisició del català com a llengua estrangera en el context multilingüe barcelonès : estudi sobre les variables que intervenen en el procés d'aprenentatge d'alumnes adults indoirànics, arabòfons, sinoparlants i castellanoparlants
Estors Sastre, Laura
Bartra, Anna, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
Argenter Giralt, Joan Albert 1947- , dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana

Publicación: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Descripción: 1 recurs electrònic (399 p.)
Resumen: El fet migratori representa un important aspecte de la realitat catalana i ha tingut històricament diverses onades migratòries, però també ha estat punt de partida de molts emigrants. Al llarg del segle XX, després d'importants migracions internes, va rebre grans quantitats de persones procedents, primer, de l'Estat espanyol i, posteriorment, de països estrangers. Des dels anys 80, podem parlar dels tímids inicis de les migracions internacionals, amb la presència d'alguns immigrants fonamentalment d'origen marroquí, però també senegalès, gambià i filipí. L'arribada de nouvinguts es va intensificar durant la primera meitat de la dècada passada, per després experimentar un cert decrement durant el període de recessió econòmica. A 1 de gener de 2014, aquest fet migratori dibuixa l'escenari sociodemogràfic català, ja que la població estrangera representa un 15% de la població a Catalunya. Actualment, el col·lectiu procedent del Marroc continua essent el més nombrós tant a Catalunya com a la ciutat de Barcelona. La presència de persones que provenen de la zona indoirànica (pakistanesos, hindis i bengalís) i de la Xina ha augmentat exponencialment a Barcelona. En certs casos als seus països se'ls informa de les oportunitats laborals que poden trobar a Catalunya, però rarament se'ls diu que per fer-ho els cal afegir al sarró unes hores d'aprenentatge de català i castellà. Gran part de les persones que cada any arriba a Barcelona desconeixen que a Catalunya s'hi dóna una situació de bilingüisme. En arribar s'adonen que al carrer els rètols són escrits en una llengua que no coneixen i que als comerços, a la televisió, hi senten un idioma similar al castellà però que té una entitat i unes característiques pròpies. Si volen accedir a determinats llocs de treball els caldrà conèixer la llengua (o les llengües) del país que els acull, per tal de cenyir-se a les lleis lingüístiques del país. És a partir d'aquest context sociodemogràfic i sociolingüístic que emmarquem la nostra recerca sobre l'adquisició del català com a llengua estrangera en el context multilingüe barcelonès, en què es detecten fins a 277 llengües diferents amb les quals individus de vàries cultures desenvolupen la vida quotidiana. A partir d'una perspectiva multidisciplinària, l'objectiu del treball és demostrar que, amb el mateix nombre d'hores d'aprenentatge de llengua catalana, l'estadi d'Interllengua en català mostrarà diferències significatives segons diverses variables lingüístiques, sociolingüístiques i socioafectives. Per avaluar la competència comunicativa i lingüística dels aprenents utilitzem els barems del Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües (MCER, 2003). La mostra està formada per 76 aprenents al·loglots (indoirànics, arabòfons i sinoparlants) i castellanoparlants, matriculats a cursos del nivell A2 de català que es coordinen des del Centre d'Acolliment Lingüístic de Barcelona (CALB). A partir de l'eina metodològica etnogràfica Casual Speech recollim informació per conèixer: la reacció dels aprenents davant del fet d'haver d'aprendre dues llengües en un mateix territori, les preferències lingüístiques a l'hora de triar el català o el castellà com a llengua d'acollida, les semblances i les diferències entre les situacions sociolingüístiques dels països d'origen i la catalana, les reaccions de l'entorn més proper a l'aprenent quan saben que estan estudiant català, les reflexions al voltant de la importància o no de conèixer el català a Catalunya, etc. Adoptant el marc de la Psicologia Social de la Llengua hem conegut el ventall de motivacions que empenyen els aprenents a estudiar català. Sembla ser que les orientacions motivacionals no constitueixen una llista tancada, sinó que, com destaca Dörnyei (1994:275): The exact nature of the social and pragmatic dimensions of L2 motivation is always dependent on who learns what languages where. Per tant, presentem les motivacions específiques en l'àmbit de l'aprenentatge del català com a LE en un context multilingüe com el de Barcelona. En aquest treball, també s'hi recopilen discursos sobre la llengua catalana - actituds positives i negatives - i alguns apunts sobre les percepcions dels alumnes de la mostra al voltant de les conductes lingüístiques - convergència lingüística - dels autòctons davant dels desconeguts (estrangers o no). Aquestes observacions permeten suggerir plans d'actuació per augmentar la confiança lingüística de la població catalana a l'hora de trencar el gel en català en qualsevol àmbit independentment de l'interlocutor.
Resumen: Migration represents an important aspect of the Catalan reality. Catalonia experienced several migration waves, but has been also the starting point for many emigrants. Throughout the 20th century, after considerable internal migrations, Catalonia received large numbers of new comers, first from other Spanish regions and, subsequently, from foreign countries. Since the 80s Catalonia received the first modest flows of international migration, with the presence of some migrants mainly from Morocco, but also to the Senegal, Gambia and Philippines. The arrival of newcomers increased along the first half of the last decade, while it experienced a certain decrease during the phase of economic recession. On January 1, 2014, migration constitutes an important demographic reality in Catalonia, since the foreign population represents 15% of the population in Catalonia. Currently, migrants from Morocco represent the most relevant collective in Catalonia and in the city of Barcelona as well. The presence of people proceeding from the area Indo-Iranian area (Pakistani, Hindi and Bengali) and China has increased exponentially in Barcelona. In certain cases in their origin countries they are informed about the presence of job opportunities in Catalonia, but they rarely know that it is important to have a certain learning background of Catalan and Spanish. Most of the people who every year arrive to Barcelona are unaware about the bilingual reality of Catalonia. Upon arrival, they realize that the street signs are written in a language that they don't know and that in shops or in the TV they listen a language that is similar to Spanish, but possesses her own entity and characteristics. In order to get access to certain jobs they would need to learn the language (or languages) of their host country, in respect of the legal framework. It is from this demographic and socio-linguistic context that we focus our research on the acquisition of Catalan as a foreign language in the multilingual context of Barcelona, which is characterized by up to 277 different languages that are used by individuals from several cultures to develop their daily life. From a multidisciplinary perspective, the main aim of this work is to show that, with the same number of hours of Catalan teaching, the interlanguage status in Catalan shows significant differences according to several linguistic, sociolinguistic and social-affective variables. In order to evaluate the communicative and linguistic competence of students we employ the standard scales of the Common European Framework Reference for Languages (CEFR, 2003). The sample consists of 76 students with non-romance L1 (Indo-Iranian, arabic and chinese) and Spanish-speakers enrolled at Catalan A2 level courses that are coordinated by the Centre for Language reception in Barcelona (Centre d'Acolliment Lingüístic de Barcelona). On the basis of the ethnographic methodology Casual Speech, we collect information about: the reaction in front the fact of having to learn two languages in the same territory, language preferences in the choice of Catalan or Spanish as host language, the similarities and the differences between the socio-linguistic situations of the origin countries and the Catalan one, the reactions of the closest environment (i. e. friends, relatives, etc. ) to the learner when they get to know that he/she is studying Catalan, the opinions about the importance or not to know the Catalan in Catalonia, etc. Adopting the Social Psychology of Language framework, we identified the range of motivations that push the pupils to studying Catalan. It seems that the motivational orientations do not constitute a closed list, but, as highlighted by Dörnyei (1994: 275): The exact nature of the social and pragmatic dimensions of L2 motivation is always dependent on who learns what languages where. Therefore, we present specific motivations in the field of learning Catalan as LE in a multilingual context as that of Barcelona. In this paper, we also collected dialogues about the Catalan language - positive and negative attitudes - and some notes about students' perceptions about linguistic behaviours - linguistic convergence - of autochthonous in front of strangers. These evidences allow us to propose measures aimed at increasing the confidence of the Catalan population and break the ice to using Catalan in any conversation regardless of the origin of the interlocutor.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana, 2014
Derechos: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Lengua: Català
Documento: Tesi doctoral ; Versió publicada
Materia: Adquisició català ; Motivacions ; Actituds lingüístiques
ISBN: 9788449048210

Adreça alternativa: https://hdl.handle.net/10803/284877


399 p, 2.3 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Tesis doctorales

 Registro creado el 2015-01-12, última modificación el 2023-07-28



   Favorit i Compartir