Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/130274
Associacionisme i vida política a Girona (1875-1931). Dades comarcals.
Pujol Gonzalo, Mª Àngels
Gabriel, Pere, 1945-, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Descripció: 1 recurs electrònic (264 p.)
Resum: L'Associacionisme a finals del segle XIX i principis del vint a Girona es caracteritza per una gran diversitat. Aquesta tesi doctoral es centra en els diferents tipus d'associació i la seva importància en connexió amb la vida política. Posant un especial èmfasi la manera com organitzaven les seves activitats. Aquest treball d' investigació és el resultat d'una minuciosa recerca de les associacions en els arxius i biblioteques de Madrid, Barcelona o Girona. Però, per tal d' explicar les causes del sorgiment de les associacions a Girona i comarques no es poden ignorar les aportacions des dels àmbits no oficials, com poden ser els diaris de Madrid, Barcelona o Girona i comarques. Els diaris afegeixen quelcom d'informació a la que consta als registres oficials. La manera d'elaborar la classificació de les associacions és complicada. He considerat que per reflectir la seva estructura i manera de funcionar, i desenvolupament era necessari fer-ho, a partir d'aquests tretze tipus d'associacions: associacions benèfiques catòliques, assocs. Benèfiques públiques i assistencials; assocs. de socors mutus; assocs. Obreres, patronals o mixtes; assocs. Culturals, esportives i musicals: assocs. Polítiques; assocs. Professionals; assocs. Educatives i mútues laiques; assocs. Cooperatives; assocs. Sindicats; assocs. Financeres o econòmiques; assocs. comitès i juntes provincials i comarcals; i les associacions no-definides. Aquestes associacions estan formades per socis que gaudeixen d'uns mateixos interessos. Exemples d'aquestes activitats comunes serien, les que inclouen la participació en els diferents tipus d'excursions, esports,banquets, activitats culturals i socialitzants. Per entendre el seu sorgiment és important conèixer el seu context històric on es desenvoluparen. Els anys que inclouen de finals del mil vuit-cents fins el 1923, correspon amb el període restauracionista de l'Estat espanyol, el qual exercí un control sòcio-polític tant en les funcions com en els serveis administratius. Mecanismes aquests, que impossibilitaven la participació ciutadana en el procés polític. El 1923,el règim militar continuà sense tenir en compte els interessos socials de la població espanyola. La repressió continuava sent normal entre la societat civil i l'ordre social. Però, el 1931, la segona República iniciava l'obertura a un ventall de noves situacions i possibilitats de participació ciutadana. De forma general, d'acord amb les associacions estudiades, Girona i comarques gironines, van ser l'única forma de participació política i social en un estat desarticulat i descoordinat. Per tal d'explicar les diferents causes d'actuació i associar-se, és necessari fer tres observacions. La primera seria que la insastifacció ciutadana, per aconseguir els seus anhels socials, portaria a la fundació de la majoria d'associacions gironines. Del mil vuit-cents fins el 1930, l'església catòlica s'havia encarregat tant de la caritat com l'educació; però, tot i així, es registraren algunes associacions benèfiques, públiques i assistencials. La segona observació, correspondria a l'origen d'aquestes assocs. que van tenir el seu desenvolupament en un àmbit rural majoritàriament, i també en un d'urbà com per exemple, va ser el de Girona ciutat. Amb una indústria incipient. En general, les famílies gironines tenien difícil accés a les escoles públiques o a la sanitat pública. La tercera i última observació, d'aquest moviment associatiu, va ser que aquest grup de persones amb uns interessos comuns esdevingueren una força social. Exemples destacables són, el Centre Catòlic d'Obrers (1894-1919) o el Centre d'Unió Republicana (1893-1933). Els membres de les quals compartien uns mateixos interessos, idees o activitats (balls, escoltar música, llegir la premsa o llibres, beure cafè, fumar,i discutir sobre problemes sòcio-polítics que afectaven a la comunitat), i també un lloc on reunir-se. Fins i tot, alguns polítics es feien presents en aquestes societats per explicar les seves idees polítiques. Cadascuna de les tres observacions fetes anteriorment, poden servir per definir el context sòcio-polític(1875-1931)d'un estat espanyol desarticulat, on es desenvoluparen les associacions gironines.
Resum: The association at the end XIX century and the early 1900s in Girona is characterized by great diversity it. This doctoral thesis is centered on the types of association and their importance connected with the political life. There is a strong emphasis as the societies organized their activities. The investigation work resulted from a research of severe association in history archives and libraries of Madrid, Barcelona or Girona. But the explanation of the causes of the emergence of association in Girona and region cannot ignore no-official source material as newspapers from Madrid, Barcelona, Girona and region. The newspapers supplies information to the official source. The question of classification of societies is complicated. I considered that main approaches can be reflected developing structural function and that these thirteen are: beneficent catholic societies; public beneficent and assistance soc. ; mutual aid soc. ; workers, management and mixed soc. ; cultural, music and sportive soc. ; political soc. ; professional soc. ; educate and mutual lay soc. ; cooperative soc. ; trades union soc. ; financial soc. ; committee, board, provincial and region soc. ; and no-defined societies. These societies are usually composed of members who join the activities and common interests. Examples of common activities include participating in different types of excursions, sports, eating, cultural consumption and sociable. To understand where emerges and is important to know their historical developing was involved. In the end of the 1800s to 1923, the period of restoration of Spanish state, their functions of socio-political control and centralized administrative services are only mechanisms to achieve the possibility of participating in the process of political decision-making. In the 1923s, military regime continues do not take in consideration many social interests of Spanish people. The repression of discrepancy between civil society and social order is normal. But in the 1931s, second republic begins to open new situations and possibilities in participation. In general, according to the societies we analyzed, the Girona and region societies are the only form of political and social participation in the state no-articulated. In order to explain the differences causes of acting and being associated then it is necessary to make three observations. First at all, social unsatisfied interests, that is cause of foundation for different kind of societies. During the 1800s to 1930, a catholic roman church organized charities and education but in that period also analyzed of public and benefit societies. Secondly, the genesis of these societies had it develop into rural areas and little cities as Girona the industry is in process. In general, the families had few options for public school or free sanity. Thirdly and last observation, for a movement or association to emerge, groups of people with definite interests must become a social force. For examples, "Workers catholic society" (or Centre Catòlic d'Obrers,1894-1919) or "Republican Union Society"(or Centre d'Unió Republicana,1893-1933). Their members share common beliefs, ideas or activities(dance, listening to the music, read newspapers or books, drinking coffee, smoking, discuss about social and politic problems of their district, etc. ) and had a place where meeting or assembly. Also some political man approached into these societies for explaining their political program or party ideas. These are two examples of forms to political participation in to not articulate or coordinate Spanish state. Each of these three approaches can be appropriate to definite social and political situation (end 1800s to 1931) in Spain, and to definite social and historical circumstances of Gironde society.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2014
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Restauració ; Política comarcal ; Associacions gironines
ISBN: 9788449048333

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/286288


264 p, 2.5 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2015-03-09, darrera modificació el 2016-08-22



   Favorit i Compartir