Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/128386
Recepció de la música de Georg Friedrich Händel a la Barcelona del segle XIX
Bonastre, Francesc, 1944- (Universitat Autónoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)

Títol variant: Réception de la musique de Georg Friedrich Händel dans la Barcelone du XIXème siècle
Títol variant: Rezeption der Musik von Georg Friedrich Händel im Barcelona des 19. Jahrhunderts
Títol variant: Reception of the Music of George Friedrich Händel in 19th century Barcelona
Títol variant: Recepción de la música de Georg Friedrich Händel en la Barcelona del siglo XIX
Data: 2013
Resum: La música de Händel sonà a Barcelona, més enllà de l’època en què va ser creada, a la recerca de l’interès cultural i artístic dels auditoris de mitjan segle XIX. L’aventura de la música händeliana a la Ciutat Comtal s’inicià el 12 de març de 1867, amb uns fragments de Rinaldo, i es va cloure a l’adveniment del segle XX, amb un repertori semblant, dirigit per Matthieu Crickboom. Les 30 obres escoltades, 20 de les quals eren vocals i 10 instrumentals, que es programaren en el transcurs de 40 audicions, constitueixen una visió polisèmica i complexa, on intervenen intèrprets nacionals, entre els quals trobem Joaquim Malats, Isaac Albéniz, Pau Casals, Enric Granados i Enrique F. Arbós; com també els internacionals Eugène Gigout, Gustav F. Kogel, Matthieu Crickboom, Vincent d’Indy i d’altres. La presència de la música de Händel a la Barcelona de finals del segle XIX és contornejada per l’obra de diversos compositors del barroc internacional: en primer lloc, per Johann Sebastian Bach, del qual apareixen 57 obres curtes (gairebé el doble que les de Händel), però senceres, de Jean-Baptiste Lully, Jean-Philippe Rameau, Jean-Marie Leclair, Giacomo Carissimi, Domenico Zipoli, Arcangelo Corelli, Antonio Vivaldi, Pietro Antonio Locatelli, Giuseppe Tartini, Gregorio Allegri, Karl Heinrich Graun, Johann Mattheson i Joan Baptista Comes. La validesa d’aquesta presència al voltant de la figura artística de Händel fructificà, al tombant de segle, en la naixença dels «Concerts històrics», desenvolupats especialment gràcies a l’interès de Felip Pedrell, Carles Vidiella i Joan B. Pujol en iniciar-se el segle XIX.
Resum: Die Musik Händels weckte um Mitte des 19. Jahrhunderts ein besonderes kulturelles und künstlerisches Interesse in den Auditorien von Barcelona. Das Bühnenabenteuer der Musik Händels in Barcelona begann am 12. März 1867 mit Fragmenten von Rinaldound schließt mit Beginn des 20. Jahrhunderts mit einem ähnlichen Repertoire unter dem Taktstock von Matthieu Crickboom ab. Die 30 Werke, die in diesem Zeitraum gehört wurden - 20 Vokalstücke und 10 Instrumentalwerke - und im Verlauf von 40 Konzerten aufgeführt wurden, bilden ein polysemisches komplexes Bild, in dem sowohl spanische Interpreten wie Joaquim Malats, Isaac Albèniz, Pau Casals, Enric Granados, Enrique F. Rabos als auch internationale zu finden sind, unter anderen: Eugène Gigout, Gustav E. Kogel, Matthieu Crickboom und Vincent d’Indy. Die Präsenz der Musik Händels im Barcelona des ausgehenden 19. Jhdts wird von den Werken verschiedener international bekannter Barockkomponisten begleitet: An erster Stelle von J. H. Bach, von dem die Aufführung von 57 kurzen (fast doppelt so viele wie von Händel), aber vollständigen Werken verzeichnet sind, darüber hinaus von Jean-Philippe Rameau, Jean-Marie Leclair, Giacomo Carissimi, Domenico Zipoli, Arcangelo Corelli, Antonio Vivaldi, Pietro Antonio Locatelli, Giuseppe Tartini, Gregorio Allegri, Karl Heinrich Graun, Johann Mattheson und Joan Baptista Comes. Die Bedeutung dieser Präsenz um die künstlerische Figur Händels herum trug ihre Früchte mit den sogenannten Concerts històrics, die zu Beginn des 20. Jahrhunderts insbesondere aufgrund des Engagements von Felip Pedrell, Carles Vidiella und Joan B. Pujol veranstaltet wurden.
Resum: Händel’s music could be heard in Barcelona beyond the time of its creation, in search of the cultural and artistic interest of mid-nineteenth century audiences. The adventure of Händel’s music in Barcelona started on 12 March 1867 with some fragments of Rinaldoand ended at the turn of the twentieth century with a similar repertoire, directed by Matthieu Crickboom. The 30 works heard, 20 of which were vocal and 10 instrumental, were played over 40 performances and represent a polysemic and complex vision which saw the involvement of national performers, including Joaquim Malats, Isaac Albèniz, Pau Casals, Enric Granados, Enrique F. Arbós; as well as international ones such as Eugène Gigout, Gustav E. Kogel, Mathieu Crickboom and Vincent d’Indy, among others. The presence of Händel’s music in Barcelona at the end of the 19th century is accompanied by the work of several international Baroque composers: first, J. S. Bach, 57 of whose short works appear (almost double that of Händel), and complete works of Jean-Baptiste Lully, Jean-Philippe Rameau, Jean-Marie Leclair, Giacomo Carissimi, Domenico Zipoli, Arcangelo Corelli, Antonio Vivaldi, Pietro Antonio Locatelli, Giuseppe Tartini, Gregorio Allegri, Karl Heinrich Graun, Johann Mattheson and Joan Baptista Comes. The validity of the presence around the artistic figure of Händel at the turn of the century gave birth to the specially created Concerts Històrics, thanks to the interest of Felip Pedrell, Carles Vidiella and Joan B. Pujol at the beginning of the 20th century.
Resum: La música de Händel sonó en Barcelona más allá de la época de su creación, en la búsqueda del interés cultural y artístico de los auditorios de mediados del siglo XIX. La aventura de la música händeliana en Barcelona se inició el 12 de marzo de 1867 con unos fragmentos de Rinaldo, y se cerró con el advenimiento del siglo XX, con un repertorio similar dirigido por Matthieu Crickboom. Las 30 obras escuchadas, 20 de las cuales son vocales y 10 instrumentales, que se programaron en el transcurso de 40 audiciones, constituyen una visión polisémica y compleja, donde intervienen intérpretes nacionales entre los cuales están Joaquim Malats, Isaac Albéniz, Pau Casals, Enric Granados y Enrique F. Arbós, y los internacionales Eugène Gigout, Gustav E. Kogel, Matthieu Crickboom y Vincent d’Indy, entre otros. La presencia de la música de Händel en la Barcelona de finales del siglo xix está contorneada por la obra de diversos compositores del barroco internacional: en primer lugar, por J. S. Bach, del que aparecen 57 obras cortas (casi el doble que las de Händel ), pero enteras, de Jean-Baptiste Lully, Jean-Philippe Rameau, Jean-Marie Leclair, Giacomo Carissimi, Domenico Zipoli, Arcangelo Corelli, Antonio Vivaldi, Pietro Antonio Locatelli, Giuseppe Tartini, Gregorio Allegri, Karl Heinrich Graun, Johann Mattheson y Joan Baptista Comes. La validez de esta presencia en torno a la figura artística de Händel fructificó, en el cambio del siglo, con el nacimiento de los «Conciertos históricos», desarrollados especialmente gracias al interés de Felip Pedrell, Carles Vidiella y Joan B. Pujol, a inicios del siglo XX.
Resum: La musique de Händel continua à être jouée à Barcelone au-delà de l’époque de sa création, à la recherche de l’intérêt culturel et artistique des auditoriums de la moitié du XIXème siècle. L’aventure de la musique haendélienne dans cette ville débuta le 12 mars 1867, par des fragments de Rinaldo, et s’acheva à l’avènement du XXème siècle avec un répertoire similaire, dirigé par Matthieu Crickboom. Les 30 oeuvres auditionnées, dont 20 étaient vocales et 10 instrumentales, programmées au cours de 40 auditions, constituent une vision polysémique et complexe, où interviennent divers interprètes nationaux tels que Joaquim Malats, Isaac Albéniz, Pau Casals, Enric Granados et Enrique F. Arbós, ainsi que des interprètes internationaux comme Eugène Gigout, Gustav F. Kogel, Matthieu Crickboom et Vincent d’Indy entre autres. La présence de la musique de Händel dans la Barcelone de la fin du XIXème siècle est environnée par l’oeuvre de divers compositeurs du baroque international : en premier lieu, par Johann Sebastian Bach, dont figurent 57 oeuvres (presque le double de celles de Händel) courtes mais entières, par Jean-Baptiste Lully, Jean-Philippe Rameau, Jean-Marie Leclair, Giacomo Carissimi, Domenico Zipoli, Arcangelo Corelli, Antonio Vivaldi, Pietro Antonio Locatelli, Giuseppe Tartini, Gregorio Allegri, Karl Heinrich Graun, Johann Mattheson et Joan Baptista Comes. La vigueur de cette présence autour de la figure artistique de Händel porta ses fruits à la tombée du siècle, avec la naissance des « Concerts historiques », principalement réalisés grâce à l’intérêt de Felip Pedrell, Carles Vidiella et de Joan B. Pujol à l’orée du XIXème siècle.
Drets: Tots els drets reservats
Llengua: Català.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Händel ; Barcelona ; Recepció musical a barcelona ; «concerts històrics» ; Felip pedrell ; Carles vidiella ; Joan b. pujol ; Musikalische rezeption in barcelona ; Historische konzerte ; Musical reception in barcelona ; Concerts històrics ; Recepción musical en barcelona ; «conciertos históricos» ; Barcelone ; Réception musicale à barcelone ; « concerts historiques »
Publicat a: Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 47-81 (Articles de monogràfic) , ISSN 0211-6391

Adreça alternativa: http://revistes.uab.cat/recmus/article/view/v20-21-bonastre/106


35 p, 523.5 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Recerca musicològica
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2015-01-22, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir