Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/128389
Els oratoris de Georg Friedrich Händel
Daufí, Xavier (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia)

Títol variant: Les oratoires de Georg Friedrich Händel
Títol variant: Die Oratorien von Georg Friedrich Händel
Títol variant: The oratorios of Georg Friedrich Händel
Títol variant: Los oratorios de Georg Friedrich Händel
Data: 2013
Resum: La tardor de l’any 1710, Händel és nomenat Kapellmeister a la cort de l’elector Georg Ludwig de Hannover. Uns quants mesos més tard, arriba a Londres, on presenta la seva òpera Rinaldo. El públic anglès, que, en aquell moment, mostra un gran interès per l’òpera italiana, acull el compositor molt favorablement. Durant els anys que van de 1719 a finals de la dècada de 1720, Händel, des de la Royal Academy of Music, institució fundada per ell mateix, assoleix nombrosos èxits en el camp operístic. No obstant això, les exorbitants despeses de l’acadèmia i el canvi dels gustos del públic provoquen el col·lapse de la institució i la necessitat de refundar-ne una de nova. La creació, l’any 1733, d’una companyia rival, l’Opera of the Nobility, suposa el toc de gràcia per a ell i Händel es veu obligat a abandonar definitivament la seva dedicació a l’òpera. A partir d’aquest moment, el compositor es bolca en el gènere oratori, que ja l’havia practicat anteriorment a Itàlia i també des de la seva arribada a Anglaterra. Després de presentar una llista cronològica dels oratoris més significatius del compositor, es procedirà a elaborar un estudi de les seves característiques. Caldrà considerar la procedència de la temàtica emprada als llibrets; la presència i la utilització dels cors; la manera com el compositor expressa musicalment els afectes del text; els tipus formals dels quals se serveix per construir les àries; el significat dels passatges instrumentals; els cantants que contracta i les orquestres, les que té a la seva disposició el propi Händel i les que, després de la seva mort, interpreten les seves obres. Com que es tracta d’una ponència presentada al congrés internacional titulat «El llegat de G. F. Händel a l’entorn de la música hispànica del seu temps», s’hi fa una reflexió breu sobre l’oratori a Catalunya. S’hi observa que l’oratori anglès no presenta coincidències notables respecte al català, ni des del punt de vista de la seqüenciació cronològica, ni de les estructures formals, ni tampoc de l’ús que socialment es feia d’aquestes obres.
Resum: Im Herbst 1710 wird Händel zum Konzertmeister am Hof des Kurfürsten Georg Ludwig von Hannover ernannt und einige Monate später reist er nach London, wo er seine Oper Rinaldouraufführt. Das englische Publikum, das zum damaligen Zeitpunkt eine Vorliebe für die italienische Oper besaß, nahm den Komponisten begeistert auf. Zwischen 1719 und bis zum Ende der 1720er Jahre erntete er mit seinen Aufführungen über das von ihm geleitete Opernunternehmen Royal Academy of Music zahlreiche Bühnenerfolge. Die übermäßigen finanziellen Belastungen der Akademie und der Wandel des musikalischen Geschmacks des Opernpublikums führten jedoch schließlich zum Bankrott der Einrichtung und zur Gründung der New Royal Academy. Das im Jahr 1733 gegründete Konkurrenzunternehmen Opera of the Nobility versetzte jedoch dem von Händel gegründeten Unternehmen den Gnadenstoß und bewirkte, dass er der Operntätigkeit endgültig den Rücken zukehrte. Von nun an widmete sich der Komponist verstärkt dem Oratorium, einem Genre, mit dem er sich schon in Italien beschäftigt hatte und auf das er auch seit seiner Ankunft in England immer wieder zurückgegriffen hatte. Nach Vorstellung einer chronologischen Liste der bedeutendsten Oratorien des Komponisten werden ihre jeweiligen Charakteristiken untersucht. Berücksichtigt wird dabei die Herkunft der in den Librettos behandelten Thematiken, die Präsenz und den Einsatz der Chöre, in welcher Art und Weise der Komponist die Affekte des Textes musikalisch ausdrückt, die formalen Typen des Arienaufbaus, die Bedeutung der instrumentalen Passagen, die Sänger, die er engagierte, und die Orchester, die Händel selbst zur Verfügung standen, und diejenigen, die nach seinem Tod zur Wiedergabe seiner Werke eingesetzt wurden. Da es sich bei diesem Artikel um einen Vortrag handelt, der auf dem internationalen Kongress „Das Vermächtnis von G. F. Händel im Umfeld der hispanischen Musik seiner Zeit“ gehalten wurde, werden die Merkmale des katalanischen Oratoriums kurz kritisch beleuchtet. Dabei wird festgestellt, dass das englische Oratorium keine herausragenden Gemeinsamkeiten mit dem katalanischen aufweist, weder was die chronologische Sequenzierung noch die formalen Strukturen angeht, wie auch nicht im Hinblick auf den gesellschaftlichen Gebrauch, der von diesen Werken gemacht wurde.
Resum: In the autumn of 1710 Händel was appointed Kapellmeister at the court of the Elector Georg Ludwig of Hanover and a few months later came to London where he would present his opera Rinaldo. The British public, who at that time showed great interest in Italian opera, received the composer favourably. From 1719 until the end of the twenties Händel, from the Royal Academy of Music, an institution he founded, achieved numerous successes in the field of opera. However, the exorbitant costs of the academy and the changing tastes of the public led to the collapse of the institution and the need for the establishment of a New Royal Academy. The creation in 1733 of a rival company, Opera of the Nobility, was the coup de grâce and Händel was forced to permanently abandon his dedication to opera. From that moment, the composer turned to oratorios, a genre that he had previously practised in Italy as well as from the time of his arrival in England. After presenting a chronological list of the composer’s most significant oratorios, we proceed to the preparation of a study of their characteristics. One must consider the origin of the theme employed in the librettos; the presence and the use of choirs; the way the composer musically expresses the affections of the text; the formal types with which he constructs his arias; the meaning of the instrumental passages; and the singers and orchestras contracted, those that Händel himself had at his disposal and those that were used after his death to perform his works. Since it is a paper presented at the International Congress «El llegat de G. F. Händel a l’entorn de la música hispànica del seu temps», a brief reflection it’s made about the oratorio in Catalonia. It can be observed that English oratorios present no remarkable similarities to their Catalan counterparts, neither from the point of view of chronological sequencing or formal structures, nor in the social use that is made of these works.
Resum: En otoño de 1710, Händel fue nombrado Kapellmeister en la corte del elector Georg Ludwig de Hannover y, unos meses más tarde, llegó a Londres, donde presentó su ópera Rinaldo. El público inglés, que en este momento mostraba un gran interés por la ópera italiana, acogió muy favorablemente al compositor. Durante los años que van desde 1719 hasta finales de la década de los veinte, Händel, desde la Royal Academy of Music, institución fundada por él mismo, alcanzó numerosos éxitos en el campo operístico. No obstante, los exorbitantes gastos de la academia y el cambio de los gustos del público provocaron el colapso de la institución y la necesidad de refundación en una New Royal Academy. La creación en 1733 de una compañera rival, Opera of the Nobility, supuso el toque gracia, y Händel se vio obligado a abandonar definitivamente su dedicación a la ópera. El compositor se volcó a partir de ese momento en el oratorio, un género que ya había practicado anteriormente en Italia y también desde su llegada a Inglaterra. Después de presentar una lista cronológica de los oratorios más significativos del compositor, se procederá a la elaboración de un estudio de sus características. Habrá que considerar la procedencia de la temática empleada en los libretos, la presencia y la utilización de los coros, la forma en que el compositor expresa musicalmente los afectos del texto, los tipos formales con que construye las arias, el significado de los pasajes instrumentales, los cantantes que contrataba y las orquestas (las que tenía a su disposición el propio Händel y las que se utilizaron posteriormente después de su muerte para interpretar sus obras). Por tratarse de una ponencia presentada en el Congreso Internacional «El legado de G. F. Händel en el entorno de la música hispánica de su tiempo», se hace una breve reflexión sobre el oratorio en Cataluña. Se observa que el oratorio inglés no presenta coincidencias notables con respecto al catalán, ni desde el punto de vista de la secuenciación cronológica, ni de las estructuras formales, ni tampoco en el uso que socialmente se hacía de estas obras.
Resum: À l’automne de 1710, Händel est nommé Kapellmeister à la cour du prince-électeur Georg Ludwig de Hannovre. Quelques mois plus tard, il arrive à Londres où il présente son opéra Rinaldo. Le public anglais, qui montre à l’époque un grand intérêt pour l’opéra italien, accueille très favorablement le compositeur. Pendant les années entre 1719 et la fin des années 1720, Händel rencontre de nombreux succès dans le domaine opéristique depuis la Royal Academy of Music, institution fondée par lui-même. Cependant, les dépenses exorbitantes de l’académie et le changement dans les goûts du public provoquent l’effondrement de cette institution et la nécessité d’en refonder une nouvelle. La création en 1733 d’une compagnie rivale, Opera of the Nobility, représente le coup de grâce et Händel se voit obligé à abandonner définitivement son engagement opéristique. Le compositeur se consacre dès lors au genre oratoire, qu’il avait déjà pratiqué précédemment en Italie et aussi depuis son arrivée en Angleterre. Après avoir présenté une liste chronologique des oratoires les plus significatifs du compositeur, l’auteur procède à une étude de leurs caractéristiques, en considérant la provenance de la thématique employée dans les livrets, la présence et l’utilisation des choeurs, la manière dont le compositeur exprime musicalement les affects dans le texte, les types de formats qu’il utilise pour construire les arias, la signification des passages instrumentaux, les chanteurs qu’il a engagés et les orchestres – ceux dont dispose Händel lui-même et ceux qui interprètent son oeuvre, après sa mort. Étant donné qu’il s’agit d’une conférence présentée au congrès international « El llegat de G. F. Händel a l’entorn de la música hispànica del seu temps », nous mènerons une brève réflexion sur l’oratoire en Catalogne et nous observerons que l’oratoire anglais ne présente pas de coïncidences notables avec l’oratoire catalan, ni du point de vue de la séquenciation chronologique, ni de celui des structures formelles, ni non plus en ce qui concerne l’usage social de ces oeuvres.
Drets: Tots els drets reservats
Llengua: Català.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Händel ; Oratori ; Orquestra ; Òpera ; Royal academy of music ; Haydn ; Charles burney ; Londres ; Catalunya ; Oratorium ; Orchester ; Oper ; London ; Katalonien ; Oratorios ; Orchestra ; Opera ; Catalonia ; Oratorio ; Orquesta ; Ópera ; Cataluña ; Oratoire ; Orchestre ; Opéra ; Catalogne
Publicat a: Recerca musicològica, Núm. 20-21 (2013) , p. 151-167 (Articles de monogràfic) , ISSN 0211-6391

Adreça alternativa: http://revistes.uab.cat/recmus/article/view/v20-21-daufi/110


17 p, 481.0 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Recerca musicològica
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2015-01-22, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir